dijous, de maig 8

De qué sirven las hermosas calles de esas pequeñas ciudades, si están pobladas de esas gentes repulsivas...



El cinema i la literatura fa temps que adverteixen que alguna cosa molt fosca està passant a Àustria. Casos com el de Natascha Kampusch o el de Josef Fritzl d'alguna manera s'anticipen a les pel·lícules d'Ulrich Siedl i Michael Haneke, a les novel·les de Jelinek i les obres de Thomas Bernhard (curiosaments proscrits). En un article publicat a La Vanguardia d'ahir, Xavier Antich feia un recull de cites de Bernhard que feien esgarrifar. Aquí en teniu algunes:

Si no se marcha, perecerá en este país, y si no es un hombre vil, se convertirá en este país y en este Estado en un hombre vil, y si no es de naturaleza abyecta y infame, se convertirá en este país y en este Estado en un ser de naturaleza vil y abyecta, y por eso hace falta desde el principio mismo, desde los primeros momentos del pensamiento, salvarse de este país y de este Estado y, cuanto antes vuelva la espalda a este país y a este Estado un hombre con facultades intelectuales, tanto mejor.

Corrección, 1975

Si me voy, me iré de un país en el que las ciudades apestan y los habitantes de estas ciudades están embrutecidos

Hormigón, 1982

De qué sirven las hermosas calles de esas pequeñas ciudades, si están pobladas de esas gentes repulsivas, pensé, de qué me sirven las hermosas plazas si andan por ellas esas gentes más o menos horribles. Desde hace ya muchísimo tiempo no puedo sentir por ellas la menor comprensión. Las desprecio, las aborrezco, no quiero tener con ese pueblo nada en común.

Extinción, 1986


Podeu llegir articles que he escrit sobre Jelinek i sobre les pel·lícules d'Ulrich Seidl Canícula i Michael Haneke Funny Games

2 comentaris :

Anònim ha dit...

Cada país té habitants que l'odien. Aprofitar el cas Fritzl per treure'ns del sarró cites de genis ressentits és, valgui la semi-redundància, quelcom sense sentit. Que vagi bé!

mesmestimoledison ha dit...

Ho sento Moz... però estic d'acord amb la Judith. Sovint el malestar social es fa patent en les manifestacions literàries o artístiques d'un país qualsevol sense que els artistes que les han produït hagin de considerar-se ressentits. El dadaisme alemany va ser una reacció al nazisme, no m'atreviria a considerar a Gros o Dix com a ressentits!!!