Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema d'autor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema d'autor. Mostrar tots els missatges

diumenge, de maig 5

El DA2013 premia el cinema que navega entre realitat i ficció*

El ple absolut i l’ovació que va rebre ‘La plaga’, el film que dijous dia 2 va clausurar el Festival de Cinema d’Autor de Barcelona; i el (merescut) premi del públic per a la pel·lícula ‘Otel.lo’ de Hammudi Al-Rahmoun Font són dues mostres del bon estat de salut de l’autoria catalana. El D’A, un festival jove però ben atent a les tendències cinematogràfiques que s’imposen, ha inclòs dins la seva completa programació una bona selecció de pel·lícules catalanes que permeten ser optimistes pel que fa a la generació de talent cinematogràfic autòcton.

Un fotograma d'Otel·lo
'Otel.lo', el film premiat pel públic, planteja una reflexió cinematogràfica sobre els límits entre la veritat i la ficció, a partir d’un fals (?) documental sobre el rodatge d’una adaptació l’obra de Shakespeare al cinema, on la distància entre els actors i els seus personatges es va estrenyent a mesura que l’alquímia del cinema entra en joc.

L’altra premiada del festival ha estat la pel·lícula Arraianos, d’Eloy Enciso, que s’ha endut el Premi de la Crítica al Nou Talent D’A 2013, que el festival ha atorgat aquest any per primera vegada en col·laboració amb l’ACCEC (Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. El jurat, integrat per Covadonga G. Lahera, Pere Alberó i Arnau Vilaró, ha reconegut el film d’Enciso per “la seva habilitat per integrar en el relat cinematogràfic a una comunitat rural la memòria, tradició oral i formes de vida de la qual perviuen i dialoguen amb el present”. Enciso s’inspira en el cinema de Jean-Marie Straub i Daniéle Huillet per crear un poema visual d’una força i saviesa inspiradores i ha rodat ‘Arraianos’ a un poble perdut a la frontera entre Espanya i Portugal, en un territori que sembla anar més enllà del temps i l’espai.

Els premis es van donar a conèixer abans de la projecció del film de clausura, ‘La plaga’, de Neus Ballús, una pel·lícula que era molt esperada després del seu pas per la Berlinale. I no va decebre ningú. L’opera prima de la realitzadora de Mollet del Vallès oscil·la també en un territori indefinit entre el documental i la ficció, per oferir un retrat honest i humà de cinc personatges de la zona rural de Gallecs, que lluiten per sobreviure en una realitat marcada per la cruesa de la crisi.

Abans de la clausura, el festival va projectar un dels títols més colpidors d’aquesta tercera edició, la colpidora ‘À perdre la raison’, del belga Joachim Lafosse. Ancorada en la tradició del cinema realista que a Bèlgica encapçalen els germans Dardenne, el film de Lafosse reconstrueix amb freda elegància la vida d’una parella que, amb pocs mitjans, accedeix a viure dels favors d’un padrí. La progressiva pèrdua de llibertat i identitat desemboca en un impactant i tràgic desenllaç que va deixar tocat més d’un a la sala de cinema.

Discretament, el cinema belga post Dardenne sembla estar-se fent un lloc dins el cinema d’autor. El D’A2013, sense anar més lluny, es va inaugurar amb una altra pel·lícula belga, això sí, ben allunyada de la cruesa d’À perdre la raison’. Tot el contrari, ‘Tango Libre’, de Frédéric Fonteyne, és un divertit cant a l’amor, la llibertat i la vida, a partir d’una relació a quatre bandes entre una dona, dos presos i el policia de la presó on compleixen condemna. Aquesta coproducció de Bèlgica amb França i Luxemburg compta també amb la quota catalana gràcies a la presència com a protagonista de l’actor Sergi López.

Everyday, de Michael Winterbottom
No s’han endut premi, però pel·lícules com ‘Laurence Anyways’ de Xavier Dolan i ‘Frances Ha’ de Noah Baumbach han quedat força amunt en el rànquing de les pel·lícules més votades i ben valorades del públic. Altres títols no han tingut tant de ressò, però mereixen ser destacades perquè han contribuït a elevar el nivell general d’aquest D’A 2013: ‘Leones’ de Jazmín López, ‘La cinquième saison’ de Peter Brosens, Jessica Woodworth o ‘Vikingland’, de Xurxo Chirro, per citar-ne algunes, han compartit cartellera amb les últimes produccions de Michael Winterbottom (‘Everyday’), Abbas Kiarostami (‘Like someone in love’) o Michel Gondry (‘The we and the I). La combinació de nous autors amb cineastes més que consolidats ha enriquit encara més la programació d’un festival avui indispensable en el calendari cinematogràfic de Barcelona.

*Segona crònica del DA2013 publicada a Núvol.com

dijous, de maig 2

D’A 2013: noves narratives, tendències i autories radicals*



Com la protagonista de ‘Frances Ha’ (i com el protagonista de l'espot oficial) molts hem tingut ganes de sortir fent salts i ballant del Club Aribau o del CCCB on es projecten les pel·lícules del Festival de Cinema d’Autor de Barcelona. En una setmana d’intenses pluges i enmig del temporal de retallades en la cultura i el cinema, el D’A és avui un oasi per a cinèfils: un punt de trobada on posar-se al dia del cinema autoral més fresc i trencador, on recuperar les obres més “radicals” que han passat pels festivals internacionals de referència, on intuir les tendències que vindran i on gaudir de la passió cinèfila al 100% (hi ha alguna cosa millor que les apassionades discussions sobre pel·lícules que tenen lloc a les llargues cues d’espera que es formen a l’inici de cada sessió?).

Amb aquesta tercera edició a punt d’acabar, i encara pendents d’algunes de les pel·lícules més esperades del festival (com la catalana ‘La plaga’ que clausurarà el certamen), ja es poden apuntar alguns dels títols que quedaran en el record del D’A 2013. La citada ‘Frances Ha’, de Noah Baumbach, un dels “hype” més esperats d’aquesta edició, va complir amb les seves expectatives i va enamorar –gràcies també a l’encant de la seva protagonista Greta Gerwig- amb la seva barreja de comèdia indie americana i homenatge a la nouvelle vague. ‘Simon Killer’, un híbrid de drama i thiller dirigit per Antonio Campos, també ha convençut el públic a la recerca d’emocions fortes.

Cruesa extrema, però en uns termes ben diferents, és la que ofereix ‘Boy eating the birds food’, d’Ektoras Lygizos, una nova mostra d’aquest cinema grec actual tan marcat per la crisi. Però que lluny del realisme social que s’ha donat en altres cinematografies com la rumanesa –objecte d’una retrospectiva al D’A-, els joves cineastes grecs estan apostant per un cinema molt cru, a voltes surrealista, poètic i absurd, que aconsegueix transmetre el malestar i desesperació que es viu a Grècia.

Molt esperada era també ‘A última vez que vi Macau’, del tàndem Joao Pedro Rodriguez i Joao Rui Guerra da Mata, dos representats d’aquesta onada de nou cinema portuguès que s’està renovant amb nous plantejaments sobre el relat cinematogràfic, alhora poètic i experimental. De Rodriguez i Guerra da Mata s’han projectat al D’A dos interessants curtmetratges on s’apunten les maneres que brillen amb gran esplendor a la “masterpiece” ‘A última vez que vi Macau’. Barreja de documental sobre la ciutat de Macau, diari fílmic, thriller i ciència ficció apocalíptica, aquesta pel·lícula és, per a qui signa aquestes línies, una de les millors del festival.

El D’A ha dedicat també una secció a l’Autoria Catalana amb un imponent recull de pel·lícules que demostren que alguna cosa important s’està movent a Catalunya. El documental ‘Volar’ de Carla Subirana, que ens introdueix a l’interior de l’hermètica acadèmia militar de vol de l’exèrcit espanyol; la radicalitat estètica de ‘La lapidation de Saint Étienne’ de Pere Vilà, i el “fals” documental sobre el rodatge d’Otel·lo, un excel·lent exercici metalingüístic signat pel professor de l’Escac Hammudi Al-Rahmou, són tres exemples notables de la varietat i riquesa de l’actual cinema català.

Una altra de les interessants tendències que el D’A ha sabut captar amb la seva programació és la dels “film diaries” o diaris fílmics, un gènere cinematogràfic en primera persona que s’està beneficiant del canvi de paradigma que ha suposat el cinema digital. Amb més facilitats que mai per rodar una pel·lícula només amb una càmera i pressupostos low cost, cineastes com Leon Siminiani o Carlo Pardial han filmat alguns dels títols més interessants del cinema d’autor de l’estat, ‘Mapa’ i ‘Mi loco Erasmus’.

*Article publicat al Núvol.com