Llegim i Piulem, tertúlia literària en xarxa

He publicat aquest article al bloc de la Fundació Escacc en motiu del segon aniversari de la tertúlia literària Llegim i Piulem

Aquest mes de juny, la tertúlia de Llegim i Piulem ha complert dos anys. La primera tertúlia literària 2.0 en català sorgida a Twitter va néixer per casualitat, després de compartir un enllaç a una notícia sobre una tertúlia literària que es realitzava amb gran èxit als Estats Units. Un senzill tuit va desencadenar reaccions l’efecte de les quals no només persisteix, sinó que s’ha estès de manera exponencial en aquests dos anys. Els prop de 2900 seguidors a Twitter, les catorze obres llegides i comentades, les activitats paral·leles on hem participat dins i fora de la xarxa i el premi Bloc aconseguit l’octubre del 2011 són només algunes dades que ho constaten. Però sobretot, els comentaris i centenars de piulades que enriqueixen aquesta tertúlia i contribueixen a fer de Twitter un nou espai de lectura compartida.

Entre les dinamitzadores de Llegim i Piulem, totes dones, hi ha dues mataronines (Neus Pinart i Judith Vives) i una valenciana (Laura Santacruz). L’objectiu inicial va ser el de crear un punt de trobada a la xarxa perquè lectors en llengua catalana poguessin compartir l’experiència lectora a Internet. Per triar les lectures, es van fixar uns criteris inicials: llibres d’autors dels Països Catalans i preferentment desconeguts, novells o no consagrats, tot i que puntualment s’han dedicat tertúlies a escriptors més coneguts, com Emili Teixidor o Sebastià Alzamora; o a grans autors de les lletres catalanes, com Joan Fuster, Montserrat Roig, o els autors de l’Any Literari 2012: Tísner, Pere Calders i Joan Sales. També es va dedicar una tertúlia específica a la literatura digital, amb una acurada selecció d’obres a càrrec d’Oreto Domènech. També s’ha posat en marxa l’etiqueta #piulempoesia que, després de l’arrencada inicial en motiu del dia de la poesia a Internet, ha pres vida pròpia a la xarxa.

Per organitzar la tertúlia, cada mes es proposa un títol i es fixen una sèrie d’etiquetes o hashtags que permeten ordenar les piulades. En essència, la tertúlia de Llegim i Piulem no s’ha apartat mai de Twitter (no hi ha debat en cap altre espai o fòrum), però si que ha trobat el suport d’altres formats que han permès estendre la iniciativa a d’altres racons de la xarxa. En aquest sentit, Llegim i Piulem compta amb un perfil a Facebook i un bloc propi (llegimipiulem.blogspot.com), on s’hi recull la informació prèvia sobre cada tertúlia, cròniques sobre les activitats que organitzem així com apunts d’altres esdeveniments o activitats d’interès. L’octubre del 2011, el bloc de Llegim i Piulem va guanyar el premi al millor bloc corporatiu als Premis Blocs Catalunya. A més, s’han aprofitat eines i aplicacions com Flickr, Instagram, Google maps o Spotify per completar les lectures amb imatges, llistes de cançons i mapes de situacions, o per resseguir la vida d’una tertúlia a través d’Storify. I comptem amb una imatge corporativa pròpia obra de la dissenyadora Regina Puig.

En ocasions, la xarxa se’ns ha fet petita i hem hagut de fer un salt al món real, recuperar les tertúlies 1.0 i poder posar cares als autors i lectors piuladors. En aquest sentit, destaquen entre d’altres activitats, la visita a Sueca organitzada en motiu de la tertúlia sobre Joan Fuster, la participació al BookCamp de Kosmopolis i la Fira del Llibre de València, la clausura de la tertúlia #poeticaidigital amb una conferència de la doctora Laura Borràs, la tertúlia amb Santiago Forné celebrada a la seu de Vilaweb a Barcelona o la presentació de ‘Xocolata desfeta’ de Joan-Lluis Lluis a la llibreria Robafaves de Mataró.

Les llibreries, com la mateixa Robafaves, la Traca de València o Laie de Barcelona han estat còmplices de Llegim i Piulem des de pràcticament els seus inicis, anunciant les tertúlies i garantint que els llibres proposats estiguin disponibles. També la xarxa de biblioteques de la Diputació ens ofereix el seu suport. I mica en mica, hem detectat un interès creixent per part d’altres biblioteques, editorials, autors literaris i també professors i centres de secundària. No obstant això, un dels criteris principals d’aquesta tertúlia, la seva independència respecte interessos editorials o institucionals, s’ha mantingut intacta. Com intacte, i més convençut que mai, es manté el nostre objectiu principal: compartir el plaer de la lectura, potenciar l’ús de la llengua catalana, i crear una xarxa de relacions que comença en la virtualitat del 2.0 per arribar allà on la lectura i les lletres ens portin.

Núvol de paraules

Dissabte dia 4 va tenir lloc a l'Arts Santa Mònica l'acte de cloenda de la tertúlia #poeticaidigital que hem fet a twitter des de @llegimipiulem. Vam poder comptar amb la magnífica aportació de Laura Borràs [twitter]. Les impulsores de la tertúlia -Laura Santacruz, Neus Pinart i jo mateixa- vam aprofitar per fer un repàs del que ha estat aquest primer any d'activitat de Llegim i Piulem, que podeu veure sintetitzat a l'Storify [enllaç]. També podeu saber una mica més d'aquesta tertúlia seguint el nostre bloc [enllaç]

Aquest és el text de la meva aportació personal.

Núvol de paraules

Com expressar el que ha representat aquest primer any de Llegim i Piulem? Doncs per a una tertúlia literària que es canalitza a través de la xarxa social, no pot ser d’una altra manera que a través d’un núvol de paraules. Un núvol on destacarien clarament els termes literatura, lectura i català. I lletres, llibres, textos i piulades. I contes, novel•les, poemes, teatre... El 2.0 apareix molt gran en aquest núvol de paraules on no hi falta tampoc el terme “desvirtualització”. I una bona colla de llocs: Mataró, València, Barcelona, Sueca, Països Catalans. I noms de dones: Neus, Laura, Judith... també Oreto, Laura, Rosa... I cognoms d’escriptors: Lluis, Campmajó, Fuster, Forné, Teixidó, Cabré.... En un tamany potser més petit surt també una xocolata desfeta, simbòlica perquè va inaugurar moltes coses, però molt important perquè des d’aquell berenar a la granja Petritxol, on va començar aquesta història de literatura digital, el núvol ha anat creixent i omplint-se de noves paraules, que han de servir per seguir escrivint nous capítols d’aquesta aventura lectora.

Tan lluny com la literatura ens porta

Fa uns mesos us vaig parlar de la tertúlia literària a twitter Llegim i Piulem. Aquí us deixo l'article que he escrit al Tribuna Maresme d'aquest mes de desembre [enllaç], on queda recollida la filosofia i l'esperit que hi ha darrera aquest projecte:

Llegim i Piulem és una tertúlia literària 2.0. Va sorgir a twitter per casualitat, després de compartir un enllaç a una notícia sobre una tertúlia literària que es realitzava als Estats Units amb gran seguiment, i que ens va suggerir la idea d’impulsar una tertúlia similar en llengua catalana. Entre les seves dinamitzadores, totes dones, hi ha dues mataronines i una valenciana. Per això ens va agradar que el primer llibre a comentar fos ‘Xocolata desfeta’, de Joan-Lluís Lluís, un autor de la Catalunya Nord. D’aquesta manera deixàvem clara la nostra vocació de ser una tertúlia digital dels Països Catalans. El nostre objectiu inicial va ser el de crear un punt de trobada a la xarxa perquè lectors en llengua catalana poguessin compartir l’experiència lectora a internet. Per organitzar la tertúlia, cada mes proposem un títol i fixem una sèrie d’etiquetes o “hashtags” que permeten ordenar les piulades. La primera tertúlia la vam encetar el passat mes de juny. ‘Xocolata desfeta’, un recull de variacions sobre un mateix relat inicial a la manera dels exercicis d’estil de Raymond Queneau, va donar peu a la participació dels lectors, que es van animar a fer les seves pròpies versions del relat en els 140 caràcters que permet el twitter. Amb el segon llibre, ‘Olor de violetes’ de Josep Campmajó, a banda de comentar el llibre, també vam organitzar una tuit-entrevista amb l’autor, molt participada. Aquestes experiències ens han animat a seguir promovent activitats i iniciatives al voltant dels llibres proposats. Així, al voltant del tercer llibre, ‘Sagitari’ de Joan Fuster, tenim prevista pel 4 de desembre una sortida cultural a Sueca, on visitarem la biblioteca i la casa museu i aprofitarem per presentar la iniciativa als lectors i piuladors valencians. Amb ‘Pa negre’, d’Emili Teixidor, hem animat a la gent a veure la pel·lícula i debatre també sobre les adaptacions literàries al cinema. En aquests mesos, Twitter ens ha quedat petit i hem estès la iniciativa a altres racons de la xarxa, amb un bloc propi [enllaç] i un perfil a Facebook. Són diferents plataformes per a un mateix objectiu, compartir el plaer de la lectura, potenciar l’ús de la llengua catalana, i crear una xarxa de relacions que comença en la virtualitat del 2.0 per arribar molt més lluny. Tan lluny com la literatura mateix ens porta.

I per cert, si us animeu a participar, el llibre que proposem per a la propera tertúlia és 'Conta'm la veritat sobre l'amor' de Santiago Forné. Us deixem les festes de Nadal perquè el busqueu, llegiu, regaleu i recomaneu, i a partir de gener el comencem a comentar. Ens trobareu a twitter.com/llegimipiulem.

Talents en xarxa

Aaron Sorkin (creador d’El ala oeste de la Casa Blanca) assegura que pràcticament no coneixia Facebook quan va escriure el guió de La Red Social. Potser per això la seva pel·lícula no és un biopic convencional sobre el creador de Facebook, sinó que és més aviat un gran fresc sobre l'emprenedoria i el món dels negocis en els nostres temps, que són els temps de Facebook. I Facebook, la xarxa social que connecta milions de persones al món, és també un contrapunt irònic per a una història que mostra un triomf professional acompanyat d’un rotund fracàs personal. "No fas 500 milions d’amics sense crear-te alguns enemics", resa la publicitat d’una pel·lícula que ens adverteix del preu que es paga quan l’ambició, l’enveja i la traïció prenen part en qualsevol relació o negoci. I és un preu molt elevat.

Que la pel·lícula sobre el 2.0 sigui un prodigi de narració clàssica és una altra de les paradoxes de La red social. S’explica perquè la pel·lícula té tant o més del guionista d’El ala oeste de la Casa Blanca que de ningú, i malgrat hagi calgut un cineasta d’alt nivell com David Fincher per fer fluir com flueix aquesta història a través dels seus diàlegs afilats i brillants. Fincher, Aaron Sorkin i tot el planter d’actors semidesconeguts que protagonitzen La red social representen una suma de talents tan envejable com la dels estudiants de Harvard que van fer possible la creació de Facebook.

Just quan la seqüela de Wall Street ens recorda que amb aquell film Oliver Stone va fer un retrat del món econòmic dels anys vuitanta, s’estrena una pel·lícula que descriu millor que cap altre el que ha suposat l’eclosió de les empreses punt com i les noves tecnologies per al món dels negocis. Això i tots els valors –positius i negatius- que afloren del film fan que no sigui necessari conèixer Facebook per entendre i gaudir d’aquest lúcid testimoni dels nostres temps presentat en forma de prodigiós exercici cinematogràfic.



He volgut compartir amb vosaltres tant el teaser del cartell com el tràiler de la pel·lícula, que trobo genials, tant per la frases promocional com en l'ús de la magnífica versió coral de Creep de Radiohead.

Crítica publicada a Capgròs