tag:blogger.com,1999:blog-57116412024-03-13T16:23:43.958+01:00Espai IsidorCinema i altres urgènciesJudith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.comBlogger1383125tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-48342701487422576052014-05-23T12:47:00.001+02:002014-05-23T12:50:40.292+02:00Punt i apart<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’agost del 2003
<a href="http://espaiisidor.blogspot.com.es/2003/08/inauguraci.html" target="_blank">iniciava aquesta aventura</a>. M’acabava de traslladar de pis al carrer Sant Isidor
i aquest nom va servir també per batejar un nou espai en la meva vida. Un espai
virtual per atendre les urgències d’una personalitat curiosa i inquieta, aficionada
al cinema més que a qualsevol altra cosa, ben atenta al món i amb moltes ganes
d’acostar-me als altres, a vosaltres. 1425 entrades més tard puc dic que gràcies
a l’Espai Isidor he descobert i gaudit del gran plaer de compartir passions i
vicis, he expiat alguns dimonis, he fet aflorar inquietuds que desconeixia i
també he vist néixer nous projectes i amistats. Més d’una dècada transitant en
aquest espai, amb més o menys assiduïtat, amb èpoques de gran apassionament i
temporades de crisi, com ha de ser en les relacions de llarga durada, les que
valen la pena, les que més marca ens deixen.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ha arribat el
moment de fer un punt i apart. Sona a tòpic però no sóc capaç de trobar una
forma millor d’expressar-ho. En el darrer any la meva vida professional ha
patit una transformació tan gran que ha acabat tocant profundament moltes
altres facetes personals. Sóc la mateixa Judith que va obrir tímidament l’Espai
Isidor per parlar de cinema, però també sóc una altra Judith deu anys més gran,
amb pols a les sabates, amb algunes vivències a la motxilla, amb nous reptes
per davant.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">M’agradaria que m’acompanyessiu
en el nou viatge que ara comença. Ja no serà a l’Espai Isidor sinó en <a href="http://judithvives.wordpress.com/" target="_blank">un altre espai més personal</a> que, una dècada més tard, m’atreveixo a signar <a href="http://judithvives.wordpress.com/about/" target="_blank">amb nom propi</a>. Un nou blog per <a href="http://judithvives.wordpress.com/2014/05/22/tot-torna-a-comencar/" target="_blank">tornar a començar</a>, per seguir parlant de cinema, d’art, de comunicació, de
totes aquestes urgències que em resisteixo a deixar desateses. Un nou lloc per trobar-nos,
per parlar, per tornar-nos a enamorar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-41551785218083132072014-05-15T20:35:00.001+02:002014-05-15T20:35:20.381+02:00#dijousfotomishimitzada<span style="font-size: small;">Els dijous, a twitter, es mishimitzen fotos. Es tracta d'il·lustrar les cançons de Mishima amb imatges, o potser és a l'inrevés, que les lletres de les cançons doten les fotos d'un nou significat? El joc em diverteix. Aquí podeu veure les que he anat fent. </span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBzXARlFtP4mM_vtFpZJyWN-9QTc1UVpl_VB_XfJMpgKPBtyhbasXSTvRH2AkOqnjxPwhyphenhyphenehwIVA-F6ERg_y2Ep0eTzdbal8Tm2OcTpTw1oroJ0aC_yCzCo2Fno20JW0humPEA/s1600/mans.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBzXARlFtP4mM_vtFpZJyWN-9QTc1UVpl_VB_XfJMpgKPBtyhbasXSTvRH2AkOqnjxPwhyphenhyphenehwIVA-F6ERg_y2Ep0eTzdbal8Tm2OcTpTw1oroJ0aC_yCzCo2Fno20JW0humPEA/s1600/mans.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
"...quan creu que ha atrapat la felicitat, la fa malbé. La vida és un estrany i dolorós divorci. No existeix l'amor feliç" <br />
<span style="font-size: 70%;">(Amor feliç. La lletra en aquest cas prové d'un poema de Louis Aragon)</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipvlvRS2872I1is0nNuLhrerdAMM3wikgcMzigImeG025d_89CI7Ax_0TFidasAtEFDatl7P9d2G7q809fA8cb1IcgOWrkWyAge-1n37AwkanbkL8tymaekBWrx97ZTgbaqgZS/s1600/cireres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipvlvRS2872I1is0nNuLhrerdAMM3wikgcMzigImeG025d_89CI7Ax_0TFidasAtEFDatl7P9d2G7q809fA8cb1IcgOWrkWyAge-1n37AwkanbkL8tymaekBWrx97ZTgbaqgZS/s1600/cireres.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: 70%;"> </span> "...és una de les maneres més definitives de celebrar la vida..."<br />
<br />
<span style="font-size: 70%;">(Llepar-te</span>)<br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-33471938395063556652014-04-30T13:30:00.000+02:002014-05-04T13:31:51.876+02:00Atticus Finch, un referent dels valors de la justícia<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2DHPTWLGaLhBzsqXuww-2ELhyphenhyphenxvQ0dwenci6CtNeoXRs4dH-U-5i4amtEE-0W8wBsEmej1pPFJ97VXPA8nRKi9qZB2Y2GwNHNEIOEVzsE53YN7UUI-857QwBW5n1b3jZP7JRb/s1600/matar+a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2DHPTWLGaLhBzsqXuww-2ELhyphenhyphenxvQ0dwenci6CtNeoXRs4dH-U-5i4amtEE-0W8wBsEmej1pPFJ97VXPA8nRKi9qZB2Y2GwNHNEIOEVzsE53YN7UUI-857QwBW5n1b3jZP7JRb/s1600/matar+a.jpg" height="229" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el documental de Barbara Kopple ‘<b>Una
conversación con Gregory Peck</b>’, un dels assistents a les trobades amb el famós
actor de Hollywood li confessa que va ser gràcies al seu recordat personatge
d’<b>Atticus Finch</b> que va decidir fer-se advocat. Com aquest, es podrien contar
per centenars i milers els advocats que han tingut en el protagonista de ‘<b>Matar
a un ruiseñor</b>’ tot un referent i una inspiració. Perquè si hi ha un personatge
i una pel·lícula que representi millor el valor de la <b>justícia </b>és, sens dubte,
l’emblemàtica adaptació de la novel·la de Harper Lee que va dirigir Robert
Mulligan l’any 1962. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>Gregory Peck </b>va posar el seu rostre i la seva
elegant presència a Atticus Finch, un home íntegre que es mou per uns principis
ètics i morals que haurien d’estar en la base de l’advocacia i definir també el
valor de la justícia. Com a advocat, però també com a home i pare de família,
Atticus Finch ens ensenya una sèrie de valuoses lliçons sobre la integritat, el
deute, la vida en comunitat, la solidaritat, la família i la justícia. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’escriptora <b>Harper Lee</b>, que va guanyar el
premi Pulitzer amb aquesta novel·la, es va basar en la figura del seu propi
pare per crear a Atticus Finch. ‘<b>Matar un ruiseñor</b>’ se situa en l’època de la
Gran Depressió, en una població del sud dels Estats Units. Finch és un advocat
que defensa un home negre que ha estat acusat de violar una dona blanca. Tot i
que la seva innocència és evident, el racisme imperant en la societat de l’època
no deixa dubte del veredicte del jurat i, per això, cap advocat d’entrada vol
acceptar un cas que està destinat a perdre. Però Atticus Finch, un ciutadà
respectat per la seva actitud i la seva implicació en la comunitat, decideix
posar-se al davant d’aquest cas amb decisió i valor, una decisió que li
comportarà enemics i problemes, però que li farà guanyar el respecte i
l’admiració d’altres, entre ells, els seus fills. </span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-1980898636899274192014-04-29T16:24:00.001+02:002014-04-29T16:24:14.171+02:00Diàlegs visuals: ombres vs llum<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5w-fZwwjrBZKJj_5YWKRcAwUSSIQJAgsC_hYwkydQ6REfBnue6lb43vCwJ0GtRcQlIngQfCJ5y2rZCb8fSzqbKtaa8ytBbe907RVfF51jM6fbi88rMRUT4273Y4Z7VpnqfvVV/s1600/dialeg+visual+shadows.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5w-fZwwjrBZKJj_5YWKRcAwUSSIQJAgsC_hYwkydQ6REfBnue6lb43vCwJ0GtRcQlIngQfCJ5y2rZCb8fSzqbKtaa8ytBbe907RVfF51jM6fbi88rMRUT4273Y4Z7VpnqfvVV/s320/dialeg+visual+shadows.jpg" height="400" width="310" /></a></div>
<br />
L’absent presència dels cossos en contrallum. Éssers d’ombres, enlluernats per l’amor, el desig, l’esperança o la fe, deixen un buit en el paisatge.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"> [ De dalt a baix: 'Main dans la main', 'L'inconnu du lac', 'Noah' ]</span>Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-42447015038493998792014-04-05T12:43:00.002+02:002014-04-05T12:43:23.421+02:00Diàlegs visuals: 'L’inconnu du Lac' vs 'Gerry'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0BrCF1ka_x3k7EunZvidaPNfZ8KiGl-OkVKhjn17Ey74bDu34y-KW60o8bcFnfRsLnGd4V_qobdh6AY_C1w41OLb9R0wkJ-VSXuNyQ0qEvbSHJvy2MBJFCHwrbnAVy8O37g37/s1600/gerry+inconnu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0BrCF1ka_x3k7EunZvidaPNfZ8KiGl-OkVKhjn17Ey74bDu34y-KW60o8bcFnfRsLnGd4V_qobdh6AY_C1w41OLb9R0wkJ-VSXuNyQ0qEvbSHJvy2MBJFCHwrbnAVy8O37g37/s1600/gerry+inconnu.jpg" height="313" width="320" /></a></div>
<br />
El desert i el llac convertits en el gran espai mental on ens perd el desig. L'objecte proper i inassolible, la mirada confusa, la immensitat que ens ofega.<br />
<br />
<span><span style="font-size: x-small;">[A dalt, 'L'inconnu du lac', d'Alain Guiraudie; a baix, 'Gerry' de Gus Van Sant]</span></span>Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-51192359591915027792014-04-03T12:28:00.000+02:002014-04-03T12:28:00.172+02:00‘The lego movie’, un exemple de branded content al cinemaLa popular marca de joguines de construcció <b>Lego </b>acaba de fer un gran salt al cinema en una estratègia de branded content que deixa amb la boca oberta. Conscients que el branded content o màrqueting de continguts és una de les tendències a l’alça dins el món del màrqueting i la publicitat, la companyia danesa de jocs ha fet una aposta innovadora portant les seves populars peces de construcció a la gran pantalla. La iniciativa no podia tenir més èxit: ‘<b>The lego movie</b>’ va recaptar 69 milions de dòlars en la seva estrena als Estats Units i es va convertir en la millor estrena del més de febrer. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/lPnY2NjSjrg" width="470"></iframe><br />
<br />
La companyia volia amb ‘<b>The lego movie</b>’ augmentar el nombre dels seus consumidors potencials. Enlloc d’optar per una clàssica campanya publicitària, han aplicat el branded content per crear, al cinema, una història divertida i amb ganxo que, al mateix temps, mostri l’ampli catàleg i el ventall de possibilitats de tots els productes Lego. <br />
<br />
Una de les qüestions que més es van tenir en compte a l’hora de plantejar la producció de Lego va ser, precisament, que la pel·lícula no es percebés com un gran anunci de la marca, sinó com un producte d’entreteniment de qualitat realitzat a partir de les peces de Lego, enteses com un mitjà més que com un producte per vendre. <br />
<br />
En l’èxit d’aquesta iniciativa hi ha tingut molt a veure la participació de guionistes i directors de talent, que han sabut anar més enllà del simple missatge publicitari per crear una història intel·ligent, plena d’aventures i humor, capaç d’entretenir als menuts però també de divertir als adults. En aquest sentit, no costa massa trobar els vincles entre la pel·lícula de <b>Lego </b>i el clàssic d’animació de la Pixar ‘<b>Toy Story</b>’, que sense ser un anunci, ha aconseguit crear tot un negoci al voltant del merchandising del film. <br />
<br />
‘The lego movie’ és una comèdia d’aventures animada per ordinador, dirigida i coescrita per Phil Lord i Chris Miller. L’argument del film gira al voltant d’una minifigura qualsevol de Lego que està destinada a salvar el seu univers d’un tirà malvat i la seva arma de destrucció massiva. La pel·lícula sap combinar bé les dosis d’aventura, humor absurd, desplegament de mitjans i també nostàlgia, ja que precisament una de les claus del film és que connecta tant amb els petits nous consumidors del joc, com amb els seus pares i mares que també hi van jugar quan eren petits. Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-30537295981305585812014-03-31T16:41:00.000+02:002014-03-31T16:41:00.320+02:00El gran cartoon de Wes Anderson<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> <w:UseFELayout/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUUCpLjwBHvjZJJP2_SDXP1FqGhf3KFC7oSZ7xbItSpklvS01s6sgQ1SyxrPGEoECGAufspQJErP4ymNhbZgDmGlqt-uW4wDfs1X0Vv4s_x4ekybNIJFscayMf6AmxSyjuKoiu/s1600/el_gran_hotel_budapest-cartel-5391.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUUCpLjwBHvjZJJP2_SDXP1FqGhf3KFC7oSZ7xbItSpklvS01s6sgQ1SyxrPGEoECGAufspQJErP4ymNhbZgDmGlqt-uW4wDfs1X0Vv4s_x4ekybNIJFscayMf6AmxSyjuKoiu/s1600/el_gran_hotel_budapest-cartel-5391.jpg" height="320" width="223" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En la filmografia de <b>Wes anderson</b>, <b>“Fantastic Mr Fox” </b>va marcar un punt d’inflexió. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquella adaptació animada de la novel·la juvenil de Roald Dahl separa l’etapa de definició de l’estil propi (amb les seves millors pel·lícules ‘<b>The royal tennenmbaums</b>’, ‘<a href="http://espaiisidor.blogspot.com.es/2008/01/un-viatge-autista-i-espiritual-la.html"><b>Viaje a Darjeeling</b></a>’ i ‘<b>Life aquatic’</b>) d’una segona època marcada pel manierisme i l’obertura de la seva obra al gran públic. Va quedar clar amb <b>‘Moonrise Kingdom’</b> i es confirma definitivament amb ‘<b>Gran hotel Budapest</b>’, la seva pel·lícula més recent. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquesta etapa manierista, ‘<b>Gran Hotel Budapest’</b> és la culminació d’un procés que podríem definir com la wesandersonització de Wes Anderson, és a dir, l’exageració d’aquells elements característiques de la seva filmografia: l’ús del color, la composició coreografiada del pla i els calculats moviments panoràmics de càmera si parlem a nivell formal; la simplificació caricaturesca dels personatges, la mirada ingènua i el gust d’explicar històries dins d’altres històries, a nivell argumental. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No deixa de ser curiós que aquest segon punt d’inflexió en la carrera de <b>Wes Anderson</b> arribi amb una pel·lícula que, de nou, sustenta la seva estètica i el seu ritme en l’animació, la il·lustració i el cartoon. Més que en cap altre pel·lícula, els personatges són plans, exageradament expressius i grotescos, i semblen moure’s aïlladament en cada pla, com si estiguessin delimitats pels marcs d’una tira de còmic i on el moviment quedés limitat en el temps. La suma d’aquests quadres filmats, d’aquestes coreografies divertides, exagerades i absurdes, dota el film del seu peculiar ritme, trepidant i irreal. I en la repetició de situacions amb només petites variants se sustenta, en gran part, la comicitat de la pel·lícula. Anderson revisita així, a través del seu particular punt de vista, els subgèneres clàssics de la comèdia americana, l’slapstick i l’screwball.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un altre dels pilars de ‘<b>Gran Hotel Budapest</b>’ és el seu repartiment coral integrat per la colleta habitual (Bill Murray, Jason Schwartzman, Bob Balaban), als quals se sumen noms de prestigi com Harvey Keitel, Willem Dafoe, Edward Norton i Jeff Goldblum, sense oblidar la dosi d’Star System europeu: Jude Law, Matthieu Amalric, Lea Seydoux o Tilda Swinton. I tots ells encapçalats per un Ralph Fiennes que mostra una inèdita vis còmica amb gran potencial. El director s’ha recolzat, i molt, en la solvència més que contrastada d’aquest repartiment capaç de dotar d’ànima i substància a tot un catàleg de personatges que semblen <a href="http://espaiisidor.blogspot.com.es/2012/07/de-rockwell-pinterest.html">inspirats en les il·lustracions costumistes</a> de Norman Rockwell, però que pateixen de ser tan plans com els dibuixos d’un cartoon. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Als crèdits finals, Anderson ens informa que ‘<b>Gran Hotel Budaspest</b>’ s’inspira genèricament en els relats de l’escriptor austríac Stefan Sweig, tot i que aquesta cita sembla més una boutade amb finalitats estètiques que no pas una referència present al film. ‘Gran hotel budapest’ és, en efecte, un gran artefacte visual que recrea una certa visió de l’Europa d’entreguerres, molt idealitzada, ingènua, caricaturesca i naïf, i el nom d’Sweig només pretén europeïtzar encara més aquesta recreació que, insisteixo, té molt més a veure amb la tradició de la comèdia americana i la il·lustració de Norman Rockwell que no pas amb el pensament europeu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-89143732394803756482014-03-28T12:33:00.000+01:002014-03-28T12:33:33.581+01:00Cinema i empresa: ‘Al encuentro de Mr. Banks’, la perserverància de Walt Disney<br />
Tothom coneix la popular mainadera <b>Mary Poppins</b> i ha gaudit amb la deliciosa pel·lícula musical protagonitzada per Julie Andrews. La que no és tan coneguda és la història de la seva creadora, l’escriptora australiana P.L. Travers, i la intensa lluita de Walt Disney per aconseguir que l’autora li cedís els drets per fer la pel·lícula. Ara, quan es compleix el cinquantè aniversari de l’adaptació de ‘Mary Poppins’ al cinema, una pel·lícula, <b>‘Al encuentro de Mr. Banks’</b> reconstrueix aquest capítol sobre el procés de producció d’un dels títols més emblemàtics de la factoria Disney. La pel·lícula, a més, deixa testimoni del caràcter emprenedor, perseverant i decidit del creador del món de fantasies més famós (i rentable) del món.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/a5kYmrjongg" width="470"></iframe><br />
<br />
<b>Walt Disney</b> va trigar catorze anys a convèncer P.L. Travers perquè li cedís els drets cinematogràfics per adaptar la novel·la <b>‘Mary Poppins’.</b> Travers va abocar-hi moltes vivències personals que tenia por que amb la pel·lícula quedessin manipulades. Però Disney havia promès als seus fills que adaptaria el llibre al cinema i no va cessar en cap moment de lluitar per aconseguir-ho. Tom Hanks, en la pell de Walt Disney, s’empesca tota mena de recursos per mirar de convèncer l’estricta i intransigent escriptora, interpretada amb molta gràcia per Emma Thompson.<br />
<br />
El film mostra el dur procés de treball per adaptar el guió de ‘Mary Poppins’, un treball supervisat estríctament per la mateixa autora, que va posar traves fins al més petit detall. Ni els guions gràfics ni les alegres i populars cançons del germans Sherman van convèncer l’escriptora. Va ser finalment la perseverança de Walt Disney, que personalment es va desplaçar fins a Londres per anar a convèncer Travers, el que va fer possible que el famós film tirés endavant.<br />
<br />
Walt Disney va fer realitat moltes fantasies de petits i grans i va construir un dels negocis més importants de Hollywood i de la indústria de l’entreteniment. Però amb el talent i la iniciativa, tal i com mostra la pel•lícula, no n’hi va haver prou. Disney va fer gala de grans dosis de paciència, inventiva, mà esquerra i, sobretot, perserverança per fer realitat el projecte de Mary Poppins i tot el seu gran imperi animat. <br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-80600750760237818202014-03-20T00:00:00.000+01:002014-03-20T00:00:03.788+01:00La bellesa fugaç<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1mnHZnqWRnAdHBscLjSfnN-FUvQ9Hu56FHh49bFu5kKZkfNl3t41k0_tszTZGC36aFJbR4qmrY9z1eQc79XUP6Dj_tG2dPQf1q8APngXHjtK17aI6y2uW1OTSI0FrE7wmq3yt/s1600/lagrandebellezza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1mnHZnqWRnAdHBscLjSfnN-FUvQ9Hu56FHh49bFu5kKZkfNl3t41k0_tszTZGC36aFJbR4qmrY9z1eQc79XUP6Dj_tG2dPQf1q8APngXHjtK17aI6y2uW1OTSI0FrE7wmq3yt/s1600/lagrandebellezza.jpg" height="189" width="320" /></a></div>
<br />
En la seqüència inicial de <b>‘La Grande Bellezza’</b>, un grup de turistes visiten un dels parcs de Roma on un cor està cantant. La càmera sobrevola l’espai, s’escola entre el cor com les notes de la seva melodia, i segueix a un dels turistes que s’allunya del grup per poder fer una fotografia del paisatge romà. I llavors, el turista cau fulminat. Mort per síndrome d’Stendhal. És la gran bellesa de la ciutat eterna, però sobretot, la de l’existència que se’ns escapa, com el temps que no retenim a les nostres mans.<br />
<br />
A <b>Jep Gambardella</b> la vida també se li escola. Als 65 anys, aquest escriptor i diletant s’arrossega de festa en festa, de dona en dona i vaguejant sense rumb per la nit romana, mentre es dedica a escriure cròniques de societat i busca infructuosament un instant de gran bellesa que aturi el temps i doni sentit a la seva vàcua existència.<br />
<br />
El director <b>Paolo Sorrentino </b>segueix el passeig existencial del protagonista de ‘La grande bellezza’ pels carrers de Roma, amb un moviment de càmera lleuger i flotant que s’escapa de l’escena, com el temps fugisser i la bellesa inassolible s’escapen de la seva vida. L’actor <b>Toni Servillo</b> entra fins la medul·la de Jep Gambardella i ens fa enamorar d’aquest cínic sentimental desil·lusionat que no renuncia, malgrat tot, a recuperar la bellesa perduda que doni sentit a tot plegat. <br />
<br />
Jep és l’escriptor sense idees, l’intel·lectual hedonista i diletant, el cínic lúcid amb la paraula al carregador a punt per disparar, i el sentimental nostàlgic de la bellesa perduda, i a través de la seva mirada es dibuixa el retrat d’una Roma decadent, dels seus intel·lectuals desencantats i hipòcrites, la noblesa vinguda a menys, les festes horteres, la cultura consumista i absurda, la corrupció i l’església omnipresent. <br />
<br />
A ningú se li han escapat les nombroses ressonàncies de ‘<b>La grande belleza</b>’, guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, amb ‘<b>La dolce vita</b>’ de Fellini, amb la que és indubtable que s’estableix un diàleg. Gambardella recupera el paper d’observador i cronista que tenia Marcello Mastroianni, però la Roma de Sorrentino, la de l’era Berlusconi, queda lluny del glamour de les festes fellinianes. Ara els intel·lectuals i els nobles malgasten el temps en festes decadents on sonen cançons de Raffaela Carra, mentre la nostàlgia i el desencant s’apoderen dels carrers, les viles i els palaus, tan fantasmagòrics i solitaris com les ànimes d’aquells que els habiten.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" src="//www.youtube.com/embed/cJ8O-Y2CXk8" width="460"></iframe><br />
<br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-21349240526135236152014-03-19T12:00:00.000+01:002014-03-19T12:00:09.515+01:00Cinema i Empresa: ‘Blue Jasmine’, la mirada de Woody Allen a la crisi financera i moral<img alt="http://www.enclavedecine.com/wp-content/uploads/2014/01/blue-jasmine.jpg" class="decoded" height="225" src="http://www.enclavedecine.com/wp-content/uploads/2014/01/blue-jasmine.jpg" width="320" /><br />
<br />
<b>Cate Blanchett guanya l’Oscar amb el personatge d’una nova rica que perd la seva fortuna per la crisi econòmica</b><br />
<b><br />
</b><br />
Després d’un periple europeu, <b>Woody Allen</b> ha tornat a ambientar la seva darrera pel·lícula als Estats Units per relatar, en clau de tragicomèdia, algunes de les raons que van donar peu a la crisi financera i la crisi de valors que hi va associada. Ho fa a <b>‘Blue Jasmine’</b> a través de la caiguda en desgràcia econòmica i social d’una dona adinerada, interpretada per <b>Cate Blanchett</b> en una actuació que li ha suposat un Oscar a la millor actriu. <br />
<br />
La “trista Jasmine” del títol és una dona de classe baixa que, gràcies al seu matrimoni, aconsegueix ascendir uns quants graons de l’escala social fins a convertir-se en una clara representant de la classe alta novaiorquesa de l’Upper East Side. En quedar vídua i arruïnada, Jasmine haurà de refiar-se del suport de la seva germana, una modesta treballadora d’un barri pobre de San Francisco. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/FER3C394aI8" width="470"></iframe><br />
<br />
La pel·lícula s’estructura a partir de flashbacks que mostren la vida de Jasmine abans i després de la seva ruïna com a conseqüència de l’estafa realitzada pel seu marit. Aquest detall argumental ha fet pensar a més d’un en el cas real de Ruth Madoff, la dona de l’inversor, financer i estafador Bernard Madoff, un dels noms més tristament associats a la crisi econòmica. <br />
<br />
També s’ha comparat aquesta Jasmine amb un personatge històric del teatre i cinema americà, la Blanche Dubois d’‘Un tramvia anomenat desig’. Jasmine i Blanche tenen en comú el seu caràcter fantasiós i la incapacitat de veure la realitat i acceptar les coses tal com són. Així és com Jasmine aconsegueix viure sense remordiment, envoltada de luxes, tot i que aquests provenen dels enganys i estafes del seu marit. Aquesta mateixa manca de sentit de la realitat li impedeix, més endavant, acceptar la pèrdua de la seva riquesa i els seus privilegis. <br />
<br />
La manca principis ètics i morals de Jasmine i del seu marit es converteixen en una bona metàfora de la crisi de valors que ha anat estretament lligada a la crisi financera, un aspecte que també han tocat altres pel·lícules recents com ‘El lobo de Wall Street’ o ‘El capital’. <br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-39126593830740834992014-03-15T11:58:00.002+01:002014-03-15T11:58:38.396+01:00L’esforç, el valor més cinematogràfic <img alt="http://pics.filmaffinity.com/Flashdance-362820133-large.jpg" class="shrinkToFit decoded" height="320" src="http://pics.filmaffinity.com/Flashdance-362820133-large.jpg" width="213" /><br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A la famosa escena final de ‘<b>Flashdance</b>’, la protagonista, una ballarina que aspira a entrar a una prestigiosa escola de dansa clàssica, s’enfronta al tribunal que ha de decidir la seva admissió. La noia entra a la sala, posa el disc amb la mà tremolosa i comença a fer els primers passos del ball. I llavors, s’entrebanca i cau. Després d’uns segons de dubte, s’aixeca i anuncia que ho tornarà a intentar. Posa la música altra vegada i, aquest cop sí, aconsegueix acabar el número que li obrirà la porta a l’esperada escola de dansa. Quan ens fixem un objectiu –a la feina, a la vida- ens hi hem de posar a fons, sabent, com en el cas de la protagonista de Flashdance, que els entrebancs sorgiran fins el darrer moment. De forma molt visual, la pel·lícula mostra com aquests entrebancs es poden superar. Sobretot, si ens dediquem al nostre objectiu amb empenta i esforç. </span><br />
</div>
<div class="MsoNormal">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/FsZIO-vmn3c" width="420"></iframe><br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<span lang="CA">És possible que l’esforç sigui un dels valors més cinematogràfics. Hollywood adora les històries de persones esforçades perquè saben que on hi ha esforç, acostuma a haver-hi superació i victòria. Aquest és el cas que ens explica ‘<b>Flashdance</b>’, el de la jove de pocs recursos i grans somnis que només es fan realitat a base d’esforç, que en el seu cas es tradueix en hores i hores de durs entrenaments mentre malviu fent feines de cambrera-. En aquest cas és en clau de drama musical, però podem trobar molts altres exemples de pel·lícules que destaquen l’esforç com el valor principal per a la superació personal. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Des de clàssics contemporanis com ‘<b>Rocky</b>’ fins a títols recents que ja s’han convertit en referents del cinema de valors, com és el cas del film ‘<b>En busca de la felicidad</b>’, amb un <b>Will Smith</b> representant l’empenta, el caràcter emprenedor, la motivació i l’esforç per aconseguir la seva fita a la vida. ‘<b>Forrest gump</b>’ és una altra d’aquestes pel·lícules que s’han guanyat el cor del públic precisament perquè demostren que qualsevol persona, sigui quina sigui la seva dificultat o limitació, pot superar-la amb ganes i esforç. </span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]-->Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-85001767657198240612014-03-10T19:25:00.000+01:002014-03-10T19:25:00.056+01:00Cinema i Empresa: 'Coco avant Chanel', la dona emprenedora i creativa<br />
<br />
El nom de Coco Chanel està avui en dia associat a una de les més prestigioses firmes de moda d’alta costura del món. Però per arribar a ser la dissenyadora que més va revolucionar la forma de vestir al segle XX, Coco Chanel va haver de superar molts entrebancs i dificultats, agreujats pel fet de ser una dona independent i amb caràcter en una època on no era el més habitual. La pel·lícula ‘Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel’ reconstrueix precisament els primers passos de la gran dissenyadora de moda, tot un exemple de dona lluitadora, creativa i emprenedora.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/bvDFPjx-uBU" width="470"></iframe><br />
<br />
Protagonitzada per Audrey Tatou en el paper de Coco Chanel, el film dirigit per Anne Fontaine se centre en els anys de joventut de la dissenyadora. La pel·Lícula mostra com Gabrielle Chanel va aconseguir convertir-se, de forma autodidacta, en una dissenyadora amb una influència capital en el món de la moda, ja que va aconseguir treure la dona dels vestits llargs i encorsetats de principis de segle i vestir-la amb roba més còmoda, elegant i dinàmica. Aquesta transformació va contribuir, sens dubte, a redefinir un nou rol de la dona del segle XX, de caràcter més lliure i independent, tal i com va ser la pròpia Coco Chanel. <br />
Però no tot va ser fàcil per a Gabrielle Chanel. La seva forta personalitat i la seva independència també va tenir efectes en la seva vida personal. El preu que sovint una dona ha de pagar per decidir la seva pròpia vida queda reflectit en la seqüència final en què veiem a una Coco Chanel solitària seguint una de les seves aplaudides desfilades de moda a París.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/UuqscnQJQpQ" width="470"></iframe><br />
<br />
Abans del triomf, però, Coco Chanel va haver de treballar dur. Nascuda en una família molt modesta, la jove Gabrielle va actuar en cabarets i espectacles de varietats i va treballar com a modista en petites botigues de París fins que el seu caràcter emprenedor i creatiu la van portar a innovar en els barrets que es portaven de la Belle Epoque. Aquest va ser el primer indici del talent de la jove dissenyadora que, tossuda i decidida en la seva empresa, va portar el seu propi nom a les cotes més altes de popularitat i prestigi. <br />
<br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-35489225228337883972014-02-28T10:17:00.000+01:002014-02-28T10:17:00.018+01:00Cinema i empresa: 'La red social', els negocis a l'era de Facebook<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyvpacb8Qgt0-03JIIteXAqRQmu1jVb0AiNFvpyua_kBjz_jNOm34u8NA6pHXtDqic4xfHQOMm9jB6kKc49pgYUp0p_O_F3H_9G4eKu8i-JzrOP6I-eWgXum3jZVCVoNh9IjXS/s1600/redsocial.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyvpacb8Qgt0-03JIIteXAqRQmu1jVb0AiNFvpyua_kBjz_jNOm34u8NA6pHXtDqic4xfHQOMm9jB6kKc49pgYUp0p_O_F3H_9G4eKu8i-JzrOP6I-eWgXum3jZVCVoNh9IjXS/s1600/redsocial.jpg" /></a></div>
<br />
Com tots els grans gurús tecnològics dels nostres temps (Steve Jobs, Julian Assange...), el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, també té una pel·lícula que fixa en imatges la seva història. Es titula ‘La red social’ i la va dirigir David Fincher l’any 2010.<br />
<br />
No es tracta, com en el cas de ‘Jobs’, d’una biografia a l’ús que destaqui els grans moments, les fites i les errades en la trajectòria d’un dels grans emprenedors del segle XXI. Es tracta, més aviat, d’un retrat sobre la manera de fer negocis en els temps del 2.0 i la web social.<br />
<br />
El guionista del film, <strong>Aaron Sorkin</strong> (creador de la
reconeguda sèrie ‘El ala oeste de la Casa Blanca’) va explicar que en el
moment d’escriure ‘La red social’ pràcticament no coneixia <strong>Facebook</strong>. Per això la seva pel·lícula fuig del típic <em>biopic</em> per oferir un gran fresc sobre l'<strong>emprenedoria</strong> i el món dels <strong>negocis</strong> en els nostres temps, que són els temps de Facebook i les <strong>xarxes socials.</strong> I partint de la idea de <strong>Facebook</strong> com la xarxa social que connecta milions de persones al món, <strong>Sorkin</strong> juga amb la ironia per relatar una història sobre un triomf professional acompanyat d’un rotund fracàs personal. <br /><br />"No
fas 500 milions d’amics sense crear-te alguns enemics", resava la
publicitat d’una pel·lícula que adverteix del preu que es paga quan
l’ambició, l’enveja i la traïció prenen part en qualsevol relació o <strong>negoci</strong>. I és un preu molt elevat. <br /><br />Que
la pel·lícula sobre el 2.0 sigui un prodigi de narració clàssica és una
altra de les paradoxes de 'La red social'. S’explica perquè la
pel·lícula té tant o més del guionista d’'El ala oeste de la Casa
Blanca' que de ningú, i malgrat hagi calgut un cineasta d’alt nivell com
<strong>David Fincher</strong> per fer fluir com flueix aquesta història a través dels seus diàlegs afilats i brillants. Fincher, <strong>Aaron Sorkin</strong>
i tot el planter d’actors semidesconeguts que protagonitzen 'La red
social' representen una suma de talents tan envejable com la dels
estudiants de Harvard que van fer possible la creació de <strong>Facebook</strong>. <br /><br /><strong>‘La red social’</strong> descriu millor que cap altre el que va suposar l’eclosió de les <strong>empreses</strong> punt com i les noves tecnologies per al món dels <strong>negocis</strong>.
Això i tots els valors –positius i negatius- que afloren del film fan
que no sigui necessari conèixer Facebook per entendre i gaudir d’aquest
lúcid testimoni dels nostres temps presentat en forma de prodigiós
exercici cinematogràfic. Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-38019246205931940052014-02-26T10:27:00.002+01:002014-02-26T10:27:40.098+01:00Alteritat: Descobrir el món de l’altre <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlKmXvtPBE-LCl4pU34phxFyVIXAGhXNro5kp9cniJ4LWt_M_o36rzkStWfdt_pnWogb7YgFZmWlk5_SUFYpwcfn4cyHISJoVQfoi8ujltsD3Uwj7GTbZaNKbCh2EBt8Ywi6pb/s1600/nuevo+mundo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlKmXvtPBE-LCl4pU34phxFyVIXAGhXNro5kp9cniJ4LWt_M_o36rzkStWfdt_pnWogb7YgFZmWlk5_SUFYpwcfn4cyHISJoVQfoi8ujltsD3Uwj7GTbZaNKbCh2EBt8Ywi6pb/s1600/nuevo+mundo.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’alteritat defineix la condició de ser “un
altre”, un ésser o col·lectiu que es contraposa al jo o al nosaltres i que es
defineix per tot un seguit de costums, tradicions i representacions diferents a
la nostra. Com a valor, l’alteritat implica posar-se en el lloc d’aquest altre,
alternant la perspectiva pròpia amb l’aliena. L’alteritat significa entendre,
en definitiva, els que són diferents i acceptar-los des de la curiositat mútua,
la tolerància, la voluntat de diàleg i d’entesa. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amb aquest concepte ètic i filosòfic ben
present, Terrence Malick va realitzar una pel·lícula, ‘<b>El nuevo mundo</b>’, que té
l’alteritat com a tema de fons. Ambientada a l’Amèrica colonial de principis
del segle XVII, la pel·lícula relata amb un to èpic i poètic la trobada entre
les cultures europea i nativa americana, en el context de la creació de la
colònia Jamestown del 1607. Aquest encontre queda representat per l’acostament
entre l’explorador i busca tresors John Smith i la princesa nativa Pocahontas. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I de la mateixa manera que s’apropen amb la
curiositat de conèixer l’altre, així també serà l’acostament de cadascun d’ells
a les noves cultures que acaben de descobrir. En aquest sentit, resulta
interessant el plantejament de Terrence Malick, que divideix la pel·lícula en
dues parts: la primera, la de l’arribada dels colons a Amèrica; la segona, el
procés invers, a través del qual Pocahontas descobrirà aquest “nou món”, la
cultura, les tradicions i les representacions de “l’altre”. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La pel·lícula <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>relata principalment en la història d’amor
entre el capità John Smith i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pocahontas,
un fet que va inspirar també el film animat de la Disney. Però ‘El nuevo mundo’
no és pas una pel·lícula familiar, sinó una obra distant i poètica, que vol
crear sensacions més que recrear un fet històric. Malick prefereix realitzar un
bell cant a la curiositat i la inquietud que també defineixen la condició
humana.<br />
<br />
Tot i el seu ritme pausat el film flueix com l’aigua de l’oceà que separa els
dos móns, i que, juntament amb els continus plans d’arbres que fan de transició
d’escenes, és una de les grans imatges al·legòriques de la pel·lícula. Els
monòlegs interiors -sobre l’amor, els ideals, etc.- puntegen un film que
desprèn lirisme pels quatre costats.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-89932139083666987352014-02-24T10:17:00.000+01:002014-02-26T10:21:55.010+01:00Cinema i empresa: ‘Braveheart’, exemple de lideratge<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzvUHGBLhJ2hoTdy1PLZkE3YQYdvx08KYNH9R3JeCraZ37OwPIxRPXrh3Pgqg_OSahM8C-eGP4Q2l8TXRMuIjBxq41hOOM-X2Y2Ei1HB-i0SSBvxu3U0y4P5c-dKKQfrPg-R9P/s1600/brave.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzvUHGBLhJ2hoTdy1PLZkE3YQYdvx08KYNH9R3JeCraZ37OwPIxRPXrh3Pgqg_OSahM8C-eGP4Q2l8TXRMuIjBxq41hOOM-X2Y2Ei1HB-i0SSBvxu3U0y4P5c-dKKQfrPg-R9P/s1600/brave.jpg" /></a></div>
<br />
El discurs que el protagonista de '<b>Braveheart</b>', <b>William Wallace</b>,
pronuncia davant les seves tropes abans de la batalla per la llibertat
d’Escòcia està considerat un dels més inspiradors tant de la història
del cinema com més enllà dels límits de la gran pantalla. <br />
<br />
Aquesta
seqüència de poc més de tres minuts sintetitza els valors i
característiques que defineixen un gran líder amb capacitat per motivar
el seu equip i lluitar pels seus ideals.<br />
<br />
L’actor i director Mel
Gibson reconstrueix a ‘Braveheart’ la història de William Wallace, un
rebel escocès que va liderar la revolta contra el rei Eduard I
d’Anglaterra, que pretenia fer-se amb la corona escocesa. <br />
<br />
La
lluita de Wallace comença en el moment en que la seva dona mor a mans
dels anglesos. A partir d’aquell moment, l’heroi dedicarà la seva vida a
un únic objectiu, el d’alliberar Escòcia de l’amenaça anglesa. Per
això, farà gala d’una sèrie d’atributs com ara el valor, el carisma i la
intel·ligència, que Wallace sabrà emprar per reclutar centenars de
voluntaris que li faran costat en la seva causa. <br />
<br />
Marcar-se un <b>objectiu</b>,
en primer lloc, i ser un mateix per apostar en allò en què més confiem,
són dues de les lliçons que d’entrada es poden extreure del
protagonista de ‘Braveheart’. Però és que <b>William Wallace</b> demostra, amb el seu comportament, moltes altres característiques que defineixen l’autèntic <b>líder</b> d’èxit. <br />
<br />
Així, per exemple, <b>Wallace</b> aconsegueix, per la seva <b>autoritat</b>,
tenir seguidors i no súbdits, que l'admiren i el respecten. Davant dels
seus seguidors és el primer en donar exemple, posant-se al davant de
les lluites i assumint els reptes i riscos de cada situació. Com a bon
líder, sap capejar les adversitats i resoldre els problemes i
conflictes. També és capaç de motivar el seu “equip” i moure’ls cap a un
projecte comú, perquè sap com ser persuasiu sense enganyar ni
manipular, amb un domini del llenguatge que queda de manifest en el
famós discurs final. Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-18173897942719304152014-02-13T16:32:00.000+01:002014-02-13T16:32:00.118+01:00Cinema i empresa: Piratas de Silicon Valley, l’enfrontament entre Apple i Microsoft<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7wlc4HVTK_hFViVyTNpn8TpBnajummlhm11uORiuIbi5qJd_6WQW0T-Yw8sekGeQCTV0Yns_V3IU0Y2cI8bTWApqYluMa5LZ3YWUabEPwFiRB10wtxr-323Vi7Gso-1wR2EfL/s1600/jobs+gates.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7wlc4HVTK_hFViVyTNpn8TpBnajummlhm11uORiuIbi5qJd_6WQW0T-Yw8sekGeQCTV0Yns_V3IU0Y2cI8bTWApqYluMa5LZ3YWUabEPwFiRB10wtxr-323Vi7Gso-1wR2EfL/s320/jobs+gates.jpg" /></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5711641" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5711641" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><b><br />
La pel·lícula, de l’any 1999, reflecteix els primers anys en les trajectòries d’Steve Jobs i Bill Gates</b><br />
<br />
El primer Mac fabricat per Apple fa trenta anys aquest any 2014. Pot ser una bona ocasió per recuperar una de les pel·lícules que relata els orígens de la companyia fundada per Steve Jobs. La figura del fundador d’Apple ja va ser objecte, dos anys després de la seva mort d’una pel•lícula biogràfica, Jobs, que es va fixar molt específicament en les llums i ombres del caràcter d’un dels emprenedors de més èxit de les darreres dècades. <br />
<br />
Per la contra, la pel·lícula ‘Piratas de Silicon Valley’ va ser realitzada l’any 1999, quan Jobs encara estava lluny de convertir-se en el gran guru de l’era digital. Per això resulta interessant recuperar aquest film que mostra la trajectòria de Jobs i el seu col•laborador Wozniak, i l’eterna competència que van mantenir amb Bill Gates en una època apassionant, la del naixement dels primers ordinadors personals. <br />
<br />
La pel·lícula, una ficció amb estètica de docudrama, té com a narrador a Stephen Wozniak, que relata els seus records sobre els primers anys d’Apple, des de la seva fundació fins l’acomiadament de Jobs a la companyia. De la relació de tots dos es poden veure dos models diferents d’emprenedor: Jobs representa l’ambició pura, l’home que és capaç de sacrificar-ho tot per la seva idea; mentre que Woznaik es presenta com l’empresari més preocupat per la qualitat del seu producte que pel funcionament de la seva empresa. <br />
<br />
El més interessant de la pel·lícula és que reconstrueix el nervi i l’emoció dels pioners de la informàtica, i la seva cursa apassionada per ser els primers en oferir els ordinadors personals al món. Contraposades les figures de Jobs i Gates es pot veure com cadascú d’ells va saber potenciar els punts forts de les seves companyies i com van saber jugar amb els seus coneixements, els seus contactes i, sobretot, amb la seva visió de futur. Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-46240926794638726922014-02-07T16:29:00.001+01:002014-02-07T16:29:21.736+01:00Cinema i empresa: ‘El lobo de Wall Street’: els excessos i els fraus en el món de les finances<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3t3mtt30IAyqsGFK_QLYuINd8wcpQGSca6gwmodO6iBzGWC5uqnT4WJk4zIFf1WxUMU14njCuTPVcIl-b-WmMIqrEFpELGogqvR6Wp5KktTySbpbTIiSjQGPpGGitOW-aWiVz/s1600/loup.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3t3mtt30IAyqsGFK_QLYuINd8wcpQGSca6gwmodO6iBzGWC5uqnT4WJk4zIFf1WxUMU14njCuTPVcIl-b-WmMIqrEFpELGogqvR6Wp5KktTySbpbTIiSjQGPpGGitOW-aWiVz/s1600/loup.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Martin Scorsese porta al cinema la història real de Jordan Belfort, un broker que es va fer ric manipulant el mercat de valors</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després de ser acusat i condemnat per un frau en el mercat de valors, l’ex broker i ara conferenciant Jordan Belfort va escriure una biografia on explicava la seva experiència a Wall Street. Una història plena d’excessos, sexe, drogues i diners que va cridar l’atenció del director Martin Scorsese, que ha convertit ‘El lobo de Wall Street’ en una de les seves millors pel·lícules. Establint cert paral·lelisme amb els gàngsters que protagonitzaven ‘Uno de los nuestros’, ara Scorsese retrata un altre tipus de mafiosos fins i tot més perillosos: aquells que per pura ambició i una falta absoluta de principis, van acabar abocant el sistema financer a la ruïna.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5711641" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA"><br />
Scorsese ha comptat de nou amb la complicitat de Leonardo DiCaprio, que senzillament broda el seu paper de Jordan Belfort. ‘El lobo de Nueva York’ segueix el personatge des de la seva arribada a Nova York, quan Jordan és un jove ingenu però amb iniciativa i uns objectius clars: guanyar diners en borsa. Amb aquesta idea al cap, entra a treballar en una gran empresa on rebrà, de mans del seu cap Mark Hanna (en l’única i divertidíssima escena de Mathew McConaughey) el consell que marcarà la seva trajectòria a Wall Street: sigues ambiciós i adopta un estil de vida basat en el consum de drogues i el sexe per tenir èxit. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Bona part de la pel·lícula és el retrat de la depravació, la bogeria i la desmesura que va definir la vida de Jordan Belfort i, que d’alguna manera, funciona com a metàfora de l’aparent “festa sense fi” que es va viure durant la dècada dels noranta al món financer. Scorsese opta per mostrar aquests excessos de manera grotesca i exagerada, per remarcar la idea que la desmesura va ser la causa de la fallida de Wall Street.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al film, Jordan Belfort es presenta, d’entrada, com un gran emprenedor amb una visió i un objectiu, que sap crear i motivar equips, que se sap refer dels fracassos per impulsar noves empreses i que resol els conflictes de forma imaginativa. Però al mateix temps,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presenta un revers fosc i pervers, ja que es basa en la manipulació i la mentida per assolir les seves fites.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Enredant els clients que compraven accions de penic, Belfort va aconseguir crear una de les companyies financeres més riques de Wall Street. Però aviat, els seus excessos de tota mena van cridar l’atenció de l’FBI. Enganys, blanqueig de diners, intents de suborn i una addicció creixent a les drogues acabaran per enfonsar Belfort a nivell personal i professional. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Scorsese ha sabut retratar amb ironia les llums i ombres del sistema capitalista. La pel·lícula que va més enllà del retrat del personatge en què s’inspira, per fer una reflexió lúdica sobre la decadència del sistema financer, la seva corrupció i la manca de moral que, massa sovint, ha mogut els seus responsables. </span></div>
Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-87548416425756320372014-02-06T16:45:00.000+01:002014-02-07T16:45:53.109+01:00Premis Gaudí 2014: les dues vies del cinema català*<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEb1Utg0rv43GPMXnE0NZp0IVUcQAhEt9CZs08C11mg8w6vjyz1lCEnA2H0G_wzrVKVmQ6OobUFHkDpmYg1Az4jkCNy10SZae80eg9T1rJMVEE4XJerIIQYKouivBSDNWhs86n/s1600/DSC_0025.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEb1Utg0rv43GPMXnE0NZp0IVUcQAhEt9CZs08C11mg8w6vjyz1lCEnA2H0G_wzrVKVmQ6OobUFHkDpmYg1Az4jkCNy10SZae80eg9T1rJMVEE4XJerIIQYKouivBSDNWhs86n/s320/DSC_0025.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'equip de La Plaga</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b>‘Los últimos días</b>’ i ‘<b>La plaga</b>’. El palmarès de la sisena edició dels <b>Premis Gaudí</b> va quedar ben repartit entre una superproducció de gènere fantàstic i un documental d’autor. Tota una declaració d’intencions dels membres de l’Acadèmia del Cinema Català que han sabut valorar les dues vies del nostre cinema que millor funcionen i més projecció tenen a nivell internacional. <br />
<br />
La gala d’entrega dels <b>Premis Gaudí</b> va estar marcada per aquesta voluntat del cinema català de travessar fronteres i servir de targeta de presentació de la cultura i la circumstància catalana. Una intenció que va quedar ben clara en el míting de la presidenta de l’Acadèmia, <b>Isona Passola</b>, reivindicant l’europeisme del cinema català i criticant l’estat espanyol per no saber fer del cinema, com sí que s’entén a Catalunya, “una qüestió d’estat”. <br />
<br />
I si d’una qüestió d’estat es tractava, que millor que premiar els grans ambaixadors de la causa cinematogràfica catalana. Així va ser, malgrat l’incomprensible lleig que se li ha fet a <b>Albert Serra</b>, avui per avui un altre gran difusor de la marca “cinema català” al món. El director de Banyoles, guardonat entre d’altres al Festival de Locarno i que als <b>Gaudí </b>es va haver de conformar amb un premi al millor vestuari, va fer visible el seu enfado sortint a presentar el premi al millor muntatge amb la cara pintada de pallasso. Serra, de natural provocador, va aprofitar per desitjar a tots els actors que els enviïn a Guantanamo. A l’<b>Eduard Fernàndez</b>, que va presentar la millor pel·lícula de l’any, la brometa no li va agradar. <br />
<br />
Sigui com sigui, tampoc s’hauria entès que la trajectòria imparable de ‘<b>La plaga</b>’ no culminés a casa amb uns quants Gaudís. I en va aconseguir quatre: Millor pel·lícula, millor direcció, millor guió i millor muntatge. Premis sonors i destacats per una pel·lícula de difícil classificació. Estrenada a la Berlinale i reconeguda amb desenes de premis a certàmens i festivals d’arreu d’Europa i el món, la pel·lícula dirigida per la molletana <b>Neus Ballús</b> és un documental que retrata les vides “al marge” de cinc personatges de la zona agrícola de Gallecs. Sorgida de la cantera del Màster de Creació en Documental de la UPF, Ballús ha combinat el documental amb elements de la ficció per escriure i dirigir aquesta pel·lícula que funciona també com a emotiu i humà retrat de la crisi. Aquesta és, probablement, la clau d l’èxit internacional d’una pel·lícula que, d’entrada, té una vocació i punt d’interès tan absolutament local. <br />
<br />
A l’altre extrem se situa ‘<b>Los últimos días</b>’, dels germans <b>Àlex i David Pastor</b>. Amb un peu –o els dos- a Hollywood, els germans Pastor han signat una gran producció fantàstica amb grans estrelles –José Coronado i Quim Gutierrez-, una Barcelona espectacularment apocalíptica i molts efectes especials. Un producte molt ben empaquetat i llest per exportar, com ja fa temps que s’exporta el cinema fantàstic i de terror de producció catalana. I els premis <b>Gaudí </b>han reconegut tot aquest domini de la tècnica amb els premis a la millor producció, direcció artística, fotografia, so, efectes especials, maquillatge i perruqueria. I a sobre, com que està parlada en castellà, ha pogut arreplegar el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana. <br />
<br />
Hi havia altres pel·lícules amb moltes nominacions i moltes simpaties del públic. ‘Tots volem el millor per a ella’, de<b> Mar Coll</b>, hauria merescut algun reconeixement més a banda dels merescudíssims premis a les actrius principal i secundària, <b>Nora Navas</b> i <b>Clara Segura</b>. I ‘Barcelona nit d’estiu’, tot i el petit fenomen de fans que ha generat al seu voltant, no ha tingut prou volada com per convertir-se en un referent d’aquest cinema català amb urgència per travessar fronteres. S’ha hagut de conformar amb el premi a la millor música, per <b>Joan Dausà</b>. Curiós, ben curiós ha estat el premi al millor actor, que ha anat a mans de <b>José Sacristan</b> pel seu paper a ‘El muerto y ser feliz’, de Javier Rebollo, una pel·lícula que es pot dir catalana gràcies a la producció de <b>Lluís Miñarro</b>. Sacristan, sense entrar en polèmiques de Catalunya i Espanya però apuntant directament a les polítiques del govern central, va fer una crida a “lluitar tots junts” contra “els enemics comuns que hem de vèncer”. <br />
<br />
La política, l’economia i la indústria es va filtrar més que mai en una gala molt i molt calculada. Què, sinó, hi feien personatges com Mònica Terribas, Carme Ruscalleda o Pep Guardiola presentant uns premis cinematogràfics? La cerimònia, presentada amb certa gràcia per <b>Àngel Llacer</b>, va estar marcada per la sonora protesta dels treballadors de TV3 contra les retallades, i l’encara més sonora reprimenda que els va fer Isona Passola en el seu discurs. Però sense la retransmissió de TV3, és a dir, sense els obligats talls publicitaris, la gala va acabar sent molt més breu i dinàmica, cosa que tothom va agrair. Ja se sap, no hi ha mal que per bé no vingui.<br />
<br />
*Crònica publicada a Núvol.com Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-31826864918647242352014-02-05T16:26:00.000+01:002014-02-07T16:26:22.574+01:00Cinema i empresa: ‘Armas de mujer’, un retrat de la dona emprenedora <b><img alt="‘Armas de mujer’, un retrat de la dona emprenedora" src="http://www.viaempresa.cat/ca/img2/2014/01/armas-de-muejr-23482.jpg" title="‘Armas de mujer’, un retrat de la dona emprenedora" /> </b><br />
<b> </b><br />
<b>Melanie Griffith dóna vida a una professional que sap aprofitar l’oportunitat per demostrar el seu talent i progressar en la seva feina</b><br />
<b><br />
</b><br />
Dirigida per Mike Nichols l’any 1988, ‘Armas de mujer’ és tot un clàssic del cinema empresarial i una de les poques pel·lícules que parla de l’empoderament de la dona en el món dels negocis. Melanie Griffith encarna la figura de la noia treballadora de classe baixa, però intel·ligent i ambiciosa que somia en ascendir professionalment. Per aconseguir el seu objectiu desplega tota una sèrie d’estratègies, les famoses “armes de dona”. Però quines són aquestes armes?<br />
<br />
En primer lloc, la protagonista de la pel·lícula, Tess McGill, té clar que per prosperar a la feina necessita formació. Tess treballa com a secretària però estudia per les nits i s’esforça per millorar. Gràcies a la seva empenta aconsegueix entrar a treballar com a secretària de l’autoritària i superficial Katherine Parker. Tot i que en aparença, la seva cap la considera com una igual, la realitat és que Katherine tracta a Tess amb inferioritat, prejutjant-la pel lloc que ocupa a l’empresa enlloc de pels seus mèrits i capacitats. <br />
<br />
Un dia, Tess descobreix que Katherine està preparant un pla de negoci basat en un informe seu que, prèviament, havia rebutjat. Tess aprèn una lliçó sobre la lleialtat i la traïció, però al mateix temps es fa conscient del valor de la seva feina i decideix aprofitar l’oportunitat que se li presenta. Així doncs, decideix arriscar-se i prendre la iniciativa de liderar el projecte al marge de la seva jefa. Ambició, iniciativa, risc i talent són els principals ingredients de l’entrada en acció de Tess.<br />
<br />
Tess decideix assumir el paper de directiva i portar directament la negociació amb el client (Harrison Ford). El seu canvi de rol comporta també un profund canvi d’imatge, basat en les lliçons que li ha fet la seva jefa: “vesteix vulgar i només veuran el vestit, vesteix elegant i només veuran a la dona”, li diu Katherine en una de les frases més famoses de la pel·lícula. <br />
<br />
Per últim, Tess combinarà la seva intel·ligència, talent i ambició amb la dosi justa de seducció, un altre dels ingredients claus de les armes femenines que es plantegen a la pel·lícula. <br />
<br />
Desplegant tot aquest arsenal, Tess aconsegueix demostrar que és alguna cosa més que una secretària vulgar i sense talent, i acaba obtenint un ascens amb el que la companyia li reconeix la seva implicació i vàlua. En l’escena final, veiem com Tess s’intal·la en el seu nou despatx de directiva i la relació que manté amb la seva pròpia secretària. Conscient del seu propi camí, Tess decideix tractar-la amb amabilitat i com una igual, vetllant per crear un bon clima laboral basat en el respecte i el reconeixement de l’altra. <br />
<br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-59235559426017964412014-02-03T16:23:00.000+01:002014-02-07T16:23:29.081+01:00Cinema i empresa: Ciutadà Kane i l’afany desmesurat de poderConsiderat un dels grans clàssics de la història del cinema, el film d’Orson Welles retrata llums i ombres d’un magnat de la premsa<br />
<br />
Durant dècades, el 'Ciutadà Kane' d’Orson Welles s’ha considerat com la millor pel•lícula de la història. Un jove i emprenedor Welles, que ja despuntava a la ràdio, feia el salt a la gran pantalla amb una pel•lícula destinada a canviar el llenguatge i la manera de fer cinema que s’havia fet fins a aquell moment. I ho va fer amb el retrat d'un altre emprenedor, Charles Foster Kane, un personatge inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst. Amb el seu film, Welles pretenia retratar les llums i ombres d’aquells que com el mateix Hearst o Ford, havien portat el somni americà a les cotes més elevades. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/LZOzk7T93wE" width="470"></iframe><br />
<br />
'Ciutadà Kane' arrenca com el retrat de la grandesa d'un home fet a sí mateix i que és capaç de construir el seu propi imperi. Els primers passos de Kane estan moguts per l’idealisme i la voluntat de servei, però mica en mica l'afany de poder acabarà dominant totes les decisions i accions que el magnat portarà a terme. El personatge inicia la seva trajectòria en un petit diari local i acaba construint una gran xarxa de mitjans, però mogut per la seva ambició sense límits, començarà a portar el negoci d’una manera fosca i perversa. Aquesta manera de comportar-se li acabarà reportant tants enemics i fracassos personals com riquesa i èxits aparenta de cara a l’opinió pública. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/tzhb3U2cONs" width="470"></iframe><br />
<br />
La pel•lícula està narrada a través de diversos flashbacks, a partir de la investigació que un periodista fa sobre Kane arran de la seva misteriosa i solitària mort a la seva mansió Xanadú. A través de diferents entrevistes, les llums de l’home públic, que apareix com un exitós empresari i un polític de futur, es van convertint en les ombres d’un home corromput per l’ambició desfermada, l’afany de riquesa i la progressiva pèrdua de principis. I és així com Charles Foster Kane acaba els seus dies sol, abandonat per tothom i enyorant la seva infantesa, l'únic moment en què va ser realment feliç. Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-59913111898492386232014-01-29T16:22:00.000+01:002014-02-07T16:22:31.191+01:00Cinema i empresa: ‘Philadelphia’, la intimitat i la discriminació a l’empresa<br />
<br />
<b>Jonathan Demme signa aquest film sobre un advocat d’èxit que és acomiadat de la feina quan agafa la Sida i es descobreix que és homosexual</b><br />
<br />
L’any 1993 Tom Hanks va sorprendre tothom amb un canvi de registre radical quan va donar vida al protagonista de ‘Philadelphia’, un advocat brillant i amb futur que veu la seva trajectòria truncada quan es acomiadat per tenir la Sida. La pel·lícula, dirigida per Jonathan Demme, va agafar el títol ‘Philadelphia’ amb clara voluntat simbòlica, ja que aquesta ciutat nord-americana és on es va signar la declaració d’independència i és coneguda popularment com la ciutat de l’amor i la germandat. D’aquesta manera es reforça també la idea de la defensa dels drets humans present en aquest film que, des de l’òptica de l’empresa, parla del dret a la intimitat dels treballadors i dels acomiadaments improcedents i els casos de discriminació. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/l433n5zAxAU" width="470"></iframe><br />
<br />
‘Philadelphia’ va ser la primera gran producció de Hollywood en abordar directament el tema de la Sida, i ho va fer a través de la història d’Andrew Beckett, un brillant advocat a les portes d’un ascens en el bufet on treballa. Una filtració interessada dins la seva pròpia empresa posarà en alerta els seus caps sobre el seu estat de salut i, per extensió, sobre la seva orientació sexual. Andy, homosexual i amb la Sida, és acomiadat sota l’argument de la seva suposada incompetència a l’hora de treballar. Però l’advocat considera que es tracta d’un cas de discriminació i decideix portar el seu cas a la justícia. <br />
<br />
Per això, contacta amb un altre advocat, Joe, qui haurà de superar els seus propis tabús, una certa mentalitat homofòbica i la por al contagi d’una malaltia de la qual fa vint anys es tenia encara molt desconeixement. Fins que un dia, Joe assisteix a una escena en una biblioteca on observa com Andy està sent tractat de forma discriminatòria per la seva malaltia. És llavors quan decideix acceptar el cas i defensar Andy en un judici que desemmascara la gran discriminació i la corrupció de l’empresa que el va acomiadar. En el procés, els dos homes establiran un fort vincle d’amistat i honestedat que assoleix un dels moments més íntims i emotius en la famosa seqüència de l’ària d’Andrea Chenier, en la qual Tom Hanks, acompanyat de la veu de Maria Callas, reconeix que no podrà superar la malaltia però que està preparat per afrontar la mort.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/XrYTioYJUCo" width="470"></iframe><br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-40970738878228560452014-01-28T10:20:00.000+01:002014-02-26T10:21:11.436+01:00Compromisos<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCHOVOIujzaoFcvUqwxYaPKx6lahi5WNMD5T5HoOEbX43ZHGPdvr-dr1pnVTPX7JZQSEomkS6VjQvr6izk7m1QGOBEBgxV0HyaP0Nkxq5OT7V2VX-tHZMSRazCzDhklWLf5xjW/s1600/antes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCHOVOIujzaoFcvUqwxYaPKx6lahi5WNMD5T5HoOEbX43ZHGPdvr-dr1pnVTPX7JZQSEomkS6VjQvr6izk7m1QGOBEBgxV0HyaP0Nkxq5OT7V2VX-tHZMSRazCzDhklWLf5xjW/s1600/antes.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Segons el diccionari, la paraula compromís té
com a mínim tres accepcions. Principalment ens referim al compromís com a
sinònim d’una obligació contreta per un acord, promesa o contracte. Al final de
la pel·lícula ‘<b>Antes del amanecer</b>’, de Richard Linklater, la parella
protagonista es compromet a retrobar-se a Viena, el mateix lloc on passen junts
un dia i la nit que canviarà les seves vides. Al voltant de la relació
d’aquesta parella i el seu compromís inicial, Linklater i els dos actors, Ethan
Hawke i Julie Delpy, han construït una magnífica trilogia que explora la
intimitat i les crisis d’una parella estable a mesura que la seva relació
avança en el temps. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Comparada pel seu argument amb les tres
pel·lícules de Richar Linlater, ‘<b>Le week-end</b>’, de Roger Michell, amb guió de
Hanif Kureishi, presenta a una parella de jubilats que també compleixen una
vella promesa: celebrar el seu aniversari de casament a París. Durant aquest
viatge i amb la nostàlgia del temps compartit, és quan afloren sentiments,
retrets i emocions que han definit la seva vida de parella.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un compromís pot ser també una situació
incòmoda o, com s’acostuma a dir, “compromesa”. El compromís, per últim, és
l’acte pel qual una parella es promet en matrimoni. Els compromisos matrimonials
i les situacions incòmodes se sumen, precisament, en l’argument de la divertida
comèdia romàntica ‘<b>Tres bodas de más</b>’, de Javier Ruiz Caldera. La protagonista
és una jove soltera i sense sort en els amors, que de cop i volta es veu en el
“compromís” d’assistir com a convidada a els casaments de tres dels seus antics
nòvios. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-36862254458007205792014-01-24T10:46:00.003+01:002014-01-24T10:53:26.621+01:00Tertúlia Cineforum: El Lector / REFLEXIONS COMPARTIDES<iframe src="//instagram.com/p/jKAuHCvi0u/embed/" width="412" height="510" frameborder="0" scrolling="no" allowtransparency="true"></iframe><br />
<br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /> Aquest és el text de resum que la Cristina Valls de la Biblioteca Antoni Comas ha fet de la Tertúlia Cinefòrum sobre 'El lector' que hi vam fer el passat 14 de gener. El text ha sortit publicat al <a href="https://www.facebook.com/bibliotequesdemataro?ref=ts&fref=ts">Facebook </a>de les Biblioteques de Mataró.<br />
<br style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;" /> <br />
<blockquote class="tr_bq"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;">El passat 14 de gener, el Club de Lectura de la Biblioteca Antoni Comas va inaugurar el 2014 amb una sessió de cinefòrum entorn la pel·lícula El lector, dirigida per Stephen Daldry, i</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"> la seva nove·la homònima, de Bernhard Schlink.<br />
Després de la visualització del film, Judith Vives, de l’entitat Hotel Elèctric, va donar a conèixer les principals característiques de l’adaptació cinematogràfica que, tot i que segueix fidelment la història de Bernhard Schlink, planteja algunes diferències a nivell narratiu, aprofundeix en la personalitat del protagonista Michael Berg (Raplh Finnes) en l’edat adulta i ens ofereix la possibilitat de descobrir la relació distant d’aquest amb la seva filla, fruit de la seva ineptitud per consolidar relacions efectives.<br />
Partint de la complexitat de la relació amorosa entre l’adolescent Michael Berg (David Kross) i Hanna Schmitz (Kate Winslet), vint anys més gran que ell, els participants van indagar en la personalitat de cada personatge, les seves actuacions i els motius que els van portar a determinades decisions.<br />
Història ambientada a l’Alemanya dels anys cinquanta, també es va debatre el paper que li va tocar viure a la generació de postguerra com a hereus d’una època on la societat alemanya va caure en la bogeria nazi. Així doncs, el personatge de Hanna esdevé la metàfora de la ignorància de la societat alemanya i el seu comportament respecte el règim del Tercer Reich. D’altra banda, Michael, queda marcat per sempre per la seva història d’amor, però també per la culpa i el remordiment.<br />
En aquest sentit es va comentar la capacitat de l’autor d’englobar en una novel·la curta tants temes i tant profunds i com fa partícip als lectors de les reflexions i dubtes del protagonista. La versió cinematogràfica manté aquesta capacitat per fer reflexionar als espectadors sobre els aspectes ètics i morals que planteja la història.<br />
Judith Vives també va destacar com la narració incideix en la importància de la literatura com a canal de comunicació. Entre Hanna i Michael, la lectura esdevé el substitut a la seva incapacitat de comunicar-se.<br />
Finalment els contertulians van coincidir en l’opinió que la pel·lícula és una molt bona adaptació de la novel·la. Estrenada el 2008, el director Stephen Daldry (Billy Elliot, Las Horas) va comptar amb la col·laboració del guionista i dramaturg britànic David Hare (guionista de Las Horas). Va ser produïda pels també cineastes Anthony Minghella i Sydney Pollack, els quals van morir abans de veure-la i als quals també està dedicada. Kate Winslet va guanyar l’Oscar a la millor actriu amb la seva interpretació del paper de Hanna Schmitz.</span></blockquote><br />
<blockquote class="tr_bq"><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"> Podeu veure el tràiler en el següent enllaç:<br />
<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=msJRhjI7UGU" rel="nofollow nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=msJRhjI7UGU</a><br />
<br />
El lector a les Biblioteques de Mataró:<br />
<br />
<a href="http://aladi.diba.cat/search~S99*cat/?searchtype=X&searcharg=el+lector+schlink&searchscope=99&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&searchlimits&searchorigarg=Xel+lector+reader" rel="nofollow nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank">http://aladi.diba.cat/search~S99*cat/?searchtype=X&searcharg=el+lector+schlink&searchscope=99&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&searchlimits&searchorigarg=Xel+lector+reader</a><a href="http://aladi.diba.cat/search~S99*cat/?searchtype=X&searcharg=el+lector+schlink&searchscope=99&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&searchlimits&searchorigarg=Xel+lector+reader" rel="nofollow nofollow" style="cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank"><span style="color: #333333;"> </span></a></span></blockquote>Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-41708960039982443112014-01-14T16:48:00.004+01:002014-01-14T16:51:10.643+01:00Tertúlia i cinefòrum sobre 'El lector'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhiulq36m5II_FGZRVz-U0ymG81EfBBSan-1AQjox3sTCKyJAlrtviu0XQgy6mfBl6VT7PHC3ibSWSPJ_fikn6zIYHI7xJC3Tc_DUP702-KWPvaojDp2gsQovzaUPPZ_4KLscp/s1600/Tertulia+lector.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhiulq36m5II_FGZRVz-U0ymG81EfBBSan-1AQjox3sTCKyJAlrtviu0XQgy6mfBl6VT7PHC3ibSWSPJ_fikn6zIYHI7xJC3Tc_DUP702-KWPvaojDp2gsQovzaUPPZ_4KLscp/s320/Tertulia+lector.jpg" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquest és l'article que he escrit per la tertúlia i cinefòrum sobre 'El lector', l'adaptació al cinema de la novel·la de Bernhard Schlink dirigida per Stephen Daldry i protagonitzada per Ralph Fiennes i Kate Winslet. L'acte té lloc aquest dimarts, dia 14 a la biblioteca Antoni Comas de Mataró.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwv1k7v_eqsYC6WatCXHplh3fVJKU59zpVRiZKq96PqRrTZGsNMOPCAHBNzxFvYp_3RNmF5JYQj5WRAlgmOj_x0pDW6Wpfi_BwriBNXIZrYtavrGLBs4xN_arSxskwIEAEjqoY/s1600/lector.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwv1k7v_eqsYC6WatCXHplh3fVJKU59zpVRiZKq96PqRrTZGsNMOPCAHBNzxFvYp_3RNmF5JYQj5WRAlgmOj_x0pDW6Wpfi_BwriBNXIZrYtavrGLBs4xN_arSxskwIEAEjqoY/s1600/lector.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<b>‘El lector’ </b>és una pel·lícula dirigida per <b>Stephen Daldry </b>que adapta, de manera fidel, la novel·la homònima de Bernhard Schlink. Director avesat a les adaptacions d’origen literari, Daldry va comptar amb la col·laboració del guionista i dramaturg britànic <b>David Hare</b>, autor del guió de ‘<b>Las horas</b>’, un dels films més coneguts d’Stephen Daldry. La pel·lícula, estrenada l’any 2008, va ser produïda pels també cineastes Anthony Minghella i Sydney Pollack, els quals van morir abans de veure-la i als quals també està dedicada. <br />
<br />
L’adaptació de Daldry i Hare segueix fidelment el llibre de Bernhard Schlink amb només algunes petites concessions cinematogràfiques destinades, principalment, a reforçar la presència del personatge de Michael en l’edat adulta, interpretat al film per l’actor britànic <b>Ralph Fiennes</b>. Michael és, a la novel·la, el narrador en primera persona. A la pel·lícula, <b>David Hare</b> va refusar la idea de fer servir la veu d’un narrador i va fer que el relat es plantegés com un flashback a partir del record de Michael. <b>‘El lector’</b> arrenca, al cinema, amb un Michael adult a qui veiem mantenint relacions sentimentals esporàdiques i sense compromís, un detall que avança la incapacitat d’aquest personatge per superar la història d’amor que va viure amb Hanna Schmitz, interpretada per la també britànica Kate Winslet. <br />
<br />
Tot i que inicialment Daldry va oferir el paper de Hanna a <b>Nicole Kidman</b>, va ser finalment <b>Kate Winslet,</b> la protagonista de <b>Titanic</b>, la que va acabar interpretant un paper amb el que finalment guanyaria l’Oscar a la millor actriu d’aquell any. Seguint fidelment la narració literària, la pel·lícula explica com un noi de quinze anys, Michael Berg, inicia una relació sexual amb Hanna Schmidt, una dona seriosa i reservada que li dobla l’edat i a la que li llegirà llibres com a preludi dels seus encontres sexuals. Com el llibre, la pel·lícula també es divideix en tres parts: la primera que mostra el despertar sexual de Michael al costat de Hanna; la segona, en que un jove Michael estudiant de dret descobreix que Hanna va ser guardiana d’un camp d’extermini nazi; i la tercera, en què Michael reprèn, com a lector a distància, la relació amb Hanna. <br />
<br />
Els petits inserts on apareix el Michael adult (Ralph Fiennes) ajuden a aprofundir en la personalitat d’un home marcat per una història d’amor, però també de culpa i un cert remordiment. La pel·lícula intenta reflectir els dubtes morals i la recerca del jove Michael de respostes que ajudin a entendre el comportament de Hanna que, tant al llibre com a la pel·lícula, es converteix en la representació metafòrica de l’holocaust i el paper que va jugar la societat alemanya en la bogeria nazi. L’analfabetisme de Hanna Schmidt es converteix, llavors, en la metàfora de la ignorància que va moure tot un poble segons el deliri hitlerià. Tot i que la pel·lícula no planteja tantes preguntes directes a l’espectador com sí que ho fa el llibre, sí que aconsegueix fer reflexionar sobre els aspectes ètics i morals relacionats amb aquest tràgic episodi.<br />
<br />
Hare també va fer petits canvis al final de la pel·lícula, de manera que Michael li explica la història de Hanna a la seva filla Julia, a la que també confessarà les seves dificultats per establir relacions afectives. Amb aquest detall de la narració, el guionista va voler reforçar la idea, present també a la novel·la, del paper que té la literatura com a canal de comunicació i com a substitut de la comunicació quan les persones no saben o no troben les paraules a dir-se. </blockquote>
<br />
<br />Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5711641.post-41255824822309748552014-01-14T00:30:00.000+01:002014-01-14T00:30:01.826+01:00Cinema i empresa: ‘La vida secreta de Walter Mitty’, o com fer realitat els somnis<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_yVmZu87097yMj90tra2un36miVcTWWiR4q-tQkaNMTUXUzM-X9X3PSUogLFSGTrwKBQnSTqIB9KBAftc4Y6jmTIHsRncFqmzGxYg10OCt0fYQtcuhf-xY4OwLgMgBjvevwNw/s1600/walter+mitty.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_yVmZu87097yMj90tra2un36miVcTWWiR4q-tQkaNMTUXUzM-X9X3PSUogLFSGTrwKBQnSTqIB9KBAftc4Y6jmTIHsRncFqmzGxYg10OCt0fYQtcuhf-xY4OwLgMgBjvevwNw/s400/walter+mitty.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
El personatge de <a href="http://www.waltermitty.com/"><b>Walter Mitty</b></a> va aparèixer per primera vegada en el relat de <b>James Thurber</b> <a href="http://www.newyorker.com/archive/1939/03/18/390318fi_fiction_thurber?currentPage=all">publicat</a> a la revista The New Yorker l’any 39. Des del moment de la seva publicació, el nom de <b>Walter Mitty</b> es va convertir en adjectiu per identificar persones que somien amb grans heroïcitats però que són incapaces de portar els seus somnis de grandesa a la pràctica. Adaptada per primera vegada als cinemes als any 40, ara Walter Mitty ha tornat a la gran pantalla de la mà de l’actor <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ben_Stiller">Ben Stiller</a></b>, que també es posa a la direcció d'aquest film carregat d'aventures i bon rotllo, i on regala una segona oportunitat a aquest somiador empedreït.<br />
<br />
<b>Stiller</b> s’ha inspirat vagament en el relat de <b>James Thurber</b> per definir el seu Walter Mitty, reconvertit ara en un tímid treballador de la revista <b>Life</b> que s’autoimagina com a protagonista de grans heroïcitats i aventures que contrasten amb la seva vida, monòtona i solitària. Fins que un dia li arriba oportunitat de llançar-se a una aventura real: un llarg viatge als confins del planeta per recuperar el negatiu perdut que ha de servir per il·lustrar el darrer número imprès de la revista Life. <br />
<br />
El <b>Walter Mitty</b> del segle XXI, a diferència del caràcter original, té al seu davant una <b>oportunitat</b> d’or per fer realitat el seus somnis. Una oportunitat que Walter sap aprofitar, deixant de banda les seves pors i assumint, també, la seva responsabilitat. Com a responsable dels negatius de la revista Life, Walter decideix arribar on calgui per fer ben feta la seva feina i posar-la en valor. Però la seva entrada en acció respon també als objectius que Walter s’ha marcat, que en aquest cas és el de poder viure experiències reals que li permetin enlluernar i conquistar la noia dels seus somnis. <br />
<br />
Traslladat al món de l’<b>empresa</b>, aquest Walter Mitty modern representa l’<b>emprenedor</b> amb una idea al cap, que està disposar a perseguir el seu somni, però que sap que haurà de superar els temors per tirar-lo endavant, i sempre amb un objectiu realista i assequible. <br />
<br />
La pel·lícula és també un retrat del procés de transició de les revistes de paper al format digital i un petit homenatge a les persones que les fan possibles. Mitty treballa per la revista Life en el moment en què aquesta deixarà de sortir editada en paper, un fet real que va tenir lloc l’any 2007.<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="264" src="//www.youtube.com/embed/Bp_cxxqOaPM" width="470"></iframe> Judith Viveshttp://www.blogger.com/profile/08845099929767405564noreply@blogger.com0