No hem arriscat. Al BAFF, aquest any, només infalibles: Aoyama (ja en vam parlar), Kim Ki-duk i Jia Zhang-ke. Hem fet tard per Johnnie To!!! I una petita aposta poc arriscada de darrera hora, Secret Sunshine, empesos pel Premi Cinematk i el renom del seu director Lee Chang Dong, exministre de Cultura sudcoreà. No es pot dir que haguem cobert expectatives, però si que hem tancat moderadament satisfets el pas per la desena edició del certamen, en el qual ja comencem a sentir aquella feliç complicitat que ens dóna la veterania, cosa que també vol dir que ja som deu anys més vells.
I les pelis?
Breath: Kim ki-duk fa un refregit poc dissimulat del seu personal món de silencis, delinqüència, dolor, redempció, voyeurisme, cultura pop i esperitualitat new age, o el que és el mateix, Hierro 3 + Bad Guy + Primavera, verano, otoño, invierno y primavera... et voilà, aquí tenim Breath. Un condemnat a mort (Cheng Chang, molt mono, mireu la foto) s'intenta suicidar, una escultora en plena crisi matrimonial intenta salvar-lo per salvar-se a si mateixa, i ho fa amb una versió musical reduïda de les historietes estacionals de Primavera, verano.... I mentrestant, el mateix Kim ki-duk en ple cameo que s'ho mira.
Secret sunshine: dramon absolutament dramàtic amb tot l'esplendor, ets i uts que té aquest gènere a Corea del Sud, sobre una pianista vídua marcada per la tragèdia contínua i empesa, després del segrest i assassinat del seu fill, a un comprensible però esgarrifós estat de bogeria que només se supera (segons interpretació lliure del final obert) gràcies a l'amor. El de Song Kang-Hoo, superestrella coreana, aquí de mera comparsa de l'actriu protagonista, una impressionant (això si) Jeon Do-yeon que ja es va endur el premi a la millor interpretació a l'incontestat festival de Cannes.
Useless: Jia Zhang-Ke vessant director-de-documentals abordant com sempre els temes de sempre, la miserable vida del xinès ras víctima de la globalització i el món capitalista. Aquí ho fa enxufant la càmera en grans indústries tèxtils, el taller d'una dissenyadora de moda xinesa que triomfa a París i els petits comerços dels sastres que es van quedant sense feina i es veuen empesos a la mina per sobreviure. Poques, molt poques paraules, que no calen per comprendre els irrevocables canvis en un sistema imperfecte molt poc preparat per afrontar-los.
