Cinema i Empresa: 'Coco avant Chanel', la dona emprenedora i creativa

El nom de Coco Chanel està avui en dia associat a una de les més prestigioses firmes de moda d’alta costura del món. Però per arribar a ser la dissenyadora que més va revolucionar la forma de vestir al segle XX, Coco Chanel va haver de superar molts entrebancs i dificultats, agreujats pel fet de ser una dona independent i amb caràcter en una època on no era el més habitual. La pel·lícula ‘Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel’ reconstrueix precisament els primers passos de la gran dissenyadora de moda, tot un exemple de dona lluitadora, creativa i emprenedora.



Protagonitzada per Audrey Tatou en el paper de Coco Chanel, el film dirigit per Anne Fontaine se centre en els anys de joventut de la dissenyadora. La pel·Lícula mostra com Gabrielle Chanel va aconseguir convertir-se, de forma autodidacta, en una dissenyadora amb una influència capital en el món de la moda, ja que va aconseguir treure la dona dels vestits llargs i encorsetats de principis de segle i vestir-la amb roba més còmoda, elegant i dinàmica. Aquesta transformació va contribuir, sens dubte, a redefinir un nou rol de la dona del segle XX, de caràcter més lliure i independent, tal i com va ser la pròpia Coco Chanel.
Però no tot va ser fàcil per a Gabrielle Chanel. La seva forta personalitat i la seva independència també va tenir efectes en la seva vida personal. El preu que sovint una dona ha de pagar per decidir la seva pròpia vida queda reflectit en la seqüència final en què veiem a una Coco Chanel solitària seguint una de les seves aplaudides desfilades de moda a París.



Abans del triomf, però, Coco Chanel va haver de treballar dur. Nascuda en una família molt modesta, la jove Gabrielle va actuar en cabarets i espectacles de varietats i va treballar com a modista en petites botigues de París fins que el seu caràcter emprenedor i creatiu la van portar a innovar en els barrets que es portaven de la Belle Epoque. Aquest va ser el primer indici del talent de la jove dissenyadora que, tossuda i decidida en la seva empresa, va portar el seu propi nom a les cotes més altes de popularitat i prestigi.

Cinema i empresa: 'El diablo viste de Prada'

La capacitat d’adaptar-se a noves circumstàncies és una de les claus per trobar l’èxit en l’àmbit dels negocis i, de fet, en qualsevol trajectòria professional. I adaptar-se és precisament el que fa Andy, la protagonista de la comèdia dramàtica El diablo viste de Prada. Dirigida l’any 2006 per David Frankel, el film es basa en una novel·la de tints autobiogràfics de Laura Weisberger, i constitueix un irònica mirada al món de la moda a través dels personatges que es mouen al voltant d’una revista de moda de gran influència.

A ningú se li van escapar en el seu moment les semblances del personatge de Miranda, l’estricta editora que interpreta Meryl Streep, amb el personatge real d’Anne Wintour, editora de la revista Vogue i una de les persones amb més influència dins el negoci de la moda.



Andy Sachs és una jove periodista intel·ligent, però amb poc interès pel món de la moda, que casualment entra a treballar com a assistent personal de la temible Miranda. Conscient de la importància del lloc i la persona per la qual treballa –“qualsevol noia mataria per la teva feina”, li diu una companya- Andy decideix aguantar tot un any en el càrrec convençuda que aquesta experiència li podrà obrir moltes altres portes. Però, per resistir tot aquest temps, Andy es veu obligada a adaptar-se a les exigències de la seva cap i del ambient de la moda que ella no coneix.



A través de tot aquest procés d’adaptació de la protagonista, la pel·lícula mostra en primer lloc la importància de marcar-se objectius i readaptar-se per tal de fer-los realitat. En aquest sentit, un dels canvis més evidents és el de l’estil a l’hora de vestir: Andy passa d’anar vestida amb roba funcional i senzilla, a vestir-se segons les imposicions de la moda.

Aquest punt convida a fer-nos algunes preguntes sobre la importància de crear-se una imatge pròpia i la necessitat que aquesta concordi amb els nostres principis i valors. La pel·lícula també mostra situacions de conflicte i la forma de resoldre-les d’un professional competitiu i competent. Al mateix temps, aflora la qüestió de la difícil conciliació de la vida professional i personal quan una persona s’enfoca a un objectiu d’alta volada.

Finalment, i després de la intensa experiència a la revista de moda Andy es veurà obligada a decidir sobre el seu futur professional com a periodista i prendrà la decisió valorant, de nou, quines són les seves prioritats i valors i, en definitiva, la seva manera de ser. L’autenticitat i els principis d’un mateix, ens recorda el film, ha de ser un dels principals motors a l’hora de prendre un camí o un altre en la nostra vida personal i professional.

Capital de la moda

Autoretrat invers amb Prada de fons; Dolce & Gabbana en un temple de la moda(?); i un parell de reflexos de Louis Vuitton a les galeries Vittorio Emanuele.