Un grup de venedors d’una agència immobiliària són obligats a competir de forma sagnant per conservar la seva feina: el que vengui més guanya un cotxe, el segon un joc de ganivets, i tota la resta seran acomiadats. L’ambició d’uns i la desesperació dels altres aboca aquests venedors a una carrera sense escrúpols plena de mentides, enganys i traïcions. Aquest és el punt de partida de Glengarry Glen Ross, traduït a casa nostra com Èxit a qualsevol preu, l’adaptació cinematogràfica d’una de les peces teatrals més conegudes dels dramaturg nord-americà David Mamet i un cru retrat de la competitivitat agressiva i l’obsessió de les vendes portada a l’extrem.
La pel·lícula, dirigida per James Foley, compta amb el protagonisme d’Al Pacino, Jack Lemmon, Kevin Spacey, Ed Harris i Alec Baldwin, que afegeix a l’interès del text, el plaer de gaudir d’un tour de force interpretatiu d’alt nivell. Escrita l’any 82, l’obra teatral descriu, amb l’estil sec i contundent que caracteritza l’obra de Mamet, els extrems als quals es pot arribar a una empresa mancada de responsabilitat i ètica.
Blake, el personatge interpretat per Alec Baldwin, amb el seu agressiu speech, és un exemple de la motivació negativa, la que vol imposar la por i la pressió com a motors per a fer moure els treballadors cap als objectius de l’empresa. Ell és l’encarregat d’anunciar a la plantilla la nova estratègia de l’empresa, que els obliga a entrar en una competició sagnat per aconseguir vendre més que els demés per poder conservar el seu lloc de feina.
A partir d’aquí, Èxit a qualsevol preu mostra les opcions que prenen els diferents treballadors per fer front a la situació. Així, per exemple, assistim a la conversa entre Ed Harris i Alan Arkin en la qual parlen sobre les vendes, la pressió, la tensió i els Les dificultats del mercat, una situació que els acaba abocant a plantejar-se d’entrar a robar arxius amb dades per revendre-les a la competència.
Una altra de les actituds mostrades és la que adopta el personatge interpretat per Al Pacino, que representa al treballador ambiciós i motivat, que sap com guanyar-se la confiança del seu client en un monòleg molt persuasiu que contrasta amb l’agressivitat de les paraules inicials d’Alec Baldwin.
Per la seva banda, Jack Lemmon dóna vida a un venedor veterà en hores baixes que, per assolir els seus objectius, fa servir aspectes de la seva vida personal -la seva filla malalta- per aconseguir l'empatia del seu cap.
El film recorda que no tot val en el món dels negocis i que des de l’empresa s’han de poder fixar uns objectius raonables. D’una altra manera, només s’alimenta una dura competència que, com a la pel·lícula, pot tenir conseqüències devastadores per als empleats i l’empresa.
