Ha passat més d’una dècada des de l’estrena de Monstruos SA, un dels títols més populars dels estudis d’animació de la Pixar. Tot i que la seva continuació estava prevista per poc després, desavinences entre el president de Walt Disney Pictures (propietària de Pixar) i el llavors propietari dels estudis d’animació, Steve Jobs, van fer endarrerir la producció que ara, finalment, ha arribat a les pantalles de cinema. Monsters University és, de fet, una preqüela que relata els orígens de l’amistat entre dos entranyables monstres, el gran, pelut i ferotge Sully i el petit i graciós Mike Wazowski. Dos personatges molt emblemàtics gràcies, probablement, a la personalitat que li van donar des del seu inici els dos actors que els posen veu en la versió original, John Goodman i Billy Crystal respectivament.
A Monsters University veiem els esforços del petit Mike Wazowski per convertir-se en un monstre “espantador” malgrat que el seu aspecte simpàtic i divertit ho fa pràcticament impossible. Tota la peripècia està enfocada a parlar de les virtuts de l’esforç i la superació personal per fer realitat qualsevol somni malgrat tot, d’entrada, apunti a què això serà impossible. El film, que d’entrada es dirigeix a un públic infantil, ensenya als nens i nenes a manejar-se en un món competitiu amb intel·ligència, esforç, responsabilitat, treballant amb equip, de forma honesta i constant. Un bon missatge educatiu que casa bé amb els valors de la Disney i de la Pixar, tot i que per això renuncia a un to més transgressor que tampoc no li hauria anat malament a aquesta pel·lícula que s’inscriu en una tradició de cinema de monstres simpàtics animats, iniciada amb Monsters Party i que va culminar amb Pesadilla antes de Navidad.
