Melanie Griffith dóna vida a una professional que sap aprofitar l’oportunitat per demostrar el seu talent i progressar en la seva feina
Dirigida per Mike Nichols l’any 1988, ‘Armas de mujer’ és tot un clàssic del cinema empresarial i una de les poques pel·lícules que parla de l’empoderament de la dona en el món dels negocis. Melanie Griffith encarna la figura de la noia treballadora de classe baixa, però intel·ligent i ambiciosa que somia en ascendir professionalment. Per aconseguir el seu objectiu desplega tota una sèrie d’estratègies, les famoses “armes de dona”. Però quines són aquestes armes?
En primer lloc, la protagonista de la pel·lícula, Tess McGill, té clar que per prosperar a la feina necessita formació. Tess treballa com a secretària però estudia per les nits i s’esforça per millorar. Gràcies a la seva empenta aconsegueix entrar a treballar com a secretària de l’autoritària i superficial Katherine Parker. Tot i que en aparença, la seva cap la considera com una igual, la realitat és que Katherine tracta a Tess amb inferioritat, prejutjant-la pel lloc que ocupa a l’empresa enlloc de pels seus mèrits i capacitats.
Un dia, Tess descobreix que Katherine està preparant un pla de negoci basat en un informe seu que, prèviament, havia rebutjat. Tess aprèn una lliçó sobre la lleialtat i la traïció, però al mateix temps es fa conscient del valor de la seva feina i decideix aprofitar l’oportunitat que se li presenta. Així doncs, decideix arriscar-se i prendre la iniciativa de liderar el projecte al marge de la seva jefa. Ambició, iniciativa, risc i talent són els principals ingredients de l’entrada en acció de Tess.
Tess decideix assumir el paper de directiva i portar directament la negociació amb el client (Harrison Ford). El seu canvi de rol comporta també un profund canvi d’imatge, basat en les lliçons que li ha fet la seva jefa: “vesteix vulgar i només veuran el vestit, vesteix elegant i només veuran a la dona”, li diu Katherine en una de les frases més famoses de la pel·lícula.
Per últim, Tess combinarà la seva intel·ligència, talent i ambició amb la dosi justa de seducció, un altre dels ingredients claus de les armes femenines que es plantegen a la pel·lícula.
Desplegant tot aquest arsenal, Tess aconsegueix demostrar que és alguna cosa més que una secretària vulgar i sense talent, i acaba obtenint un ascens amb el que la companyia li reconeix la seva implicació i vàlua. En l’escena final, veiem com Tess s’intal·la en el seu nou despatx de directiva i la relació que manté amb la seva pròpia secretària. Conscient del seu propi camí, Tess decideix tractar-la amb amabilitat i com una igual, vetllant per crear un bon clima laboral basat en el respecte i el reconeixement de l’altra.
