Cinema i empresa: ‘La vida secreta de Walter Mitty’, o com fer realitat els somnis

El personatge de Walter Mitty va aparèixer per primera vegada en el relat de James Thurber publicat a la revista The New Yorker l’any 39. Des del moment de la seva publicació, el nom de Walter Mitty es va convertir en adjectiu per identificar persones que somien amb grans heroïcitats però que són incapaces de portar els seus somnis de grandesa a la pràctica. Adaptada per primera vegada als cinemes als any 40, ara Walter Mitty ha tornat a la gran pantalla de la mà de l’actor Ben Stiller, que també es posa a la direcció d'aquest film carregat d'aventures i bon rotllo, i on regala una segona oportunitat a aquest somiador empedreït.

Stiller s’ha inspirat vagament en el relat de James Thurber per definir el seu Walter Mitty, reconvertit ara en un tímid treballador de la revista Life que s’autoimagina com a protagonista de grans heroïcitats i aventures que contrasten amb la seva vida, monòtona i solitària. Fins que un dia li arriba oportunitat de llançar-se a una aventura real: un llarg viatge als confins del planeta per recuperar el negatiu perdut que ha de servir per il·lustrar el darrer número imprès de la revista Life.

El Walter Mitty del segle XXI, a diferència del caràcter original, té al seu davant una oportunitat d’or per fer realitat el seus somnis. Una oportunitat que Walter sap aprofitar, deixant de banda les seves pors i assumint, també, la seva responsabilitat. Com a responsable dels negatius de la revista Life, Walter decideix arribar on calgui per fer ben feta la seva feina i posar-la en valor. Però la seva entrada en acció respon també als objectius que Walter s’ha marcat, que en aquest cas és el de poder viure experiències reals que li permetin enlluernar i conquistar la noia dels seus somnis.

Traslladat al món de l’empresa, aquest Walter Mitty modern representa l’emprenedor amb una idea al cap, que està disposar a perseguir el seu somni, però que sap que haurà de superar els temors per tirar-lo endavant, i sempre amb un objectiu realista i assequible.

La pel·lícula és també un retrat del procés de transició de les revistes de paper al format digital i un petit homenatge a les persones que les fan possibles. Mitty treballa per la revista Life en el moment en què aquesta deixarà de sortir editada en paper, un fet real que va tenir lloc l’any 2007.

Quina és la Madrastra més dolenta del Regne?

Les dues versions del conte de la Blancaneus que ens han arribat en pocs mesos de diferència constaten una vegada més l’espionatge industrial que sempre s’ha produït a Hollywood. En aquesta ocasió, però, les dues propostes han hagut de combatre amb l’estela de la mítica versió de la Blancaneus filmada per Walt Disney, i encara més amb el personatge de la Madrastra, una de les malvades més emblemàtiques de la història del cinema. Tan Julia Roberts, a ‘Mirror,mirror’, com Charlize Theron, a aquesta ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’, semblen haver sigut conscients de quina era la seva rival més directa i, realment, s’han esforçat per oferir dues grans interpretacions. La de la Roberts, de caràcter més irònic i autoparòdic, explota la vis còmica de l’actriu. La madrastra que construeix Charlize Theron és molt més dramàtica i shakesperiana, i potser per això llueix molt més. Però no es pot negar que el paper de l’actriu és el que més destaca d’una adaptació que demostra, també, com n’és d’allargada la influència de la saga d’El senyor dels anells. ‘Blancanieves y la leyenda del cazador’ pretén emular aquesta narrativa èpica de la saga de Peter Jackson, així com els seus móns fantàstics, però no se n’acaba d’ensortir sobretot per què les pretensions no van unides al talent suficient per rodar i muntar amb agilitat i ritme. Curiosa aposta, per altra banda, la de modificar el conte original amb noves aportacions com aquesta del caçador que dóna títol al film. Un intent de barrejar gèneres i ingredients que no ha acabat de reixir, i de la que només Charlize Theron, val la pena reiterar-se, en surt victoriosa.

Crítica publicada a Capgròs