Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
dimecres, d’agost 28
Cinema, educació i vida
Quan el cinema parla de l’educació, es fixa sovint en el funcionament de les escoles, les problemàtiques dels alumnes i el rol dels mestres. Però l’educació, de fet, és un tema que transcendeix les parets del centre i determina molts aspectes de la nostra vida. Reflexionar sobre l’educació com a concepte més general és el que proposa, per exemple, el documental ‘Sólo es el principio’. Aquest film del 2010, dirigit per Pierre Barougier i Jean-Pierre Pozzi mostra el desenvolupament d’un programa de filosofia destinat a infants de quatre anys. La pel·lícula segueix els alumnes en les sessions que condueix la mestra, i en les quals convida als menuts a reflexionar sobre grans temes com l’amor, la mort, la política, la llibertat, la riquesa o l’amistat. Un exemple evident del paper que ha de jugar l’educació a l’horar de formar persones amb sentit crític.
En un àmbit molt diferent però amb els petits com a protagonistes, la pel•lícula d’animació de la Pixar ‘Monstruos University’ (preqüel·la de la popular ‘Monstruos SA’) també recorre als valors de l’educació com la base per ajudar als menuts a manejar-se en un món competitiu amb intel•ligència, esforç, responsabilitat, treballant amb equip, de forma honesta i constant. A ‘Monsters University’ veiem els esforços del petit Mike Wazowski per convertir-se en un monstre “espantador” malgrat que el seu aspecte simpàtic i divertit ho fa pràcticament impossible. Tota la peripècia està enfocada a parlar de les virtuts de l’esforç i la superació personal per fer realitat qualsevol somni malgrat tot, d’entrada, apunti a què això serà impossible.
I sense fugir del tòpic de les pel·lícules “amb mestres”, un exemple notable que va més enllà de la problemàtica de l’escola per reflexionar sobre l’educació i la vida és el film canadenc ‘Profesor Lazhar’. Dirigida per Philippe Falardeau, la pel·lícula parteix del tràngol d’una escola i els seus alumnes després de la mort d’una mestra molt estimada. Per cobrir la plaça vacant, l’escola contracta al Profesor Lazhar, un home d’origen algerià que travessa a nivell personal, el dol i superació de la traumàtica mort de la seva dona i fills per causes polítiques. Les dues trames, la personal i la col·lectiva, s’entrelliguen en una pel•lícula que toca temes importants sobre l’educació a l’escola, com ara els riscos de deshumanització en l’ensenyament, la violència a les aules o la relació entre professors i alumnes. Però més enllà, ‘Profesor Lazhar’ també planteja el debat sobre molts altres temes com la superació del dol, el tabú del suïcidi, la immigració, la persecució ideològica i, en definitiva, el compromís polític i social.
Article publicat a Valors
divendres, de juny 22
Educar i altres compromisos

‘Profesor Lazhar’ ha estat un d’aquells fenòmens que periòdicament impacten discretament a les nostres cartelleres i es van estenen entre el públic a través del boca a boca. L’èxit d’aquesta producció canadenca procedent del Quebec –que va ser nominada a l’Oscar al millor film de parla no anglesa- s’ha volgut equipar al de la francesa ‘Intocable’, ja no tan sols pel ressò mediàtic sinó perquè són pel·lícules aparentment modestes, que abordant temàtiques socials i amb cert compromís al darrera, han aconseguit connectar amb la sensibilitat d’un públic molt ampli.
‘Profesor Lazhar’, dirigida per Philippe Falardeau, es basa en una obra teatral del mateix títol que pren com a punt de partida el tràngol d’una escola i els seus alumnes després de la mort d’una mestra molt estimada. Per cobrir la plaça vacant, l’escola contracta al Profesor Lazhar, un home d’origen algerià que travessa també, a nivell personal, el procés de dol i superació de la traumàtica mort de la seva dona i fills per causes polítiques.
Les dues trames, la personal i la col·lectiva, s’entrelliguen en aquesta pel·lícula que, tot i abordar qüestions importants sobre l’educació a l’escola (els riscos de deshumanització en l’ensenyament, la violència a les aules, la relació entre professors i alumnes...), va força més enllà en les seves ambicions i planteja el debat sobre molts altres temes, que van des de la superació del dol, el tabú del suïcidi, la immigració, la persecució ideològica i, en definitiva, el compromís polític i social.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)