El Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa, ofereix aquest any l’oportunitat de descobrir l’obra d’Ulrich Seidl. Aquest director està considerat un dels noms claus de l’actual cinema austríac, al costat de Michael Haneke. Però mentre que Haneke ha aconseguit arribar a les sales comercials i donar-se a conèixer al gran públic, l’obra de Seidl continua pràcticament inèdita al nostre país i només s’ha pogut veure a festivals com San Sebastián i Gijón, i a certàmens més especialitzats com el Posible o L’Alternativa.
La pel·lícula més "coneguda" d’aquest personalíssim director és Hundstage (Dia de gossos), film que també es coneix amb el títol de Canícula. Es tracta del primer llargmetratge de Seidl que es pot considerar íntegrament una cinta de ficció, ja que les seves anteriors pel·lícules circulen per una línia que toca el documental. L’acció de Hundstage té lloc en un calorós cap de setmana, en un suburbi de Viena, en una zona envoltada d’urbanitzacions, centres comercials i autopistes.
Seidl segueix sis històries diferents amb les que va teixint un retrat brutal sobre les misèries i la violència que dorm sota l’aparent tranquil·litat de la vida en un barri residencial. La seva mirada és freda i distant, però alhora analítica i crítica amb la realitat que està mostrant. La pel·lícula, austera, tallant i sense concessions, entrecreua les històries d’una dona madura caiguda en desgràcia i víctima dels maltractaments de la seva parella, la d’un jubilat vidu que paga perquè la criada es vesteixi amb la roba de la seva dona morta, la d’una estranya autostopista que amenaça els conductors, la del matrimoni separat que viu sota el mateix sostre amb el record del fill mort, la de l’agent d’assegurances amb problemes laborals, etc...
La misèria d’aquests personatges va regalimant com la suor dels cossos cepats sota el sol en plena canícula, una imatge que, com tot el conjunt de pel·lícula, pot resultar molesta i violenta. Aquest és el retrat cínic i devastador que fa Ulrich Seidl sobre la misèria espiritual de la societat del benestar.
Més cinema invisible a Sessió Contínua
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada