Per a què serveix una pel·lícula de terror

Alguna vegada us heu preguntat per a què serveix una pel·lícula de terror? ‘The Cabin in the woods’ us en dóna una bona resposta. Una de les sensacions del Sitges 2012, i guanyadora moral del festival –ja que no participa a la secció competitiva-, ‘The Cabin in the woods’ ens convida a un viatge a les profunditats del gènere. Tot comença amb cinc amics que se’n van a passar uns dies en una cabana enmig del bosc. Explicada així no sembla que prometi res de nou. Però resulta que partint dels tòpics més trillats, Joss Whedon i Drew Goddard (ments pensants de Buffy la cazavampiros i Cloverfield) són capaços de sacsejar el gènere ben sacsejat. Déus i monstres es donen la mà. No es pot explicar res més de ‘The cabin in the woods’. Ni tan sols citar els seus possibles referents més immediats sense córrer el risc de desvetllar més del compte. Només es pot aplaudir i amb moltes ganes aquest títol que definitivament rebla el clau del cinema de terror, i que ho fa amb ironia, amb humor, amb sentit de l’espectacle, amb complicitat amb l’espectador, i amb molta passió pel gènere.

Un minut de terror

Us deixo un mini curtmetratge que el director Paco Plaza [blog] ha realitzat per al concurs de curts de terror que organitza Port Aventura aprofitant que s'acosta el Halloween. Es titula "Luna di miele luna di sangue" i uga amb els tòpics de les pel·lícules de terror. El curt està protagonizat per l’actriu Patricia Dolera, que apareixerà a la tercera part de [REC]. Paco Plaza el va presentar al concurs de Port Aventura, però com que les bases deixen clar que no pot durar més d’un minut, ha quedat desqualificat. Així que l’han convidat a formar part del jurat. Així que ja sabeu. Si us animeu a participar, el termini per presentar els curts estarà obert fins el 14 de novembre. De moment ja n’hi ha més de cinquanta, que podeu veure a la web dels microcurts de Port Aventura [enllaç]. Una bona proposta per passar una mica de por la nit del 31...

Què faria George A. Romero en cas d'una hecatombe zombie?

"Faig servir els zombies per observar els factors polítics i culturals. Per mi, els zombies representen els canvis revolucionaris i la forma com la gent s'adapta a les noves situacions. Els zombies són honestos i previsibles, el mal està en els humans". És el que pensa George A. Romero, que de morts vivents en sap un rato. El festival de Sitges ha rebut amb reverències i honors de rei al responsable de La noche de los muertos vivientes, un director que ja s'ha convertit en indiscutible institució del món del terror.

Romero ha vingut al festival a presentar el seu nou film Diary of the dead, amb la que torna als seus propis orígens; a explicar que ha volgut reflectir l'explosió dels media en la nostra societat; a desmentir que aquesta pel·lícula tracti sobre l'administració Bush; a negar que els zombies representin el subconscient col·lectiu; a confessar-se tot un cínic sobre el món del cine; a explicar que la primera pel·lícula que va veure va ser El ladrón de Bagdad; a criticar els zombies que corren massa, com els Amanecer de los muertos; a negar que els zombies de 28 dias después siguin zombies; i a confessar amb un somriure que en cas d'una hecatombe zombie, es refugiaria a Sitges.

I de pas, ja que ha vingut, s'ha endut la Màquina del Temps.