Raó contra fanatisme

Alejandro Amenábar agafa el personatge històric d’Hipàtia d’Alexandria, una de les primeres dones que va destacar en els àmbits de la filosofia i la matemàtica, com a punt de partida per Àgora, una pel·lícula que intenta plantejar l’etern debat que contraposa ciència a religió d’una forma amena i entenedora. És admirable el valor que ha tingut Amenábar per obrir un petit debat filosòfic com aquest a partir d’una pel·lícula que no defuig el seu caràcter comercial i la seva voluntat d’arribar al gran públic que, això no s’ha d’oblidar, és el del seu cinema. En aquesta curiosa aposta radica el gran encert d’Ágora, però també les crítiques que se li poden fer: llicències poètiques, incongruències històriques i un excés de simplificació sobretot a l’hora de retratar els grups de cristians i jueus, la seva escalada cap al control de les institucions i el seu afany de poder que deriva en una persecució a mort de tots aquells que no pensen com ells. Però la contraposició entre coneixement i ignorància, de l’esperit crític i el fanatisme, resulta interessant malgrat la manca de matisos. En la part positiva, a més, també destaca la voluntat pedagògica i la recuperació d’una figura femenina sovint oblidada però d’extraordinària modernitat, que a més representa una sèrie de sòlids principis i valors a reivindicar. Per últim, la invitació tan poc habitual a la reflexió i el debat és un element que multiplica el valor d’una pel·lícula que, com a recuperació del pèplum, també ofereix un notable i entretingut espectacle cinematogràfic.

Crítica publicada a Capgròs