La confiança

Una de les millors pel·lícules que s’han vist al nostre país durant l’any 2009 és The visitor, de Tom McCarthy, un realitzador que ja va emocionar amb la seva obra anterior Vias Cruzadas i que ha aconseguit que a través del boca-orella el seu darrer film s’hagi convertit en una de les sorpreses de l’any. El protagonista de The visitor és un professor d’universitat vidu la vida del qual està marcada per la solitud, la monotonia i els únics records de la seva dona. Un dia ha de tornar per qüestions de feina al Nova York que va abandonar després de la mort de la seva dona. Quan arriba al seu apartament, se’l troba ocupat per una parella d’immigrants il·legals –ell siri i ella senegalesa- que han estat víctimes d’una estafa immobiliària. La seva primera reacció és de fer-los fora però, finalment, acaba accedint a acollir-los com a llogaters. A través de la relació amb aquesta parella, el professor s’acostarà a la realitat canviant de la ciutat i el país –marcada per l’arribada de nous immigrants- i aquests canvis provocaran també un important gir en la seva vida. The visitor és un drama senzill en el seu plantejament però complex en el missatge de fons, que troba una interessant metàfora de la realitat social a través de la vivència personal d’un únic personatge que, en si mateix, representa la necessitat de la societat –aquí la nordamericana, però extrapolable a d’altres casos- d’obrir-se als que venen de fora i acceptar les seves diferències com una manera de créixer i d’enriquir-se a sí mateixa. I la confiança serà, en aquest cas, la condició de partida. Perquè sense confiança en un mateix i en l’altre, segons podem concloure del film, difícilment es podran trobar els punts en comú que ajuden a consolidar una relació sòlida, enriquidora i constructiva entre persones, pobles o nacions.

Article publicat a Valors