L'encert de la Disney

La compra de la Pixar per part dels estudis Disney va deixar molts cinèfils amb l’ai al cor però quatre pel·lícules més tard –entre les quals, obres mestres com Ratatouille i Wall-E- els dubtes es comencen a esvair davant una relació que està resultant, per al moment, força beneficiosa. Bolt és, en aquest sentit, tota una prova de foc ja que és la primera pel·lícula que Disney tira endavant únicament amb la producció de John Lasseter però sense l’estructura de Pixar al darrera. I es confirma una vegada més que Lasseter és l’ànima i el màxim talent actual en l’àmbit de l’animació digital.

La seva influència es percep en la història d’aquest simpàtic gosset que, a mig camí del Buzz Lightyear de Toy Story i el protagonista d’El show de Truman, pateix una crisi d’identitat en descobrir que ni compta amb els superpoders que pensava ni el seu entorn té res a veure amb el món real. El gos estrella de la tele es converteix en un gos de carrer amb l’únic objectiu de retornar al costat de la seva propietària i amiga Penny. La companyia i suport d’una gata abandonada i un divertit hàmster mitòman dóna peu a un seguit de trepidants aventures i situacions força còmiques, però també a una interessant defensa de l’amistat, la lleialtat, el valor i la responsabilitat (per no mencionar totes les referències al tracte i els drets dels animals).

El film aconsegueix un intel·ligent i sempre complicat equilibri entre un humor apte per a petits i grans, l’aventura –amb persecucions realment espectaculars- i el missatge, senzill, entenedor i poc moralista. Si a això s’hi afegeix l’indiscutible qualitat tècnica de l’animació digital, una definició atractiva dels personatges i una banda sonora força potent, en resulta un nou producte més que recomanable per gaudir en família.

Crítica publicada a Capgròs