Hairspray, nascuda de la ment cutrepop underground de John Waters i convertida en producte mass media gràcies a un musical de Broadway amb cançons de Marc Shaiman, retorna ara a la cartelera de cinema on va néixer gràcies a una versió diguem-ne "comercial" que signa Adam Shankman. Un dels grans reclams d'aquesta pel·lícula és l'atrevida presència de John Travolta, que salta del Grease a la laca del cabell i ho fa emulant, si això és possible, al mite Divine.
Malgrat l'aparença de Miss Doubtfire, s'ha de reconèixer el valor, l'encert i l'expressivitat amb que Travolta es mou dins la impressionant pròtesi que la converteix en una refeta mestressa de casa. La pel·lícula, de realització potser massa plana i impersonal, supleix mancances gràcies a l'enorme talent d'un elenc memorable (sensacionals Michelle Pfeiffer i la debutant Nikki Blonsky) i l'optimisme recalcitrant d'aquesta història que té com a protagonista a una adolescent grassoneta que somia en convertir-se en la líder de la moda juvenil. Sense perdre l'humor i amb grans dosis de petardada comme il faut, Hairspray recupera íntegrament i per a nous espectadors un missatge que conserva absoluta vigència: la lluita contra la discriminació per motius de raça, sexe o aspecte físic.
I en un dels números més divertits del film, el Travolta transvestit i el freak més memorable de tots els temps Chris Walken es marquen un numeret amb homenatge a Victor/Victòria inclòs. Observeu atentament:
Chris Walken, que és un dels mites més mitificats de l'Espai Isidor, té un passat, present i futur com a ballarí que no ens cansarem de recordar i reivindicar. I gràcies al YouTube ara us podem obsequiar amb aquestes dues perletes de l'actor: el video clip de Fatboy Slim Weapon of choice i un dels números més celebrats de Pennies from heaven.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada