Dreta i esquerra

Els cinemes Alexandra han tingut el detall d'estrenar comercialment Diario Argentino. Es tracta d'una pel·lícula de la directora argentina Lupe Pérez Garcia, afincada per circumstàncies de la vida a Mataró. La seva primera pel·lícula està plantejada com un diari personal i com a tal està narrada en primera persona, i és la Lupe, interpretant una mena de paròdia de si mateixa, la que ens convida a fer el viatge que la va portar a Mataró, però a la inversa.

Prenent com a punt de partida una molt simbòlica dislèxia entre la ma dreta i l'esquerra, la directora viatja fins a Mar de Plata i als últims trenta anys de trasbalsos polítics de l'Argentina, buscant l'origen de la seva desorientació (i la del seu país). Ho fa a partir de les vivències i records personals de la seva mare i el seu company, personatges que se situen al mateix nivell de protagonisme que Perón o Medem ja que també ocupen la mateixa posició en la memòria de la realitzadora.

La pel·lícula combina un divertit sentit de l'humor argentí amb certes ressonàncies a Nani Moretti i amb el llenguatge del documental, que és al cap i a la fi la base d'aquest projecte sortit del Master de Documental de Creació de la Pompeu. Documental o Creació? realitat o ficció? diari personal o memòria col·lectiva? Qui no es desorienta abans de trobar la resposta?