La passada Setmana Santa vam aprofitar l'escapada a Madrid per visitar el municipi proper de Chinchón, situat a 40 quilòmetres de la capital i conegut pel seva famosa producció d'anís, que impregna d'un característic aroma el centre del poble. En aquest centre se situa una espectacular plaça de sorra que data del segle XV, i que deu part del seu encant a les balconades de fusta (els claros, que li diuen) que l'envolten i la delimiten.
Aquesta plaça es converteix quan cal en plaça de toros.
Per Setmana Santa també és famosa la Pasión de Chinchón, una representació de la passió de Crist que mobilitza a 400 veïns del poble, que es representa a la plaça i als carrers de la rodalia i que aplega prop de 20.000 espectadors, motius suficients per convertir-la en una representació d'Interès Turístic Nacional.
Aquí sota teniu una foto dolentota -estavem molt lluny- de l'escena de la crucifixió:
Aquí una altra escena, la de la resurreció, amb un efecte molt aconseguit de llums que enmarquen l'actor que surt volant (sic!) amb l'església parroquial de fons. Per cert, que dins aquesta església hi ha un quadre de Goya que no vam poder veure, perquè l'església estava tancada.
Però a canvi vam aconseguir aquesta magnífica exclussiva: un dels actors de la Passió, minuts abans de l'inici de la representació, saludant a tots els lectors de l'Espai Isidor.
A banda de la peculiar plaça castellana reconvertible en plaça de toros, les rosquilles d'anís i la Passió, Chinchón té un altre atractiu turístic, el castell. Tot i que no es pot visitar perquè és privat, si que val la pena acostar-hi i gaudir de les impressions vistes.
Però el que ens va portar a Chinchón no van ser tots aquests atractius turístics i passionals, sinó el fet que va ser en aquest poble on es van rodar algunes escenes de La vuelta al mundo en 80 días i, sobretot, on Orson Welles va rodar dues de les seves pel·lícules: Campanadas a medianoche i Una historia immortal.
De Campanadas a medianoche no calen gaires explicacions, només recordar que és la personal adaptació de quatre obres de Shakespeare amb el protagonisme centrat en Falstaff, a qui dóna vida el mateix Welles. La pel·lícula també va estar rodada a Avila. Mentre van estar a Chinchón, Welles i el seu equip van ocupar una casa a la calle del Toledillo i van disfrutar com ningú de l'anís, els "chuletones" i les corridas de toros.
The immortal story té la seva gràcia perquè és la primera pel·lícula en colors que va fer Orson Welles. Es tracta d'un mig metratge que va dirigir per la televisió francesa, en la que adapta un relat d'Isak Dinesen (la de Memorias de África) i que està protagonitzada per Jeanne Moreau. La conya de tot plegat és que l'acció passa a l'antiga colònia portuguesa de Macao, o sigui que van convertir Chinchón en una plaça de Cantón (!!).
Welles va quedar tan fascinat pel poble, la gastronomia i la vida a Chinchón que fins i tot va arribar a declarar que aquest era el poble on volia ser enterrat, tot i que finalment les seves cendres van anar a parar a Ronda.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada