dimecres, de setembre 20

Quinze dies de felicitat

Esplèndida la iniciativa En cine x 14 días que porta a terme la distribuidora Notro Films en col·laboració ambs els cinemes Casablanca Gràcia de Barcelona -i el Pequeño Cine Estudio de Madrid-. La cosa funciona més o menys així. Notro Films edita en DVD títols de reconegut prestigi i en versió original que no s'han arribat a estrenar als cinemes de casa nostra, però ofereix l'oportunitat de gaudir de la seva projecció en una gran pantalla durant un parell de setmanes. I això és el que fan a la Sala Ozu del Casablanca Gràcia. I si la peli t'ha agradat pots comprar el DVD a la sortida, i a sobre et descompten el preu de l'entrada. Això només té un nom: XOLLO.

Gràcies a aquest projecte hem pogut salvar un estiu especialment lamentable cinematogràficament parlant. A banda de Nang Nak, de la qual ja vam cantar les excel·lències fa un temps, també hem pogut recuperar algunes petites joies recents del cinema oriental i que han estat tristament oblidades.


L'oblit de la xinesa Springtime in a small town és especialment llastimós, ja que es tracta d'una bellíssima i emotiva filigrana cinematogràfica i tota una una lliçó de sensibilitat i contenció. Podríem emparentar aquesta pel·lícula d'interior i silencis amb la celebrada In the mood for love. La trama, si fa no fa, ens explica una història similar de sentiments reprimits i amors frustrats que té lloc durant els anys de la II Guerra Mundial. Silencis, mirades eloquents i una esplèndida fotografia que intenta copsar la llum natural són els ingredients claus d'aquest film.


Una altra que hem vist és 6ixtynin9, que és la segona pel·lícula del tailandès Pen-ek Ratanaruang, el director de dos títols que hem anat pescant en diferents edicions del BAFF, Last life in the universe i la fabulosa Invisible Waves. 6ixtynin9 és una comèdia divertidíssima i negríssima d'embolics i assassinats, d'estètica postmoderna i amb una notable influència Tarantiniana. Tot l'enrenou amb una banda de mafiosos que confón el número d'apartament -6 i 9, d'aquí el títol del film- on han de fer una important entrega de diners. L'afortunada que acaba quedant-se amb el tresor és una pobre noia que acabava de perdre la feina. A partir d'aquí ja podeu imaginar la resta...


I fa pocs dies vam plorar com mai amb Christmans in August, un dels títols de referència de la nova onada de melodrames sudcorean al costat de Il Mare, My sassy girl i Failan. En aquest cas el protagonista és un jove fotògraf al que queden poques setmanes de vida i que, poc abans de morir, mig enceta una relació amb una clienta de la seva botiga de fotografia. La pel·lícula, que és un prodigi en l'ús de l'elipsi i en aquell art tan oblidat al cinema d'explicar les coses sense dir-les, fuig de tota sensibleria gratuita i prefereix centrar-se en la importància d'acceptar la mort amb dignitat i elegància.

Però alerta que la cosa no s'acaba aquí. La programació de tardor està carregada d'estímuls i bones vibracions. A Christmas in august li heu d'afegir les properes projeccions de les japoneses Love Letter -que estrenaran aquest disvendres 22-, Monday -qué és una mena de Jo que noche a la nipona- i la fricada absoluta de Takashi Miike, The hapiness of the Katakuris, que com ja vam explicar és un remake musical (!!!) del gran èxit coreà The quiet family.

Technorati Tags:

3 comentaris :

Anònim ha dit...

Passar en pantalla gran un DVD només té un nom: estafa! Que et permeti veure coses que no gosen estrenar cinemtaogràficament no treu que te les encolomen en un format de projecció que no és el que toca. Només la misèria cultural pot fer que hi hagi aquesta estafa i que a sobre els ho aplaudiu!

Judith Vives ha dit...

Misèria cultural, d'acord. Que sigui una estafa no ho tinc tan clar, de fet el futur de l'exhibició passa per eliminar el cinema convencional i passar al format digital, i s'assemblarà molt a això... molts festivals de cinema menors ho fan, és la única forma d'accedir a un determinat tipus de cinema. Potser hauriem de titllar d'estafa que en un multisales ocupin sis sales amb Piratas del CAribe i no deixin lloc a pel·lícules menors, no?

Jordi F.C. ha dit...

A mi em sembla bastant una enganyifa. D'una banda que no ho diguin enlloc que és projecció en DVD, i de l'altra, que el preu de l'entrada sigui el mateix que una pel·lícula emesa en "condicions normals". Jo, de totes maneres n'he anat a veure dues que, com tu dius, son veritables joies: "Springtime in a small town" i "Christmas in august". La qualitat de projecció d'aquesta darrera però, era bastant nefasta: en els planos generals les figures es desenfocaven, alguns moviments eren sincopats i el so es dessincronitzava.
Tot i la programació atractiva no sé pas si hi tornaré. Una llàstima. Hauríem de fer alguna cosa per superar aquesta misèria cultural que comentàveu...