A tots aquells que ahir revisaven El fantasma i la señora Muir segurament també els hauria emocionat la història d’amor i fastasmes que explica la pel·lícula tailandesa Nang Nak (1999) i que, coincidències de la vida, vaig estar veient just en el mateix moment en que City TV emitia aquest clàssic de Joseph Mankiewicz.
Nang Nak no és cap clàssic de Hollywood ni un melodrama de tints fantàstics, sinó que s’enmarca en la potent onada de terror asiàtic que ens arriba des de finals dels anys noranta des de països com Japó o Tailàndia. Aquí, però, no hi és present la tecnologia, sinó la tradició oral tailandesa. Nang Nak s'inspira en una llegenda thai que explica una tristíssima història de fidelitat eterna i d'amor més enllà dels límits de la vida i la mort. El protagonista és Mak, que marxa a la guerra deixant enrera la seva dona embarassada, Nak. Ella mor en el part juntament amb el seu nadó abans del retorn del seu marit. Però quan Mak torna a casa, Nak i el seu fill l’estan esperant com si res no hagués passat. Convertida en un fantasma sempre fidel i enamorada, Nak farà tot el que calgui per mantenir-se al costat del seu estimat.
L’exòtica i fotogènica selva tailandesa es converteix en inquietant escenari d’aquesta pel·lícula on el terror és més atmosfèric -parlen per si sols el plans de les postes de sol, dels cels de tormenta, etc- que efectista. Si, també hi ha aparicions puntuals (molt discretes i mesurades) de morts, malediccions i esperits terrorífics que decanten el film cap al terror, i que per la seva originalitat fan de Nang Nak una mostra singular d'un gènere que s'està revitalitzant gràcies a les aportacions orientals. Però per sobre de tot, el director Nonzee Nimibutr ha preferit parlar, amb una extranya sensibilitat, de l’amor com una força superior que va més enllà de la lògica humana. I Nang Nak emociona precisament per aquest missatge universal, i que es clava en el cap i el cor de l'espectador en diversos moments, com en la sentida separació inicial dels dos enamorats o en la intensíssima i tremendament emotiva seqüència del seu comiat final.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada