Des de finals dels anys noranta la indústria coreana de cinema és una de les més potents, refrescants i amb més salut del món. L'espectacular revifada d'aquesta cinematografia que fins fa molt poc era pràcticament inexistent ha tingut molt a veure amb la decidida aposta del govern sudcoreà pel cinema nacional, el qual va protegir amb una magnífica quota de pantalla de 146 dies/any de projeccions propies (una idea molt interessant que la ministra ye-ye es podria apuntar i així no hauria de fer passar el bodriet de Sahara com a pel·lícula espanyola).
Però ara el cinema coreà es podria enfrontar a una greu crisi perquè el ministeri d'Economia i Finances coreà ha decidit retallar aquesta quota de pantalla fins 73 dies/any a partir del juliol de 2006. Amb aquesta mesura pretenen afavorir el lliure comerç amb els americans (qui, si no?) ja que així els ianquis invertiran en el país i crearan fabulosos llocs de treball en els milers de multisales que pensen obrir a Corea. L'art no dóna de menjar. És igual si darrera les produccions cinematogràfiques també hi ha tota una indústria amb els seus corresponents llocs de treball...
Total, que directors, actors, productors i demés han muntat en còlera, s'han posat en peu de guerra, han baixat a les trinxeres i han començat a fer manifestacions al carrer i altres actes de protesta en contra de la reducció de la quota de pantalla. Una de les accions reivindicatives més sonada l'ha protagonitzat l'actor Choi Min Sik, el d'Oldboy, Ebrio de Mujeres i pintura i Failan. Ni corto ni perezoso, Choi Min Sik ha decidit tornar la medalla del mèrit cultural de l'ordre Og-Gwan que fa un parell d'anys li va concedir el govern coreà en reconeixement al seu paper a Oldboy, precisament, pel·lícula que va resultar guanyadora del Gran Premi del Jurat al Festival de Cannes del 2004. Com un llanero solitario, Choi Min Sik va entrar a l'edifici del Ministeri de Cultura i Turisme i els va plantificar la medalla juntament amb una nota que deia: "sense quota de pantalla no hi hauria hagut Oldboy".
5 comentaris :
Que vergüenza! No me extraña que Choi Min Sik (y el restode personas que componen el mundo del cine) se sientan tan indignados... Si es que hay personas a las que no les traicionar a su cultura bajo el lema de "más dinero y puestos de trabajo". Pero... también habrá gente tras en la labor de producción de películas coreanas que se quedará sin empleo.
Que en Sik es un impresentable ja ho sabia: nomes fa falta escoltar-lo a l'entrevista que hi ha al Dvd de "oldboy." Es carrega tota la gracia de la peli...
No veig que sigui un impresentable per enlloc, més aviat trobo que és un gest destacable el que ha fet...
Després de la seva actuació a OldBoy i Crying Fist, per mi ja pot ser tot lo impresentable que vulgui, fins i tot jo seria un impresentable
jaja, estic d'acord, caz!
Publica un comentari a l'entrada