L'art mira el món a través dels ulls de l’artista. L’autèntic artista no es conforma, vol renovar-se amb cada obra. Sap que si fa el que la gent espera és convertirà en el seu esclau. Busca la bellesa, busca la perfecció. És fidel als propis ideals. Està per sobre de qualsevol interès... Són només quatre pinzellades ràpides sobre la funció de l’art, però afirmades amb tanta senzillesa i honestedat que desborden de significat Chihwaseon, la pel·lícula amb la que el veterà Im Kwon-taek (té 69 anys i prop d’un centenar de pel·lícules) es va emportar el premi a la millor direcció al Cannes del 2002 .
Chihwaseon (traduible com Ebrio de mujeres y pintura) ressegueix la turbulenta vida de Jang Seung-up, un pintor coreà que va viure durant la segona meitat del segle XIX i que està considerat un dels artistes més importants i revolucionaris de la dinastia Joseon, segons deixa entendre la pel·lícula. La seva trajectòria va estar marcada per l’alcohol i la relació amb les dones; pels convulsos canvis socials i polítics d’un país sotmès a les voluntats de xinesos i japonesos; i per una eterna i ofuscada recerca de la pròpia identitat personal i artística.
Enèrgica i delicada com les mateixes pintures de Jang Seung-up, Chihwaseon és una pel·lícula plena de contrastos: els matissos del bellísim art coreà que xoquen amb l’austera quotidianitat d’un poble que mira amb temor el seu futur; els colors i la llum dels quadres davant les ombres d’un artista turmentat, interpretat amb humanitat i convicció per Choi Min-sik, en un paper ben diferent al d’Old Boy. Sense esforços, Chihwaseon aconsegueix superar tots els límits d’una aborrida i convencional biografia d’època per projectar-se molt lluny, gràcies a la força poètica de les seves imatges, però sobretot pel seu missatge absolutament universal sobre la verdadera naturalesa de l’art.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada