Depuis qu'Otar est parti és una pel·lícula serena. Amb serenor, sense perdre la calma, però de forma inexorable, la història que explica la directora Julie Bertuccelli va deixant enrera al retrat de la vida quotidiana de tres dones a l’actual república de Geòrgia per convertir-se, primer, en un commovedor retrat sobre la soledat i després, també en una bella i austera metàfora sobre el sentiment d’una societat que no se n’acaba de sortir després de la caiguda del règim comunista.
A través de silencis, mirades i els breus apunts musicals (amb peces d’Arvo Pärt i Antoine Duhamel, entre d’altres) el film aconsegueix embolcallar l’espectador fins a submergir-lo en la dura realitat de les protagonistes. Es tracta tres dones de tres generacions d’una mateixa família: l’àvia, comunista convençuda i molt cultivada, que representa la glòria perduda del passat esplendorós; la seva filla, una dona insatisfeta a qui la vida no donat cap oportunitat; i la neta, que representa les dificultats de la Geòrgia postcomunista i la necessitat de buscar una última i arriscada oportunitat més enllà de les seves fronteres.
EL film mostra petits detalls de la quotidianitat dels personatges (com ara els talls de llum i aigua que pateixen o la forma com es venen objectes per aconseguir alguns diners) que reflecteixen una realitat social i econòmica difícil. Però aquestes tres dones que viuen sota el mateix sostre comparteixen també en dolorós silenci el mateix sentiment de frustració i pèrdua. Aquest sentiment queda simbolitzat en la figura absent d’Otar, el parent que va marxar a París a la recerca d’una nova vida.
Per a la mare, la germana i la neboda, Otar simbolitza els somnis incomplerts i les esperances que mica en mica es van perdent. Aquestes dones pretenen negar els seus fracassos i ho simbolitzen construint una mentida al voltant de la mort d'Otar. El viatge que més endavant porta les tres dones a París a la recerca d'Otar adopta llavors un caràcter simbòlic, i tanca el film amb un final obert que evidencia la urgent necessitat d'acceptar amb serenitat la realitat present per fer possible també l'arribada de temps millors.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada