Anita and me és una comèdia tan divertida com lleugera i intrascendent que gira al voltant dels petits i grans problemes en la vida de Meena, una preadolescent d'orígen punjabi que viu amb la seva família en un poblet anglès. Meena, que ansia convertir-se en escriptora, somia també en ser guapa, rossa i popular com la seva nova amiga Anita. Però a mesura que vagi coneixent Anita, Meena se n'adonarà que hi ha altres coses més importants que el color dels cabells, i anirà fent-se conscient del seu propi origen.
Meena és la narradora en primera persona d'aquesta història apta per a tots els públics, colorista i plena d'humor i ironia amable en la que destaquen els divertits retrats dels excèntrics familiars i veïns de la protagonista, des de la seva família i costums punjabis fins a l'extravagant capellà hippie, la botiguera del poble (una divertida Lynn Redgrave) o la pròpia Anita i la seva colla d'amigues.
A banda dels petits conflictes quotidians de la jove protagonista i el progressiu procés d'acceptació de les seves arrels, Anita and me també mostra amb pinzellades puntuals els atacs xenofòbs dels que són víctimes a Anglaterra els immigrants paquistanesos o, com en aquest cas, indis. En aquest sentit, no costa massa emparentar el film, opera prima del director Metin Hüsseyin, amb la celebradíssima Oriente es Oriente. Amb aquesta cinta, Anita and me comparteix a més el seu to desenfadat i el seu ritme àgil.
Força menys amable i divertida va ser la primera sessió de diumenge de la Mostra, en la que es va poder veure la duríssima Struggle, de Ruth Mader, un dels films inclosos al cicle Caixes de Pandora dedicat al cinema dirigit per dones, i de la que ja n'haviem parlat aquí.
Technorati Tags: cinema
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada