A la Fundació Miró, a banda de l'exposició de la que ja us vaig parlar (i que, per cert, vaig trobar interessant però una mica massa dispersa), també vaig fer un descobriment, el de l'artista japonès Sumi Maro, que exposa a l'anomenat Espai 13. La seva exposició es titula Masterpiece i s'enmarca en el cicle Obssessions (cero% estàndar).
Sumi Maro basa la seva obra en les obres mestres de la pintura occidental, que recrea i reinterpreta amb elements contemporaris i una minuciosa mirada oriental. Masterpieces recull obres d’aquest artista des del 1997 fins el 2003, totes elles basades en tres d’aquestes “obres mestres”: La batalla d'Alexandre, d'Albrecht Altdorfer; L'altar de Gant, de Jan van Eyck i La Verge de les Roques, de Leonardo da Vinci.
L'artista es dedica a copiar fidelment les grans obres però hi afegeix detalls que n'actualitzen els referents i la lectura. L'exemple més interessat d'aquest treball, i que és el centre de l'exposició, és la recreació de la Batalla d'Alexandre en una mena de métode pseudopuntillista i atapeït de detalls, i que després torna a reproduir també a base de fotos parcials del seu pròpia interpretació original. Però a la exposició també hi podreu veure la sèrie de collages-altars suggerits a partir d'una obra de Van Eyck i un devocionari inspirat en La Verge de les Roques, de Leonardo.
Al CaixaForum, l'exposició estrella és la de Rodin, interessant fins i tot per a gent com jo, a la que l'escultura no interessa massa. La mostra, que reuneix un centenar d'obres, pretén explicar la revolució artística que va suposar l'obra de Rodin i la influència posterior que va tenir en artistes com Giacometti, Picasso, Brancusi o Matisse.
De Rodin s'exposen obres tan conegudes com El pensador o El petó, realitzades com a peces individuals que s'havien d'integrar en el gran projecte de La porta de l'infern, que li van encarregar el 1880 pel futur Museu d'Arts Decoratives de París, així com també es pot veure l'obra que el va donar a conèixer, L'home del nas trencat i mostres de monuments públics, un "gènere" que Rodin també va revolucionar amb obres com Els burgesos de Calais o el monument a Balzac. L'exposició està plena d'informació i és molt didàctica, però sobretot permet entendre, en viu i en directe, la força, la tensió, l'energia de l'escultura de Rodin.
Evidentment tampoc falten les obres de Camille Claudel, que va ser alguna cosa més que la seva alumna i la seva amant. Però a banda de la satisfacció de sortir entenent una mica més la importància de Rodin, de l'exposició em quedo amb un altre descobriment, el del seu col·lega Émile-Antoine Bourdelle, de qui podeu veure una obra en una de les fotografies d'aquest post.
El tercer descobriment artístic del que us volia parlar també el trobareu al CaixaForum. Es tracta de l'artista italià Giuseppe Penone, representant de l'arte povera. La seva obra gira al voltant del contacte de l'home amb la naturalesa i en totes les seves peces proposa una reflexió sobre els impactes d'aquesta relació. Ho fa a base de manipular-ferir la natura, els arbres... A la completíssima exposició que es pot visitar al CaixaForum també hi trobareu obres en les que Penone reprodueix textures (la pell, el marbre, l'escorça dels arbres), en un altre versió de la relació de l'home i la natura.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada