El protagonista de Young Adam no es diu Adam, sinó Joe, però com el pare bíblic de la humanitat s’ha perdut per una dona, que ara ja no es diu Eva, sinó Cathie. Al principi de la pel·lícula, dirigida pel desconegut David Mackenzie, el cos sense vida de Cathie apareix surant a pocs metres de la barcassa on Joe es refugia d’una existència asfixiant, marcada per una història d’amor amb final tràgic i que haurà de determinar tots els esdeveniments posteriors en la vida d’aquest Adam contemporani amb el rostre d'Ewan McGregor.
Mica en mica, les imatges que tormenten la memòria de Joe es van convertint en flashbacks que expliquen qui és aquest home, la seva trajectòria d’escriptor abortada i el seu vagar sense rumb, primer pels emboirats canals escoçesos a bord d’una destartalada barcassa i després, de falda en falda, de relació en relació amb dones casades que no l’exigeixin un compromís que Joe tampoc està disposat a assumir.
El film, que compta en el seu repartiment amb el sempre excel·lent Peter Mullan i Tilda Swinton (de qui tots i totes ens vam enamorar a Orlando), està marcada per la sòrdidesa i les tòrrides escenes sexuals que omplen la desencantada vida de Joe. Allò que comença com una intriga amb molt de sexe i tints lynchians –el primer pla sembla tret de Twin Peaks i la violació, de Blue Velvet- s’acaba convertint en una història sobre el tedi existencial d’un home perdut per les dones, la vida del qual es torna tan invisible que acaba sortint impune d’una mort de la que és responsable.
A la més que notable Young Adam ressonen els ecos de La sirena del Mississipi, una altra pel·lícula sobre homes perduts dirigida per François Truffaut. No en va, la novel·la en que s’ha basat David Mackenzie era una de les preferides del pare de la Nouvelle Vague. Però també, i sobretot, plana per tota la cinta alguna cosa més que l’esperit d’aquella petita joia del setè art titulada L’Atalante, i que va dirigir Jean Vigo l’any 1934.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada