Reconegut, celebrat, guardonat. A la cima de l’èxit i jove encara, un director de Hong Kong es pregunta si serà capaç de superar-se. Amb quaranta dos anys ja va signar la seva gran obra i ara es pregunta si hi ha futur, i que hi ha en aquest futur.
Any 2046, una ciutat tecnificada, un tren amb destí imprecís, un secret inconfessable, un intent fallit de recuperar els temps viscuts...
L’amant xinès que només va estimar una vegada //era la dècada dels seixanta, sonaven cançons de Xavier Cugat i Nat King Cole// intenta reviure temps que mai tornaran. L’amor veritable va quedar enrera i després, només ombres i records omplen el buit que va deixar una dona excepcional. El dolor omple un forat en l’arbre dels secrets, silenciat per sempre, però sempre present. I així, l’amant xinès intenta estimar de nou sense èxit; l’escriptor intenta traslladar l’emoció al paper, però és incapaç; el director de Hong Kong vol tornar a repetir un instant de gràcia, sense adonar-se -o potser massa conscient- que l'esforç és inútil.
Què és 2046? L'habitació d'un hotel, un futur utòpic i tràgic, el títol d'un relat inacabat. L'amant xinès, el director de Hong Kong, donant voltes sense parar sobre si mateix, amparat pel fum del tabac i rodejat de dones, de més dones. Sense sortida, atrapat com un secret xiuxiuejat en el forat d'un arbre milenari...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada