Ja n'hi ha prou

La Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya en la seva reunió del 28 de setembre de 2004, ha decidit fer públic el següent comunicat:

Les cadenes de televisió –tret d’honroses excepcions– han augmentat en els últims mesos de manera espectacular les hores destinades a programes autoqualificats com del cor o roses, multiplicant –i negativitzant- els efectes de la premsa escrita del mateix color. Els arguments adduïts per aquestes cadenes a l’hora de justificar l’increment és que l’audiència demanda aquesta mena de programes i que els costos de producció dels mateixos resulten més rendibles que no pas altres formats.

Els programes del cor es basen en el relat i debat sobre les vides privades de suposades “celebritats” i en les declaracions, rèpliques i contrarèpliques d’aquestes mateixes “celebritats” i les dels seus presumptes antagonistes. La competència inherent a tot mercat ha produït en aquest cas una espiral entre les cadenes de televisió que no fan altra cosa que augmentar la baixa qualitat dels programes. Per mantenir i/o incrementar l’expectació dels televidents, els relats són cada vegada més provocadors i els debats més desvergonyits, encara que s’emetin en horari infantil, aspecte aquest darrer d’especial gravetat. Així, es vulneren constantment els drets a la intimitat, a la imatge i a l’honor de les persones en benefici únicament dels interessos econòmics de les empreses titulars de les cadenes i d’algunes “celebritats” que viuen de vendre la seva intimitat als mitjans de comunicació.

Atès que els autors dels pretesos “reportatges d’investigació” que complementen aquests programes del cor i que alguns dels seus participants i, fins i tot, els moderadors de les tertúlies que els segueixen s’autoqualifiquen de “periodistes”, la Junta de Govern del Col.legi de Periodistes de Catalunya es creu en l’obligació de fer públiques les següents consideracions:

• Manifestem, públicament, que no té res a veure amb el periodisme dedicar-se a perseguir, assetjar i ridiculitzar a persones suposadament cèlebres, a partir de convidar-los a què expliquin detalls de la seva vida privada. Perseguir a conciutadans –a vegades acompanyats de menors d’edat– brandint micròfons perquè parlin davant de les càmeres no és periodisme. Com tampoc és periodisme servir-se de càmeres ocultes, xecs multimilionaris o falses identitats per obtenir “exclusives” de baralles conjugals, amants secrets o fills no reconeguts. Tots aquests mètodes conculquen clarament el Codi Deontològic de la nostra professió.

• Animem als qui es dediquen a activitats audiovisuals relacionades amb aquest tipus de programes (al carrer, al plató o a la redacció) a què reflexionin sobre la seva actuació professional i obrin en conseqüència. La precarietat laboral no ha de ser mai excusa per prostituir un ofici per al qual molts s’han preparat durant anys a la universitat.

• Fem evident la nostra més enèrgica protesta a les companyies que es beneficien de les audiències que aquesta mena de programes comporten (productores audiovisuals, emissores de televisió, gabinets de comunicació, companyies de relacions públiques, agències de notícies, editorials...): extreure rendes a partir de deformar la realitat no només suposa la vulneració de les mínimes normes del “bon govern empresarial” sinó que, a més, dificulta que la televisió i la resta de mitjans de comunicació compleixin amb les seves funcions bàsiques de formar, informar i entretenir.

• Denunciem la complicitat dels directius d’aquestes cadenes de televisió en un cert i progressiu embrutiment moral de la societat. Quan s’equipara l’aparició a la petita pantalla amb l’èxit personal s`estan tergiversant els valors que presideixen les societats democràtiques, plurals i cultes. Convertir fama i diners en les màximes fites a les quals aspirar en la vida, en detriment de l’exaltació de l’esperit de sacrifici, la força de voluntat i les ànsies de superació i de coneixement, ens allunya del concepte de comunitat lliure i desenvolupada a la que cal aspirar. Com ens hi allunya, la difusió de certes característiques comunes de les “estrelles” d’aquests espais: l’individualisme, el desinterès per la cultura, la superficialitat, la ganduleria, l’egolatria, l’exagerat culte al cos, el menyspreu per la ciència, l’exaltació de la llei del mínim esforç, les renyines de coixí i l’obcecació per les foteses.

• Demanem als anunciants que, a l’hora de contractar reclams publicitaris en aquest tipus de programes, reflexionin seriosament i no ignorin les més mínimes normes de comportament ètic empresarial que la societat els hi exigeix que respectin. Així contribuiran a esborrar del panorama audiovisual espanyol aquesta mena d’espais que atempten, clarament, contra el degut respecte entre les persones.

• Convidem als telespectadors a prescindir de veure aquest tipus de programes i ens felicitem pel rebuig que algunes associacions de televidents han endegat per tal que no es comprin productes ni serveis que patrocinen o s’anuncien en els intermedis dels mateixos.

• Exhortem als tribunals i al ministeri fiscal a què facin complir la llei. Ningú no pot escudar-se en les llibertats d’expressió, d’informació i d’empresa per agredir l’honor o la intimitat de les persones, per mentir i per difamar conscientment, insultar la intel•ligència de la ciutadania i adulterar un servei públic com la televisió, tan important per al desenvolupament d’una societat justa i culta.