Confessions

Dijous passat, dia 14, un grup de noies convidades per Lets Bonus (gràcies a en Ricard i la Trina per la invitació) vam assistir a la representació de l’obra ‘Confessions de dones 30’ al Club Capitol de la Rambla de Barcelona. Lets Bonus va convocar un grup de twittaires perquè diguéssim la nostra durant i després de la funció, en una experiència de teatre 2.0 similar a la que ja es va fer amb les funcions prèvies de l’obra ‘Íncubo’ a la Villaroel. La platea, aquesta vegada, va estar literalment ocupada pel públic femení, com era de suposar en una funció que, aparentment, no enganya a ningú: està totalment enfocada a les dones de 30. Les protagonistes són tres dones de trenta i tants que comparteixen confidències sobre la seva vida sentimental, l’amor, el sexe, les aventures, les relacions amb els homes, amb les mares i amb les amigues. L’obra comença en format de monòleg però fa un tomb per convertir-se en una mena de comèdia de situació en que les tres amigues s’expliquen els seus petits secrets i confessions mentre es preparen per a una cita nocturna.

Destaca en primer lloc la naturalitat, el “desparpajo” i la complicitat que es crea entre les tres actrius, Meritxell Huertas, Mònica Pérez y Yolanda Ramos, que no tenen cap vergonya en aparèixer dalt de l’escenari en roba interior, depilant-se, posant-se cremes facials i, en definitiva, fent a dalt d’un escenari allò que totes fem en la nostra intimitat. Les converses i situacions resulten tan increïblement reals que per moments sembla que les tres actrius estiguin improvisant el text o, directament, explicant la seva pròpia vida. Així és com aconsegueixen connectar ràpidament amb aquest públic femení que ocupa la platea i que va aplaudir amb ganes al final de la funció.

En sortir, pensava en el valor que havien tingut els pocs nois que havien assistit a la sessió, i ja estava a punt de fer un tweet avisant que l’obra no és apta per al públic masculí, quan em vaig adonar que el text de ‘Confessions de dones de 30’ està signat per un home, Domingos Oliveira. Increïble! I en el programa de mà, em va agradar aquesta reflexió del director, Edu Pericas: “Sempre he cregut que les converses entre dones són molt més divertides que les converses entre homes. Quan les dones parlen en confidència entre elles són més desinhibides, més mordaces, més picants, més rialleres. I no és el què, és el com parlen de les coses, el que fa que siguin més hilarant”. I és exactament això el que ofereix aquest espectacle de “Confessions”. Així que nois, no us talleu, i acompanyeu les vostres companyes o amigues al Club Capitol. La diversió està més que assegurada.

Podeu consultar els tweets que es van fer durant la funció a l'etiqueta #loconfieso

Aquí teniu la foto del grup de twitaires amb les actrius de l'obra.