Cinema i empresa: 'El diablo viste de Prada'

La capacitat d’adaptar-se a noves circumstàncies és una de les claus per trobar l’èxit en l’àmbit dels negocis i, de fet, en qualsevol trajectòria professional. I adaptar-se és precisament el que fa Andy, la protagonista de la comèdia dramàtica El diablo viste de Prada. Dirigida l’any 2006 per David Frankel, el film es basa en una novel·la de tints autobiogràfics de Laura Weisberger, i constitueix un irònica mirada al món de la moda a través dels personatges que es mouen al voltant d’una revista de moda de gran influència.

A ningú se li van escapar en el seu moment les semblances del personatge de Miranda, l’estricta editora que interpreta Meryl Streep, amb el personatge real d’Anne Wintour, editora de la revista Vogue i una de les persones amb més influència dins el negoci de la moda.



Andy Sachs és una jove periodista intel·ligent, però amb poc interès pel món de la moda, que casualment entra a treballar com a assistent personal de la temible Miranda. Conscient de la importància del lloc i la persona per la qual treballa –“qualsevol noia mataria per la teva feina”, li diu una companya- Andy decideix aguantar tot un any en el càrrec convençuda que aquesta experiència li podrà obrir moltes altres portes. Però, per resistir tot aquest temps, Andy es veu obligada a adaptar-se a les exigències de la seva cap i del ambient de la moda que ella no coneix.



A través de tot aquest procés d’adaptació de la protagonista, la pel·lícula mostra en primer lloc la importància de marcar-se objectius i readaptar-se per tal de fer-los realitat. En aquest sentit, un dels canvis més evidents és el de l’estil a l’hora de vestir: Andy passa d’anar vestida amb roba funcional i senzilla, a vestir-se segons les imposicions de la moda.

Aquest punt convida a fer-nos algunes preguntes sobre la importància de crear-se una imatge pròpia i la necessitat que aquesta concordi amb els nostres principis i valors. La pel·lícula també mostra situacions de conflicte i la forma de resoldre-les d’un professional competitiu i competent. Al mateix temps, aflora la qüestió de la difícil conciliació de la vida professional i personal quan una persona s’enfoca a un objectiu d’alta volada.

Finalment, i després de la intensa experiència a la revista de moda Andy es veurà obligada a decidir sobre el seu futur professional com a periodista i prendrà la decisió valorant, de nou, quines són les seves prioritats i valors i, en definitiva, la seva manera de ser. L’autenticitat i els principis d’un mateix, ens recorda el film, ha de ser un dels principals motors a l’hora de prendre un camí o un altre en la nostra vida personal i professional.