diumenge, de maig 5

El DA2013 premia el cinema que navega entre realitat i ficció*

El ple absolut i l’ovació que va rebre ‘La plaga’, el film que dijous dia 2 va clausurar el Festival de Cinema d’Autor de Barcelona; i el (merescut) premi del públic per a la pel·lícula ‘Otel.lo’ de Hammudi Al-Rahmoun Font són dues mostres del bon estat de salut de l’autoria catalana. El D’A, un festival jove però ben atent a les tendències cinematogràfiques que s’imposen, ha inclòs dins la seva completa programació una bona selecció de pel·lícules catalanes que permeten ser optimistes pel que fa a la generació de talent cinematogràfic autòcton.

Un fotograma d'Otel·lo
'Otel.lo', el film premiat pel públic, planteja una reflexió cinematogràfica sobre els límits entre la veritat i la ficció, a partir d’un fals (?) documental sobre el rodatge d’una adaptació l’obra de Shakespeare al cinema, on la distància entre els actors i els seus personatges es va estrenyent a mesura que l’alquímia del cinema entra en joc.

L’altra premiada del festival ha estat la pel·lícula Arraianos, d’Eloy Enciso, que s’ha endut el Premi de la Crítica al Nou Talent D’A 2013, que el festival ha atorgat aquest any per primera vegada en col·laboració amb l’ACCEC (Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. El jurat, integrat per Covadonga G. Lahera, Pere Alberó i Arnau Vilaró, ha reconegut el film d’Enciso per “la seva habilitat per integrar en el relat cinematogràfic a una comunitat rural la memòria, tradició oral i formes de vida de la qual perviuen i dialoguen amb el present”. Enciso s’inspira en el cinema de Jean-Marie Straub i Daniéle Huillet per crear un poema visual d’una força i saviesa inspiradores i ha rodat ‘Arraianos’ a un poble perdut a la frontera entre Espanya i Portugal, en un territori que sembla anar més enllà del temps i l’espai.

Els premis es van donar a conèixer abans de la projecció del film de clausura, ‘La plaga’, de Neus Ballús, una pel·lícula que era molt esperada després del seu pas per la Berlinale. I no va decebre ningú. L’opera prima de la realitzadora de Mollet del Vallès oscil·la també en un territori indefinit entre el documental i la ficció, per oferir un retrat honest i humà de cinc personatges de la zona rural de Gallecs, que lluiten per sobreviure en una realitat marcada per la cruesa de la crisi.

Abans de la clausura, el festival va projectar un dels títols més colpidors d’aquesta tercera edició, la colpidora ‘À perdre la raison’, del belga Joachim Lafosse. Ancorada en la tradició del cinema realista que a Bèlgica encapçalen els germans Dardenne, el film de Lafosse reconstrueix amb freda elegància la vida d’una parella que, amb pocs mitjans, accedeix a viure dels favors d’un padrí. La progressiva pèrdua de llibertat i identitat desemboca en un impactant i tràgic desenllaç que va deixar tocat més d’un a la sala de cinema.

Discretament, el cinema belga post Dardenne sembla estar-se fent un lloc dins el cinema d’autor. El D’A2013, sense anar més lluny, es va inaugurar amb una altra pel·lícula belga, això sí, ben allunyada de la cruesa d’À perdre la raison’. Tot el contrari, ‘Tango Libre’, de Frédéric Fonteyne, és un divertit cant a l’amor, la llibertat i la vida, a partir d’una relació a quatre bandes entre una dona, dos presos i el policia de la presó on compleixen condemna. Aquesta coproducció de Bèlgica amb França i Luxemburg compta també amb la quota catalana gràcies a la presència com a protagonista de l’actor Sergi López.

Everyday, de Michael Winterbottom
No s’han endut premi, però pel·lícules com ‘Laurence Anyways’ de Xavier Dolan i ‘Frances Ha’ de Noah Baumbach han quedat força amunt en el rànquing de les pel·lícules més votades i ben valorades del públic. Altres títols no han tingut tant de ressò, però mereixen ser destacades perquè han contribuït a elevar el nivell general d’aquest D’A 2013: ‘Leones’ de Jazmín López, ‘La cinquième saison’ de Peter Brosens, Jessica Woodworth o ‘Vikingland’, de Xurxo Chirro, per citar-ne algunes, han compartit cartellera amb les últimes produccions de Michael Winterbottom (‘Everyday’), Abbas Kiarostami (‘Like someone in love’) o Michel Gondry (‘The we and the I). La combinació de nous autors amb cineastes més que consolidats ha enriquit encara més la programació d’un festival avui indispensable en el calendari cinematogràfic de Barcelona.

*Segona crònica del DA2013 publicada a Núvol.com