Koji

En Koji, a banda de ser un japonès força ben plantat, és molt amic d’en Kiyoshi Kurosawa i per això surt a moltes de les seves pel·lícules, incloses les més conegudes i celebrades Cure i Pulse, que són històries de fantasmes metafísics, ben diferents als de Ringu, però tant o més terrorífiques precisament perquè aquests esperits no fan res més que (in)existir en un món d’ombres i soledat aclaparadora.

En Koji també surt a Dopperurenga, que al principi també sembla una pel·lícula de fantasmes però que acaba degenerant en una mena de pseudo drama còmic o de pseudo comèdia d’intriga o que se jo, amb el tema del doble (doppelganger) com a rerafons. La pel·lícula m’ha fet recordar un capítol de la Dimensió Desconeguda però dels moderns, d’aquells que van fer als anys vuitanta i on hi sortia gent coneguda com en Bruce Willis. En el capítol que us dic en Bruce Willis feia dos papers, el d’un home miserable i el de la seva ombra, una versió "positiva" de si mateix i que, mica en mica, li anava treien espai vital fins a suplantar-lo definitivament. Això és el que li passa també a en Koji en aquesta pel·lícula que, tot i que força irregular –a Kurosawa no se li dóna bé la comèdia-, no deixa de parlar dels seus temes preferits: la vida, la mort, la voluntat, les pròpies limitacions…

En Koji, però, també és amic d’altres directors. Per exemple, de Shohei Imamura, que ja podríem considerar com un clàssic, i també de Shinji Aoyama, que és molt modern. Al 2001 Aoyama va dirigir una pel·lícula impressionant titulada Eureka, que dura més de tres hores i a la que només li surten els colors en l’escena final. La resta està rodada en un dramàtic to virat, com virada és l’existència dels seus protagonistes: són els tres únics supervivents -un home i dos germans adolescents- del segrest i la matança dels viatgers d'un autobús. El conductor del vehicle, que desapareix de casa seva després de la tragèdia per intentar superar el trauma, reapareix al cap de dos anys i ràpidament es converteix en el principal sospitós d'una onada de crims. Turmentat, només aconsegueix entendre's amb aquests dos germans, orfes de pare i abandonats per la mare, que pateixen en un dolorós silenci intentant superar la pèrdua i el sentiment de culpa, i que busquen desesperadament una orientació en les seves vides.