Gràcies a una intensa campanya publicitària i a la presencia en el repartiment d’actors de renom com José Coronado (protagonista recentment d’un altre èxit català, Els últims dies) i l’actor de teatre Julio Manrique, Fill de Caín s’ha convertit en una de les pel·lícules catalanes més esperades dels darrers mesos. L’opera prima del tarragoní Jesús Monllaó és un trepidant thriller familiar amb els escacs com a rerefons. Un adolescent amb tendències psicòtiques i gran talent pels escacs és el centre d’aquesta pel•lícula que converteix els protagonistes (els pares del noi i el seu psicòleg) en les peces d’una partida on cada jugada provoca girs inesperats. És interessant, sobretot, l’entramat de relacions familiars que van aflorant a mesura que avança la partida i com determinats moviments poden fer caure en sospites i desconfiances.
El film, basat en la novel·la d’Ignacio García-Valiño, es ressent massa d’aquest origen literari, sobretot pel que fa a la credibilitat o a la resolució d’alguns conflictes. Monllaó ha intentat rodar amb elegància, però sense acabar de trobar un estil propi, tot i que sí que ha sabut dotar d’un ritme tens i trepidant aquest thriller que se segueix amb prou interès, malgrat tot. El director té la sort de comptar amb uns actors força sòlids, que arriben allà on el guió es queda a mitges i fan més creïble alguns dels girs més inversemblants de l’argument.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
aquesta peli no m'estira massa, vaig dubtar de si llegir el llibre, però finalment també ho he descartat de moment.
Publica un comentari a l'entrada