dilluns, de maig 6

Veritats i mentides, l’honestedat al cinema*



L’actor Jim Carrey va protagonitzar ja fa alguns anys una pel·lícula que es titulava ‘Mentiroso compulsivo’ on interpretava el paper d’un ambiciós advocat que no dubtava en dir totes les mentires que fessin falta com a mètode habitual de treball i, per extensió, en la seva vida quotidiana. Fins que el seu fill, cansat de ser víctima també de les mentides del seu pare, un bon dia demana un desig que se li fa realitat: que el seu pare no pugui mentir durant 24 hores. Les escenes còmiques de la pel·lícula, algunes realment hilarants, sorgeixen precisament quan el protagonista comença a dir la veritat a tort i a dret, ficant-se en situacions compromeses per la falta de tacte o de subtilesa. Encara que difícilment pugui donar-se una situació com aquesta a la vida real, el cas extrem de ‘Mentiroso compulsivo’ ens fa reflexionar sobre el sentit de la mentida i la veritat i, per extensió, sobre l’honestedat.

L’honestedat fa referència a la capacitat de viure amb consonància i sinceritat amb un mateix, amb allò que pensem i la manera com actuem. La mentida, com la de Jim Carrey en aquesta pel·lícula, és potser la mostra més evident de la manca d’honestedat. Però aquest valor té una accepció molt més profunda que té a veure, és clar, amb el respecte a la veritat, però no tan sols davant els altres sinó també davant un mateix. Una persona honesta és aquella que viu i actua segons allò que pensa, que no s’autoenganya ni enganya els demés, que és conscient de les seves mancances i defectes i que busca com superar-les amb accions que millorin tant la seva vida com la dels que l’envolten.

No sé si es podria considerar exactament el revers de ‘Mentiroso compulsivo’, però segurament s’hi acostaria molt, el personatge de Forrest Gump que va interpretar Tom Hanks a la multipremiada pel·lícula del mateix títol. En aquest cas ens trobem davant un personatge que no s’autoenganya, que és conscient de la seva pròpia limitació –una disminució física i psíquica- i actua en conseqüència, honestament, de manera que arriba no només a superar-se ell mateix, sinó de crear confiança entre els demés.

Podem dir, per tant, que l’honestedat, es manifesta no només en el caràcter d’una persona, sinó també en els seus actes. Per això, a l’hora de buscar l’honestedat al cinema, ens podem fixar en pel·lícules o personatges com els de ‘Mentiroso compulsivo’ o ‘Forrest Gump’. Però també les trajectòries dels mateixos directors de cinema ens poden parlar de l’honestedat. Les obres de cineastes com Clint Eastwood, Ken Loach o Nanni Moretti, per citar tres exemples de diferents nacionalitats, ens poden agradar més o menys en funció de cada pel·lícula i dels nostres gustos, però difícilment se’ls podrà tirar encara que no hagin estat fidels als seus propis principis i la seva veritat.

*Article publicat a la revista Valors.