Amb reconeguda trajectòria en el camp del curtmetratge, l’alicantí Jorge Torregrosa ha fet el salt al llarg amb l’adaptació de ‘Fin’, l’exitosa novel•la de David Monteagudo. Sota l’ombra d’Amenábar, que va comprar els drets del llibre, Torregrosa ha dirigit un film funcional i rutinari, que es limita a posar la novel•la en imatges amb correcció però amb poc estil i poca grapa. El director novell se’n surt, però, a l’hora de mantenir la tensió i en la creació de l’atmosfera desencantada i apocalíptica del film, que convida a fer translacions i dobles lectures sobre l’estat anímic que està provocant la crisi general. ‘Fin’ parteix del retrobament d’un grup d’amics que fa anys que no es veuen i que amaguen un conflicte mal resolt del passat. A la cita hi acudeixen tots menys un, un artista esquizofrènic i visionari anomenat ‘El profeta’, que a través d’uns misteriosos dibuixos sembla preveure la catàstrofe imminent. I de sobte, sota una amenaça externa indefinida, aquest grup d’amics es veu abocat a la seva progressiva i misteriosa desaparició. Aquesta no és més una metàfora genèrica que admet diferents interpretacions: la soledat, la por, la dificultat per resistir i tirar endavant, el desànim, o, en resum, un malestar generalitzar aboca la raça humana a la seva extinció. No era fàcil fer versemblant i sostenible aquest argument però, per sort, Torregrosa ha trobat grans aliats en el seu repartiment coral, encapçalat per Maribel Verdú, Daniel Graó i Clara Lago, entre d’altres, que són el puntal que evita que ‘Fin’ trontolli i s’enfonsi.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada