El terme "il·lusió" té diversos significats que poden voler dir coses ben contradictòries. Si l’entenem com l’expectativa d’alguna cosa bona, el seu significat es pot entendre com a positiu. Però una altra accepció del terme ens indica que la il·lusió ens recorda que sovint aquesta expectativa es basa en una esperança infundada, és a dir, un miratge. Al cinema hi hem trobat personatges il·lusionats, com per exemple el Gene Kelly de Cantando bajo la lluvia; o personatges que intenten retrobar la il·lusió de viure, com el James Stewart de la nadalenca “Que bello es vivir”. Fins i tot trobem personatges que creen una il·lusió, com la de Roberto Beningni a ‘La vida es bella’, dissimulant l’horror del camp de concentració al seu fill. I no podem oblidar les pel·lícules que ens recorden que el cinema també és una “gran il·lusió”, des dels primers films de Méliès fins a Hugo, que li ret homenatge.
Avui em quedo, però, amb una pel·lícula que retrata la il·lusió col·lectiva, la del poble que es actua mogut per una il·lusió, una falsa expectativa o una esperança més o menys infundada que acaba passant per davant seu molt a prop sense materialitzar-se en res real. Això és el que mostra, amb genialitat, la mítica ‘Bienvenido Mister Mashall’, de Luis Garcia Berlanga. Els protagonistes d’aquest clàssic del cinema espanyol són els habitants del petit poble fictici de Villar del Río, que esperen l’arribada d’una delegació d’estadounidencs –els americans- en el moment en què es desenvolupava a Espanya el pla de desenvolupament conegut amb el nom de Pla Marshall. Amb un to crític i satíric dissimulat, mostrant la il·lusió desaforada d’aquest poble que s’ha cregut que l’arribada dels americans resoldrà tots els seus problemes i misèries, Berlanga va fer un magistral retrat de la situació política, econòmica i social de l’Espanya de l’època. Avui, amb tants falsos messies que creen falses il·lusions per acabar passant de llarg deixant el poble amb un pam de nas, és un bon moment per recuperar aquesta joia del cinema que ens també ens recorda que on hi ha il·lusió, es corre sempre el risc de la desil·lusió.
Article publicat a la Revista Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada