'Prometheus' no ha aconseguit satisfer les expectatives creades entre els moltíssims seguidors de l’Alien de Ridley Scott i les seves seqüeles. El film s’havia plantejat –o venut- com una mena de preqüela, com la història de què va passar abans que la nau Nostromo on viatjava Sigourney Weaver es veiés 'ocupada' per un alien de mal humor. Però Prometheus no explica res de tot això, sinó que com un d’aquests reboot que proliferen a Hollywood, intenta recomençar la història d’Alien des d’un altre punt de vista, on pren rellevància el conflicte entre ciència i fe religiosa. Aquest és, potser, el principal problema de ‘Prometheus’ ja que, per una banda, el debat ètic està tractat de forma molt buida i superficial, amb només algunes idees apuntades vagament. Per altra banda, aquesta càrrega pseudofilosòfica pren l’espai a l’aventura, l’acció i el terror que estaven en la base de l’Àlien original.
En aquest sentit, 'Prometheus' és una pel·lícula una mica ‘desganada’: la trama està plena d’incongruències i els personatges són tòpics o insípids, amb l’única i notable excepció de l’androide interpretat per Michael Fassbender, de molt lluny el més destacable del film. No obstant això, es percep darrere les càmeres el pols experimentat de Ridley Scott, capaç de mantenir el ritme i convertir en un espectacle un material tan lleuger i poc treballat. I en aquest aspecte, l’aire de cinema d’aventures d’una altra època que li ha donat al seu ‘Prometheus’ és un altre dels pocs factors dignes de ser destacats.
Crítica publicada a Capgròs
2 comentaris :
Definitivament NO!!!
El cinema es un mitja audiovisual, però que el que veiem sigui atractiu o fins i tot molt atractiu, a la balança existencial no compensa que se'ns vulgui prendre el pèl.
En Damon Lindelof es un guionista d'èxit, però mediocre. Es dedica, tal i com ja va fer a "Lost" a limitar-se al "un misterio por otro misterio", i esgota la fòrmula fins a límits desesperants. Sincerament, no em costa gaire imaginar solucions per aquesta historia amb molta més lógica i sense no només no perdre ni una mica de "ritme" o "acció visual", sino dotant-la de consistencia argumental. I no es una afirmació a "Toro pasao", es que realment el nivell es baix, molt baix...
D'acord amb els personatges, tot i que ni de bon tros tant content amb l'androide com a personatge salvable. Que en Fassbender faci una interpretació "correcte", la propia inconsistencia del guió i de la creació dels personatges el fan caure a l'espiral fatal.
Perquè llavors sembla que tothom "salvi" aquest personatge? Es l'antagonista, es l'enemic dins de casa teva, es dins del nostre bàndol el "diferent". Això li aporta uns matitzos absolutament standard de reconegut funcionament, que al costat de personatges fluixos, encara pren més cos. Tan reconeguts que ja els reconec al mateix "Alien", no?
Com vaig dir quan vaig sortir del cinema: "Prometheus vol explicar un tema molt complexe, ho fa de manera massa simple, i a sobre es complica la vida per fer-ho".
Puc assegurar que no vaig anar buscant una precuela d'Alien, de fet ja m'esperava que es limités a alguna referència vaga, però es que ni aquesta referència funciona com a tal. Colocar referències sense sentit a tort i a dret per qualsevol punt de l'historia/escenografía em sembla un artifici per distreu-re més que un aport real a l'obra.
I si obviem tot això, i finalment volem pensar que simplement es un entreteniment visual en el que no hi ha que pensar per disfrutar, ni així es salva. Son tant enormes les incongruencies que trobem (a TOTES les pelis n'hi ha, la gràcia està en saber fer que passin desapercebudes), que es inevitable veure'n més d'una, i a partir d'aquest moment la peli perd tota credibilitat, i quan això passa l'espectador, que té tendencia a voler sentir-se inteligent, comença a entretenir-se més jugant al "encuentra los errores", i això no es cinema. Malament aniriem...
Publica un comentari a l'entrada