dimecres, de setembre 12

Redefinint la comèdia


El nom d’Apatow s’ha convertit en un sinònim d’una nova escola de la comèdia americana, que per una banda és hereva d’una llarga tradició que es remunta a les screwballs dels gloriosos anys de Hollywood. Per l’altra, en certa manera les produccions i productes Apatow recullen també una mica l’esperit d’aquell cinema independent que va viure un moment d’esplendor a la dècada dels noranta, i que es preocupava per les inquietuds dels joves urbans davant l’amor, la vida i la seva pròpia existència. Si el cinema independent es mirava aquests problemes amb força gravetat, Apatow i els director del seu cercle ho converteixen en matèria de situacions còmiques i hilarants, com les que viuen també els protagonistes del film més recent que ens arriba sota aquesta marca, ‘Eternamente comprometidos’.

Recorrent a la temàtica nupcial que sembla atraure un determinat públic a les sales, el film capgira la història per parlar, no de la organització del casament, sinó de la vida en parella, el compromís i les expectatives que té cadascun en la seva vida personal i professional. Dirigida per Nicholas Stoller i protagonitzada per Jason Segel, aquest tàndem de creadors ja van col·laborar a la més recent i divertidíssima aventura dels Muppets, on ja van fer gala d’un humor en ocasions molt blanc, altres surrealista i absurd, però sempre capaç de fer passar una bona estona malgrat algun alt i baix. Emily Blunt se suma al repartiment, fent punts per convertir-se en una musa d’aquesta nova fornada de comèdies americanes que, a diferència d’altres gèneres, si sembla haver adaptat el seu llenguatge al nou públic del segle XXI

Crítica publicada a Capgròs