dijous, de juny 14

Cinema responsable i responsabilitats al cinema



La crisi actual, ho comentàvem en un article publicat en una edició anterior de la revista valors, ha fet aflorar un bon nombre de títols que van més enllà de polítics i de mitjans de comunicació en la seva denúncia d’una realitat injusta i massa sovint manipulada. Pel·lícules com ‘Margin call’ o ‘Inside job’ no només ens parlen sense censures de la responsabilitat de polítics, banquers, economistes, i fins i tot mitjans de comunicació, en la situació de deriva del nostre sistema econòmic i social. Aquestes pel·lícules són, en si mateixes, un exemple de responsabilitat per part dels creadors i cineastes vers el món on viuen. Aquests són dos exemples recents i molt marcats per la conjuntura, però no són ni molts menys els únics. El cinema de caire social i de denúncia manté un vincle indissociable amb el valor de la responsabilitat. Cineastes com Ken Loach o Robert Guédiguian es mouen per un compromís amb el seu entorn que respon a aquest sentit de la responsabilitat: no mantenir-se al marge de les injustícies que afecten la societat i, per tant, convertir-se’n en portaveus.

A Hollywood les coses funcionen d’una altra manera però fins i tot dins el sistema es poden trobar bons exemples de pel·lícules que conviden a obrir el debat sobre la responsabilitat. ‘The insider’, de Michael Mann, ens parla de la responsabilitat –o irresponsabilitat, en aquest cas- de les grans corporacions, a partir del cas d’una tabacalera que amaga informació sobre els riscos del tabac. ‘Erin Brockovich’, el film que li va suposar l’Oscar a Julia Roberts, també toca el tema de la responsabilitat de les grans companyies, a partir del cas real d’una dona que descobrirà de manera fortuïta la gestió il·legal de residus tòxics per part d’una companyia de gas i electricitat. A ‘Una verdad incómoda’, l’exvicepresident Al Gore fa tot un exercici de responsabilitat personal sortint a primera línia pública per denunciar les causes i conseqüències de l’escalfament global. Més recentment, Roman Polanski ens ha parlat de la responsabilitat dels pares i mares en l’educació dels seus fills, a l’adaptació cinematogràfica que ha dirigit de l’obra teatral ‘Un déu salvatge’. I per acabar amb aquest petit tastet de cinema sobre la responsabilitat, val la pena recomanar ‘Chronicle’, un dels fenòmens més recents del cinema independent, i una pel•lícula que ens parla de la responsabilitat en clau de ciència ficció, a partir del cas de tres joves que súbitament adquireixen els poders propis dels superherois de còmic: poden volar, moure objectes superpesants i manipular els elements segons la seva voluntat. El conflicte, en aquest cas, sorgeix quan un dels tres joves comença a fer un mal ús d’aquests poders fins a provocar un gran caos social. Una metàfora claríssima sobre els temps que corren i la necessitat, més que mai, d’actuar amb responsabilitat.

Article publicat a Valors