A finals dels anys vuitanta, una sèrie de joves policies infiltrats en instituts causava furor entre el públic adolescent. Entre els seus protagonistes començava a despuntar un jove Johnny Depp amb tota una prometedora carrera encara per endavant. La sèrie aprofitava la tirada que llavors tenien les series de polis i ho fusionava amb el subgènere de la vida als instituts, en una combinació que va donar molt bons resultats.
Més de vint anys després, les aventures dels joves policies del 21 de Jump Street fan el salt a la gran pantalla, en una adaptació entre nostàlgica i irònica, que s’emmarca còmodament en aquesta nova tendència de la comèdia americana. El temps transcorregut entre la sèrie i la versió cinematogràfica ha donat peu a capgirar l’esperit original i convertir l’argument en un pretext per mirar cap al passat adolescent amb un sentit de l’humor entre crític i burleta.
Els dos protagonistes, Jonah Hill i Channing Tatum, responen a dos dels estereotips més característics del microcosmos dels instituts: el “guaperes” d’èxit amb les noies i mal estudiant, i l’“empollón” poc agraciat i permanentment marginat del grup. Quan aquests dos joves retornen a l’institut com a policies d’incògnit, els esquemes han canviat i els seus rols es capgiren de manera inesperada. És en aquest embolic provocat pel canvi de rols on el film troba els seus millors gags i moments, als quals hi contribueix especialment el divertit Johah Hill, un dels actors de capçalera de la nova fornada de còmics gràcies a films com ‘Supersalidos’. I atenció, fans de la sèrie original, al divertit i igualment irònic “cameo” de Johnny Depp.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada