El director Max Lemcke es va donar a conèixer amb el film ‘Casual day’, una comèdia sobre les relacions laborals en un món competitiu. En la seva nova pel·lícula, premiada al Festival de Málaga, torna a mirar-se la realitat social en clau de comèdia negra, apuntant aquesta vegada cap al sector immobiliari i les conseqüències que l’especulació han tingut sobre la ciutadania que només aspirar a aconseguir una casa on viure. Això és, precisament, el que pretenen els protagonistes del film, Fernando Tejero i Malena Alterio, una parella a punt de casar-se que inverteix i perd els seus estalvis en una futura promoció que no s’arribarà a construir mai. La lluita del noi per defensar el seu dret a una vivenda digna l’arrossegarà a un dramàtic procés de degradació personal. El to de comèdia d’aquest ‘Cinco metros quadrados’ pot fer semblar per moments massa exagerada una situació que es veu, en canvi, àmpliament superada per les notícies que cada dia apareixen als mitjans de comunicació. Riem quan veiem aquesta pel·lícula, de situacions que als diaris ens fan esgarrifar. En la mateixa tradició de films com ‘El pisito’ o ‘El quimérico inquilino’, per citar obres de cineastes que també van recórrer a l’humor negre per tocar el mateix tema, la pel·lícula de Lemcke denuncia les conseqüències, però sobretot, la impunitat de promotors immobiliaris i polítics corruptes que han fet fortuna a costa dels somnis, els diners i la dignitat de les persones que només aspiren a allò que tenen dret, un sostre on refugiar-se. No és gens casual que el film s’ambienti a Benidorm, convertida en paradigma de l’urbanisme desaforat i l’especulació immobiliària com a filosofia de vida.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada