L’esperada preqüela del clàssic de John Carpenter, The thing, s’estrena en pantalles comercials després del seu pas, força aplaudit, pel festival de Cinema de Sitges. El director Matthijs van Heijningen Jr s’estrena en la realització amb aquesta versió que investiga els fets ocorreguts en la base noruega veïna a la nord-americana on es desenvolupava la història de 1982. Respectuosa amb el film original, la nova versió que va servir per clausurar el Sitges 2011 revela ara el que l’obra de Carpenter mostrava només en pistes, donant més pes a l’alienígena que sembra el terror a l’Antàrtida. Protagonitzada majoritàriament per un repartiment nòrdic, amb Ulrich Thomsem al capdavant, aquest The thing destaca per la creació de l’atmosfera cada vegada més claustrofòbica i la versemblança del grup de científics que troben aquesta "cosa" misteriosa. El director sembla haver-se pres molt seriosament el repte d’aquest projecte i ha aconseguit, sense superar al mestre, dirigir un producte digne i prou a l’alçada del gran Carpenter. El film troba el seu ritme, manté la tensió, sorprèn i espanta quan toca sense sortides de to -ni tan sols en els moments mutants més fastigosos, que n'hi ha- donant com a resultat una proposta més que interessant. Sense revelar més del necessari sobre el contingut de la pel·lícula, cal tenir en compte l’apunt, no poc irònic, sobre allò que diferencia els humans d’aquests éssers que la "cosa" fa mutar, i que és precisament allò que no té res d’humà. I un advertiment: val la pena quedar-se a veure els títols de crèdit ja que allà és on el film enllaça directament amb la pel·lícula de Carpenter.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada