Una de les imatges omnipresents en les manifestacions dels acampats a diferents indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol ha estat la de les màscares de Guy Fawkes. És la icona que identifica aquest col·lectiu mutant conegut com a Anonymous i que aplega grups de persones crítiques amb diferents qüestions que s’han unit per protestar i per revoltar-se de forma anònima. Ho fan sobretot via internet, com va ser el cas de les protestes contra la llei Sinde, i també donant suport al moviment dels indignats que ha omplert tantes places. Aquesta icona de Guy Fawkes pertany al personatge V (uve) protagonista de la novel·la gràfica ‘V de Vendetta’ d’Alan Moore, que fa uns anys va ser adaptada al cinema en una producció dels germans Wachowski, creadors de la trilogia Matrix. La revolució és d’alguna manera un tema recurrent en el cinema d’aquests dos peculiars germans, tant a Matrix com a V de Vendetta. En aquest film, que va dirigir James McTeigue, s’hi toquen temes com la realitat alternativa, la manipulació de les masses i els herois messiànics, i les exploten en un film la referència directa del qual és 1984. Com a la novel·la de George Orwell (i derivats com Farhenheit 451 a Brazil o Gattaca), V de Vendetta presenta un estat totalitari d’extrema dreta en el qual el líder –un Gran Germà en tota regla– sotmeten a un control absolut de la població a través de la manipulació dels mitjans, l’ús de la propaganda i el terror. El poble reacciona amb un revolta ingènuament idealista (representada en una espectacular seqüència final de masses) instigada per un revolucionari subversiu que simbolitza, sota una màscara i malgrat un discutible discurs sobre l’ús de la violència, els ideals de justícia i llibertat. Del film, més enllà de la fidelitat al còmic d’Alan Moore, en destaca la capacitat de ser una “filla del seu temps” i copsar l’essència del moment històric en el qual està feta, amb referències directes als atemptats de Nova York, Madrid i Londres, a la intervenció nord-americana a l’Iraq, etc. Aquesta capacitat ajuda a entendre perquè l’iconografia de la novel·la i la pel·lícula ha transcendit les fronteres de la ficció i ha fet un salt a la societat que busca noves formes de revoltar-se.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada