L’adquisició fa uns anys de la Pixar per part de la Disney comenta a passar factura a aquella companyia d’animació digital creadora de 'Toy Story'. Després de contribuir a reflotar una empresa històrica que amb l’animació tradicional ja no se’n sortia, amb una sèrie de grans pel·lícules d’animació digital, els de John Lasseter acusen cert esgotament que els seus seguidors –molts i molt acèrrims- observen amb preocupació.
Seguint amb la política de les seqüeles, la Pixar ha presentat aquest any la segona part de Cars i el resultat, lluny de l’èxit aconseguit amb Toy Story 2 i 3, deixa molt a desitjar. No pas en l’animació, que ratlla uns nivells de perfecció difícils de superar. Però si en la història i el guió, que ha estat sempre un altre dels puntals de la companyia. Dit d’una altra manera: Cars 2 és tan perfecta com avorrida, previsible i amb poques idees noves per oferir. La dirigeix el propi Lasseter, que tot i ser l’ànima de Pixar en els darrers anys havia deixat de banda la direcció de pel·lícules per centrar-se en la producció i en la relació amb la Disney.
Preocupant per a una Pixar que aquest any celebra el seu primer quart de segle amb un currículum impecable, amb autèntiques joies com 'Up' o 'Wall-e', que van una mica més enllà del cinema d’animació infantil. 'Cars 2', en canvi, és una pel·lícula de reraguarda, que pretén jugar sobre segur amb personatges i arguments coneguts però que per culpa d’això es torna tediosa i previsible. Sort del curt de ‘Toy Story’ previ que ajuda a salvar la sessió.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada