Llegenda de cine

Els pistolers Butch Cassidy i Sundace Kid són tan llegendaris per la seva trajectòria de bandits com per la mitologia al seu entorn forjada a través de pel·lícules com ‘Dos hombres y un destino’. Ara, Mateo Gil recupera els personatges i els converteix en material per a un western tan inusual com genuí. Inusual, per tractar-se d’una producció espanyola de cap a peus: el seu director és el guionista habitual dels films d’Alejandro Amenábar, i en el repartiment hi destaca el nom d’Eduardo Noriega. Genuí, com genuïns eren els spagueti westerns que es rodaven a Almeria i que d’alguna manera expliquen la relació del cinema espanyol amb un gènere tan americà. Mateo Gil planteja un joc referencial basat, en part, en la recuperació de la figura de Butch Cassidy que tots recordem amb el rostre de Paul Newman, i especula amb la possibilitat que el famós pistoler no morís al costat de Sundance Kid tal i com sembla apuntar la història oficial. A partir d’aquí sorgeix aquesta història que ens presenta un Butch Cassidy envellit i anònim que es veu de nou empès a la vida de pistoler per influència d’un espanyol amb moltes ambicions i pocs principis. Es planteja, per tant, l’etern enfrontament entre els principis d’un temps mític que s’acaba i un nou món "real" que comença, tan característic dels westerns crepusculars de Sam Peckinpah, del ‘Sin perdón’ de l’Eastwood o més recentment, del ‘True grit’ dels germans Coen. Hi ha dos elements claus per fer creïble i versemblant ‘Blackthorn’: l’inestimable presència del veterà Sam Shepard, que aporta les arrugues, la veu i l’accent necessari perquè aquest pistoler decadent sigui real. I la fotografia d’un altre veterà, Juan Ruiz Anchía, que dota l’altiplà bolivià de l’aureola mítica de tot gran western. Destaca també la presència d’Stephen Rea i un guió d’estructura massa tancada però amb alguns bons diàlegs, que dits en boca de Shepard o Rea treuen el film de l’encarcarament en què en altres moments està a punt de caure.

Crítica publicada a Capgròs