Una societat plural, democràtica, tolerant, viva i dinàmica, que es reinventa individualment i col·lectivament, més lliure i exigent i en ple procés d’autoafirmació identitària. Aquests són alguns dels trets que ens defineixen com a catalans segons es desprèn de l’Enquesta Europea de Valors. I després d’un 2010 triomfal pel cinema català, en què el triomf de ‘Pa negre’ ha estat només la punta de l’iceberg d’aquesta revifalla, és difícil no relacionar aquests valors amb la producció cinematogràfica local. El cinema català s’està reinventant amb tota mena de propostes, des de la comercialitat “de qualitat” que representa ‘Pa negre’ fins la radicalitat extrema del director Albert Serra o del productor Lluís Miñarro, que amb els seus productes van des d’un localisme que també ens autoafirma fins al cosmopolitisme que ens projecta a la resta del món i obre les nostres portes a un món global. El cant dels ocells o La nit que va morir Elvis, rodada a Esparraguera amb el rerefons de la Passió, són films d’un atreviment radical, que no renuncien a trets identitaris, a tradicions locals, a elements propis, però que ho fan amb una mirada diferent, que es reinveinta a cada pla, amb llibertat, exigint a l’espectador que també es reinventi. Les pel·lícules, les obres acabades i projectades, potser no són un reflex dels valors que assenyala aquesta enquesta. Però és que el cinema català no té una vocació retratista ni de reflex de la societat. Però el fenomen del cinema català, en conjunt, si que encaixa amb el tarannà de la societat que descriu l’informe, una societat que té coses a dir, i que pot tenir en el cinema un bon canal per expressar-les.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada