dijous, de maig 26

Els amics són un mocador


L’actor francès Guillaume Canet, conegut pels seus papers a 'La Playa' i 'Vidocq', intenta desenvolupar una trajectòria paral·lela com a realitzador que ha arribat a un punt àlgid amb l’estrena de ‘Pequeñas mentiras sin importancia’. El film, que va inaugurar amb gran èxit el recent Festival de Cinema d’Autor de Barcelona, arriba a les nostres sales precedida també per l’èxit de taquilla a França. El director disposa de tots els ingredients necessaris i aplica totes les fórmules per fer funcionar aquest film, una comèdia agredolça coral, hereva directa de films com ‘Reencuentro’ o ‘Los amigos de Peter’, si bé més en la forma que en el fons, sigui dit de passada. ‘Pequeñas mentiras sin importancia’ presenta un grup de trenta-i-tants i tot el catàleg de problemes, crisis, alegries i desenganys que pateixen i comparteixen mentre passen quinze dies de vacances a la costa francesa. Seguint el format de pel·lícula sobre "l’estiu que va canviar les nostres vides", el desencadenant de la tragèdia és l’accident d’un dels membres d’una colla d’amics que es veuen enfrontats, per diferents motius, a les seves pròpies crisis personals i sentimentals. Entre ells es fan servir de mocadors humans plorant-se uns sobre les espatlles dels altres –petits mouchoirs, petits mocadors, és el títol original en francès-, però sempre amb un punt d’autoengany al qual fa referència la traducció castellana del títol. La realitat en tota la seva duresa esclata amb l’accident de l’amic i és aquest factor que canvia les seves vides i els fa madurar com a persones. Molts tòpics a ritme d'una gran banda sonora farcida de bones cançons per a un film que, això sí, aconsegueix el seu objectiu, fer riure i plorar a parts iguals. Ho fa gràcies, sobretot, al seu principal encert, un repartiment de joves promeses del cinema francès, començant per Marion Cotillard, que aporten credibilitat i frescor a un film que es veu de bon grat però s’oblida amb massa rapidesa.

Crítica publicada a Capgròs

1 comentari :

Arcangelo ha dit...

L'he vist justament avui i m'ha semblat molt potent precisament per la seva capacitat d'emocionar, tant en positiu com en negatiu. Ara bé, estic d'acord en això de la forma i el fons, sembla que jugui a tenir una moralina que no queda gens clara, com si no jutgés en absolut el comportament dels protagonistes.