Duncan Jones va recollir amb la seva opera prima, la fresca i original 'Moon' alguns mèrits per deixar de ser reconegut únicament com a fill del cantant David Bowie. En la seva nova pel·lícula ‘Código Fuente’ es manté dins el gènere de la ciència ficció, però ara més convencional i menys “artística”, amb més recursos econòmics i força més efectes especials. I també més personatges, tot i que el protagonista d’aquest ´Codigo Fuente’ pot tenir alguna cosa en comú amb el de ‘Moon’, atrapats tots dos en l’espai i el temps. En aquest sentit, es detecta com Hollywood segueix l’estela d’èxits com ‘Buried’ o ‘127 horas’, apostant ara per aquestes històries de resistència física i mental del protagonista. A ningú se li escapa tampoc –ni tan sols a Duncan Jones- que una pel·lícula sobre el temps repetit i reviscut remet automàticament a ‘Atrapado en el tiempo’, i a ‘Código fuente’ no falten els detalls, cites i clicades d’ull a aquest clàssic modern de la comèdia que va protagonitzar Bill Murray. La cançó que sona una i una altra vegada, l’ensopegada d’un personatge secundari o la història d’amor en procés són elements que provenen indiscutiblement d’aquell divertit Dia de la Marmota. ‘Código Fuente’, però, no és pas una comèdia sinó un thriller d’acció, que també respon als estàndards del gènere de forma eficient, amb un producte que sense aportar res de nou, aconsegueix el seu principal objectiu: l’entreteniment.
Crítica publicada a Capgròs
1 comentari :
Sembla que no trobaré temps fins d'aquí molts dies per veure-la però me n'has fet venir moltes ganes. Si la cosa va de jugar amb l'espai-temps, a mi ja em tenen al sac!
Publica un comentari a l'entrada