La recentment estrenada El mundo según Barney és una pel·lícula sobre un home comú: sobre la vida i els records d’un home normal i corrent que recorda la seva vida marcada, com la de tothom, per petits grans moments: el primer amor, la mort del pare, els èxits i els fracassos professionals, naixements, casaments, funerals... i l’amistat, sempre i per sobre de tot. De fet, en aquesta comèdia agredolça magníficament interpretada per Paul Giamatti destaca, entre d’altres detalls, la relació del protagonista amb els seus amics de la infància, la relació d’amistat que estableix amb la seva dona després del divorci i com la mort d’un amic íntim marcarà definitivament la seva existència. L’amistat és, definitivament, un tema cinematogràfic, que ha arribat fins i tot a donar nom al subgènere de les "buddy movies" o "pel·lícules de col·legues", aquelles en que dos personatges d’alguna manera es complementen i s’odien i estimen a parts iguals: una visió de l’amistat potser una mica simplificada, però amistat al capdavall. Cuenta conmigo, aquell clàssic dels vuitanta, o la versió no confessada que recentment n’ha fet el cinema català, Herois, ens parla d’aquells llaços d’amistat que establim de petits quan sentem les bases de la nostra existència. Ricas y famosas, el retrat de dues dones triomfadores a nivell professional i amb molts problemes en l’àmbit sentimental que troben el refugi, com no pot ser d’una altra manera, en l’amiga, en l’altra. Acceptar les diferències, ajudar a l’altra quan té problemes, sentir els seus problemes com a propis, són algunes de les actituds que defineixen l’amistat. Difícilment hi hagi una pel·lícula millor que ET d’Steven Spielberg que mostri de forma més senzilla i emotiva la grandesa de l’amistat.
Article publicat a Valors
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada